Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

La catalanitat de l’article salat

22-Abr-2014

ActualitatbulletOpinió
La catalanitat de l’article salat
Jordi Caldentey | 22 abril 2014 Vistes: 895 vegades

Actualmente puntuada con 4 estrella(s) sobre 5
Púntualo 1 estrellas
Púntualo 2 estrellas
Púntualo 3 estrellas
Púntualo 4 estrellas
Púntualo 5 estrellas

22 opinions
#articleJordiCaldentey#IB3ensalat
690
Mapa que reflecteix l'ús de l'article salat al Principat.
21-04-2014
| Jordi Caldentey
56 235 1
Print Más grande Más grande

Si pegau una ullada al mapa que adjunt a aquest article, hi veureu, al nord-est del Principat, dues clapes pintades de vermell, que són les zones on, encara avui, és viu l’article salat. La de més amunt és Cadaqués. I la trinxa de més avall correspon als pobles de Begur (topònim que, per cert, és llinatge molt freqüent a Menorca), Palafrugell, Llofriu, Mont-ras, Els Masos de Pals, Palamós, Castell d’Aro, Vall-llobrega, Sant Feliu de Guíxols, Tossa i Lloret de Mar. Al sud de València, hi ha una altra clapa pintada de vermell, que correspon al poble de Tàrbena, on també fan servir l’article salat. En aquest poble, l’ús d’aquest article prové dels pobladors mallorquins que, al segle XVII, anaren a poblar les comarques de la Marina, la Safor i el Comtat. No cal ser cap llumenera ni cap historiador per entendre-ho. Com tampoc no cal ser cap llumenera ni cap historiador per entendre que l’article salat, usat a la parla oral familiar a les Balears, prové dels pobladors catalans que vengueren a poblar Mallorca i les altres Balears després de la Conquesta de Rei en Jaume.

L’article salat, que ha perdurat fins avui a les zones continentals que podeu veure de vermell en el mapa, hi va haver temps que s’usava arreu del Principat, com en són prova els 77 topònims que hi podeu veure situats, el nom corresponent dels quals podeu veure en aquesta llista:

1.- Sant Joan Despi

2.- Sant Just Desvern

3.- Sant Esteve Sesrovires

4.- Sant Pere Sacama

5.- Sant Joan Samora

6.- Sant Cugat Sesgarrigues

7.- Sant Martí Sarroca

8.- Masia Sanana

9.- Sant Llorenç Savall

10.- Collserola

11.- Santa Coloma Saserra

12.- Sant Quirze Safoja

13.- Sant Miquel Sesperxes

14.-Vilalba Saserra

15.- Sanata

16.- Coll Sameda

17.- Sant Pere de Sabassona

18.- Sant Martí Sescorts

19.- Puig de Collsaplana

20.- Portell de Safinestra

21.- Pere Sallavinera

22.- Sant Martí Sesgueioles

23.- Collet de Savinosa

24.- Platja de Savinosa

25.- Salou

26.- Parc Samà

27.- Vila Sauba

28.- Solivella

29.- Sarral

30.- Savallà del Comtat

31.- Serra de la Savinosa

32.- Sanaüja

33.- Estorm

34.- Escarlà

35.- Sapeira

36.- Serra de l’Estall

37.- Sarroca de Bellera

38.- Astell

39.- Obaga de Sacoberta

40.- Saroqueta

41.- Es Bòrdes

42.- Saseuba

43.- Sacoma

44.- Escàs

45.- Espot

46.- Escart

47.- Obaga Sacosta

48.- Estamariu

49.- Sa Bardissa

50.- Sant Andreu Salou

51.- Sant Martí Sapresa

52.- Sant Pere Sestronques

53.- Sant Hilari Sacalm

54.- Sant Martí Sacalm

55.- Sangosta

56.- Palau Sacosta

57.- Sant Jordi Desvalls

58.- Sant Miquel Sesvinyes

59.- Sant Pere Sacosta

60.- Sant Miquel Sacot

61.- Sadernes

62.- Mas Safont

63.- Palau Sabaldòria

64.- Sant Joan Sescloses

65.- Sant Martí Seserres

66.- S’Auleda

67.- Sant Climent Sescebes

68.- Palau-Saverdera

69.- Punta de S’Arenella

70.- Illa de S’Arenella

71.- Punta es Forn

72.- Sa Riera

73.- Sa Tuna

74.- S’Alguer

75.- Sesfonts

76.- Roca Savellà

77.- Sanavastre

78.- Es Ferrer

79.- Es Pinyol Roig

80.- Es Serral

81.- Serra de ses Cordelleres

82.- S'Ombria des Avencs

83.- Es Pouet de ses Peres

84.- Barranc de Sa Vídua

85.- Ses Vinyes

86.- Sa Muntanyeta

87.- Es Matapolls

Els topònims del 78 en amunt, corresponen als voltants de Tàrbena, al sud valencià.

Tot això convé no tan sols saber-ho i tenir-ho present, sinó divulgar-ho a les totes perquè ara, la minoria ultrahispanista que comanda al Consolat -i que no fa servir l’article salat perquè en espanyol, que és la llengua en què parlen tot el dia, no existeix- aquesta minoria ha agafat una enravenada de mil dimonis amb aquest article pensant-se que és exclusiu de les Balears i que ens separa de l’idioma comú que compartim amb els compatriotes de les terres que s’estenen de Salses fins a Guardamar.

Naturalment, si fossin sincers, proposarien als seus camarades de partit d’Andalusia que agafassin la nombrosíssima bibliografia que hi ha publicada sobre l’andalús i que exigissin a la Junta d’Andalusia que fes llegir els informatius de Canal Sur en zezeo i segons totes les altres característiques d’aquella parla i no en castellà estànard. Però ben alerta! El partit que es nega a condemnar els crims del franquisme té ben clar que, amb el castellà, no hi juguen i que, devora la diversitat de la parla oral, un idioma modern ha de menester un model estàndard oral i escrit ben fixe a escola i als mitjans de comunicació seriosos. Això, quan pensen en el castella. En canvi, en pensar en el català, el basc i el galaicoportuguès, tot al contrari: la croada anticonstitucional contra les llengües de l’Estat espanyol diferents del castellà que duen a terme cerca desesperadament accentuar els localismes a fi d’impedir que aquests idiomes puguin fer les funcions de llengua docent i de comunicació pública en no disposar de l’eina de què disposen totes les llengües modernes per a fer aquestes funcions, que és l’estàndard unitari. Per a fer aquestes funcions, ja hi ha l’espanyol. I no volen, com en Franco, que hi hagi cap altra llengua més que l’espanyol per a aquestes funcions.

La maniobra neofranquista del ‘salat’ és curiosa: ara resultarà que tots els escriptors mallorquins i balears de tots els segles, que no han escrit en altra modalitat més que en la literària, és a dir, el ‘mallorquí de trona’, ara resultarà que són tots uns catalanots separatistes. Ara resultarà que tots els capellans que han predicat durant segles i segles en ‘mallorquí de trona’ eren uns catalanots. Ara resultarà que són uns catalanots tots els mallorquins que, si anam a missa, hi deim oralment el Parenostre en la modalitat literària: Pare nostre, vós qui estau en el Cel. Sigui santificat el vostre nom. Véngui a nosaltres el vostre Regne. Es faci la vostra voluntat així en la Terra, com es fa en el Cel. El nostre pa de cada dia donau-nos, Senyor, el dia d’avui. Perdonau les nostres culpes així com nosaltres perdonam els nostres deutors. No permeteu que caiguem en la temptació. Ans alliberau-nos de qualsevol mal.’ Sí que n’hi ha, de ‘catalanistes’, a missa, Déu meu! El madrileny engominat haurà d’enviar la seva Gestapo des ròtlo bálèá a denunciar-los a na Trepitja!

Per cert: com a prova del gran amor que tenen per ‘lonostro’, veiam si posaran ‘es salat’ tan obligatori per a fer de funcionari com ho és l’espanyol estàndard!

O no plourà d’aquest tro?
Jordi Caldentey

Origen

http://dbalears.cat/actualitat/opinio/catalanitat-article-salat.html

Més sobre Sobre el trossejament de la llengua catalana (729)

• Toni Cantó visita l’AVL després de dir que català i valencià són llengües diferents (notícia, 03/12/2014)
• El consell impulsa la 'llei de senyes d'identitat' malgrat les crítiques (notícia, 14/11/2014)
• El govern valencià critica la RAE per mantenir que la llengua pròpia és una «varietat del català» (notícia, 17/10/2014)