Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Un dia amb Salvador Espriu

31-Jul-2013

Un dia amb Salvador Espriu
31/07/13 02:00 - Gorka Knörr
Guardo un record inesborrable d'aquella conversa per telèfon amb Espriu
Notícies de ...

Barcelona
Gandesa

Algú em va dir un dia que en Salvador Espriu era un d'aquells poetes que tenen la virtut que hi ha molta gent, gent del carrer que en diríem, que pot recitar de memòria un dels seus poemes. La meva mare formava part d'aquesta gent; per això ens va encarregar un dia que havíem de fer unes postals nadalenques amb un vers d'Espriu: “Diverses són les parles i diversos els homes, i convindran molts noms a un sol amor.” És així com jo, amb només vint anys, em vaig topar amb Espriu, per mitjà de la meva mare, filla de Gandesa, gran lectora i admiradora de la poesia del mestre. “La pell de brau” ha format part de la meva vida des d'aleshores.

Van passar els anys, i el 1983, sent jo aleshores el portaveu de la Presidència en el govern basc de Carlos Garaikoetxea, em vaig haver d'encarregar d'organitzar la visita del lehendakari a Catalunya, entre el dies 17 i 19 del mes de març. Quan estàvem repassant l'agenda del viatge oficial, Garaikoetxea em va demanar que programés una visita amb una persona rellevant i representativa de la cultura catalana. De seguida vaig pensar en Espriu, i així ho vaig proposar al lehendakari, i també li vaig suggerir que podríem demanar de fer la visita al mateix Palau de la Generalitat, amb el president Pujol com a amfitrió. Vaig parlar amb dues persones. D'una banda, amb qui era el cap de protocol de la Presidència de la Generalitat, en Josep Faulí, i, de l'altra, amb el germà d'en Salvador Espriu, en Josep Espriu. A en Faulí li va semblar molt bé que hagués triat Espriu, però de seguida em va dir “no crec que vingui, és un home molt especial i no li agraden gaire aquestes coses”. Em va dir que alguna vegada ells l'havien convidat, però que mai no se n'havien sortit. Vaig parlar després amb el germà de Salvador Espriu, el doctor Josep Espriu. El doctor Espriu, gran personalitat de la medicina i del cooperativisme sanitari català, era un gran admirador del poble basc en general i del cooperativisme basc en particular. La conversa amb ell va ser fàcil i d'una gran empatia, i en acabar em va dir que ell mateix s'encarregaria de convèncer el seu germà. Al dia següent, en Josep Espriu em va donar el telèfon del seu germà per tal que li telefonés i li fes la invitació personalment.

Guardo un record inesborrable d'aquella conversa per telèfon, en la qual Espriu va acceptar la invitació de trobar-se amb el lehendakari i amb el president Pujol al Palau de la Generalitat, i em va deixar molt clar que ho feia per la seva estimació envers Euskadi com a poble, i envers el lehendakari Garaikoetxea, per la seva fermesa en la defensa dels drets nacionals dels nostres pobles.

Anys després he sabut per algun escrit d'en Josep Faulí que pel mig va haver-hi alguna altra gestió, i més concretament d'Eudald Solà, persona que formava part de l'entorn més íntim d'Espriu. De totes maneres, quan jo vaig parlar amb en Salvador Espriu, vaig tenir la sensació que no vam haver de pressionar gaire per forçar la trobada a Palau.

La trobada entre Pujol, Garaikoetxea i Espriu s'havia estimat d'una duració d'un quart d'hora. Es va anar als tres quarts d'hora, i a la sortida, Espriu va fer unes declaracions de caràcter polític que van sorprendre moltíssim els periodistes allí presents. Garaikoetxea i Pujol assentien amb la mirada; eren el temps en els quals els socialistes, cagats després de l'intent d'en Tejero, pactaven la Loapa amb els sectors més reaccionaris de l'Estat, i del recurs del govern de Felipe González contra la llei de normalització de la llengua basca.

Fins aquí el record del mestre Espriu, d'aquella jornada inoblidable a Barcelona. Després vindria que jo versionés i musiqués A la vora del mar de Cementiri de Sinera en èuscar. I també que el bon amic i biògraf d'Espriu, Antoni Batista, m'enviés el poemari, poc conegut, d'Espriu, dedicat al País Basc.

Fa temps que vaig suggerir, sense cap ressò, de considerar els poemes dedicats al País Basc i les versions musicades en èuscar, en el centenari del poeta; no només la meva, també aquella commovedora versió d'Assentiré de grat” (“Gogoz onartuko dut”), de Mikel Laboa, i algunes altres. Com que les relacions Catalunya-País Basc no passen precisament el millor moment, deixem-ho aquí. Però, en tot cas, crec que valia la pena, si més no, de fer un esment d'en Salvador Espriu i la seva relació amb Euskadi, país que tant admirava.
Darrera actualització ( Dimecres, 31 de juliol del 2013 02:00 )
Publicat a

El Punt Avui. Comarques Gironines 31-07-2013 Pàgina 25
El Punt Avui. Edició Nacional 31-07-2013 Pàgina 27


Gorka Knörr

Origen

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/666918-un-dia-amb-salvador-espriu.html

Més sobre Salvador Espriu (22)

• Antoni Prats: “Darrere Espriu trobava un món intel·lectual força complex i (...) acabà guanyant-me pel seu tarannà autèntic i per transmetre uns valor (notícia, 01/06/2014)
• Neix el videojoc «El Món Espriu» basat en l'obra i la figura del poeta (notícia, 25/03/2014)
• La Càtedra Joan Fuster celebra el centenari d’Espriu amb una conferència (notícia, 24/11/2013)