Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Llodrà o com parlar del com i no del què

25-Abr-2012

Llodrà o com parlar del com i no del què
Posted on 25 abril 2012

Ahir vaig rebre l’enllaç d’un article de Joan Llodrà, regidor d’Esquerra a l’Ajuntament de Manacor. Els tres paràgrafs són com tres galtades plenes de despropòsits cap a la causa de les dones (i de molts homes), cap a un company de lluita i cap a moltíssima gent que no té la mateixa concepció de la societat justa i igualitària que pregonen ell i el seu partit. Quan l’he acabat, m’ha vengut al cap la màxima de si ens toquen a una, ens toquen a totes.

La primera galtada és amb supèrbia. Criticar algú que parla la mateixa llengua perquè ho fa amb una millor o pitjor dicció, en tot cas, ho podria fer algú amb un coneixement ampli de la llengua. Un filòleg, per exemple. Crec que Llodrà no és filòleg (a Mallorca gairebé tot se sap) i si ho és, que em perdoni, però no crec que sigui gaire correcte contestar amb expressions com “lo conseqüent” o “no mos enganem” a una entrevista. Podríem considerar que té un “català justet” com el ponent de la xerrada, llavors? Potser a partir d’ara totes les persones que vagin a fer una xerrada en català a Manacor estudiaran una setmana abans per poder estar a l’altura del senyor regidor, angoixades per la posterior correcció d’aquest.

Llodrà centra l’atenció en el motiu de la seva sorpresa: una xerrada on els ponents van utilitzar el gènere femení com a neutre. S’entén la sorpresa quan després apunta que “el català té el masculí com a gènere neutre, o com a mínim ha estat així els darrers mil anys”. Interessant. Canviem la frase, va: “Mallorca forma part de la nació d’Espanya, o com a mínim ha estat així els darrers tres-cents anys”. Malèvol? Potser sí, però no més que el seu argument pervers, on deixa entreveure que canviar el gènere neutre de masculí a femení és una beneitura, una pèrdua de temps i una fricada.

La segona galtada és adolescent, gairebé infantil. El senyor Llodrà ja apunta maneres quan diu que pel que ha pogut “aclarir”, Endavant és una associació política. Quan dic que apunta maneres ho dic perquè tothom sap que l’organització (no associació) en qüestió fa anys que participa de les diades i fa actes arreu de l’illa, i “aclarir-ho”seria tan fàcil com llegir els diaris o participar de la manifestació de dia 30 de desembre. Llodrà considera “brutal” que Endavant basi un dels seus tres eixos en la lluita antipatriarcal i es fa ressò de la decisió de l’Assemblea Nacional Extraordinària Antipatriarcal on es va rebutjar el masculí com a gènere neutre. Supòs que si ho considera “brutal” voldrà dir que ho considera una decisió pròpia de bèsties (podeu cercar la paraula al diccionari). Si fos una dona del seu partit el que jo trobaria “brutal” seria el seu article i el seu menyspreu per una realitat que existeix i que es va obrint pas. El senyor regidor s’encarrega de deixar clar que no exagera, que no vol aprofitar “un mal moment de dos joves a l’hora d’impartir una xerrada”, que tot el que diu és cert (com si estigués dient alguna cosa fora de lloc) i que “es veu que la cosa gaudeix d’un cert èxit dins segons quins ambients”. La “cosa” és la democratització de la llengua, per cert. I que mitjans de comunicació com la Directa o organitzacions con Endavant advoquin per un ús no sexista de la llengua és el “cert èxit dins segons quins ambients”. De res.

La tercera galtada és l’alliçonadora, la de “calla, que tu no en saps”. Vull dir, abans de res, que Gabriel Bibiloni mereix tot el meu respecte i sóc conscient que és un dels lingüistes de referència. Però entre poc i massa… Com bé apunta Mercedes Bengoechea en aquest vídeo (tot i que el tema giri entorn de l’informe Sexismo lingüístico y visibilidad de la mujer, subscrit per la RAE), la societat canvia i la llengua, en conseqüència, també. Perquè, com diu Bengoechea, a qui li molesta que una associació de sords es digui associació de persones sordes? A aquelles persones que no us molesta, us avís: segons Llodrà formau part d’una de les darreres modes del “friquisme progre antisistema”. Dedueixo que no llegeix la Vanguardia i no està al cas de les noves denominacions, perquè menysprear amb la paraula antisistema, senyor Llodrà, ja no està de moda. Vull aprofitar l’avinentesa per recomanar l’article de David Pujol, Tots som totes, publicat no fa ni dos mesos i on sí que es donen arguments i raonaments sobre l’ús de la llengua de manera no sexista.

El menyspreu i el recurs fàcil d’intentar ridiculitzar unes persones i unes idees totalment legítimes i argumentades no és propi de persones que declaren que la seva campanya electoral es va basar en la radicalitat democràtica o en treballar des de l’honradesa “en fer feina per eliminar els privilegis, aconseguir una societat més culta i tenir un Manacor més humà”.

Senyor Llodrà: una societat més culta és aquella que qüestiona i que genera canvis, i un Manacor més humà és un poble on la dona és inclosa en tots els àmbits, també el lingüístic. Mentrestant, però, no escrigui més de dues paraules sobre el cas d’en Guillem, en David, na Sílvia i en Robert. No digui que els demanen, en total, més de 9 anys de presó i més de 13.000 euros en multes per uns incidents que no van provocar. No ho digui, tanmateix, només era el motiu de la xerrada a la qual va assistir.
penínsulaïllada

Origen

http://peninsulaillada.wordpress.com/2012/04/25/llodra-o-com-parlar-del-com-i-no-del-que/

Més sobre Estandardització/llengua culta (96)

• “Les modalitats insulars normatives han de poder ser part de l’estàndard” (notícia, 05/06/2014)
• Sa sal del món (ANTONI RIERA VIVES ) (testimoni, 19/04/2014)
• Un dinar amb Tonetxo Pardiñas (Sal·lus Herrero i Gomar) (testimoni, 11/05/2013)