Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Els 'Esprius' de Ramon Barnils

Vilaweb 22-Feb-2013

Divendres 22.02.2013 06:00

Els 'Esprius' de Ramon Barnils

Avui, que fa vint-i-vuit anys que es va morir Salvador Espriu, recuperem l'article que el periodista va escriure en motiu de la mort del poeta

Xarxes socials
Envia l'article
Imprimeix l'article
Converteix a PDF

Ramon Barnils va escriure un article sobre la 'mala llet infinita' (i arraconada) de Salvador Espriu, arran de la seva mort. El va publicar a la seva secció Arròs a banda, del setmanari el Temps. Era l'any 1985. Allà ens descriu un poeta encaixonat: 'Atrapat entre Espart Ticó per un cap i el Francesc Vallverdú per un altre, l'home, ens l'han encaixonat entre el cementiri i l'arnada pell de brau.' (…) …ens l'han servit amb una imatge mig de monument turístico-funerari, mig de lúcid orteguià del 27. I la mala llet oceànica, què?'. En el mateix article Barnils desitja que en el futur es miri al poeta amb uns altres ulls: 'Esperem, en bé del senyor Espriu i nostre, que en aquesta hora de temença obrirem uns altres ulls, més grans, davant de l'obra i de la persona de Salvador Espriu: hi surt més natural. Se'l veu més bé'. Servirà la celebració del centenari per mirar el poeta de Sinera amb uns altres ulls?. De moment, us recomanem llegir l'article, que reproduïm ´íntegre en aquesta pàgina.

ESPRIUS per Ramon Barnils ( EL TEMPS, març 1985 )

L'anècdota l'explica Fuster, o potser Pla —Fuster— i hi entren ells dos i el senyor Espriu. Diu que eren a la riba de la mar tots tres, potser submergits en meditació; un, Espriu, segur: la profunditat del mar, la imponència de les ones, l'eterna anada i vinguda d'aquestes, la llunyania inabastable de l'horitzó marí.

Silenci. Després de la llarga contemplació del mar, conduent a la meditació i embolcallada amb l'esmentat silenci, el senyor Espriu va concloure:

Hi ha una mala llet infinita… Esperem que el poeta Salvador Espriu tindrà més sort en el futur que no la que ha tingut fins ara. Atrapat entre l'Espart Ticó per un cap i el Francesc Vallverdú per un altre, l'home, ens l'han encaixonat entre el cementiri i l'arnada pell de brau.

Amb gran gust de banda seva, no caldrà sinó; ¿qui és capaç d'haver fet fer res al senyor Espriu contra la seva voluntat? Però agafat per la seva condescendència de fons amb qui l'hagi admirat, el senyor Espriu, de gust i sense haver-ho decidit ben bé, ens ha estat servit amb una imatge mig de monument turístico-funerari, mig de lúcid orteguià del 27.

I la mala llet oceànica, ¿què? Perquè Salvador Espriu, a part, abans, durant i després de els seves disquisicions més o menys curioses sobre la mort i el seu municipal abocador, i la pell de brau i les seves arnes, ha estat un home de sarcasme, de fúria, de frenesí, d'esqueixament i de pessigolles francament superiors als objectius que hagin pogut assenyalar-li els experts en màrqueting, com Espart Ticó i Vallverdú: comunista i missaire, o viceversa.

Exemple. Diu el senyor Espriu a «Knowles, el penjat, s'ho mira a cinc pams de la branca»:

«És llàstima, bonica, que no hagis gaudit avui d'aquesta meva força darrera, de l'alegre dansa del teu humil i segur servidor.»

El senyor Espriu diu, i que el senyor Espart Ticó l'hagi ben perdonat, que la gent que mor pensada pel coll, en el moment de la darrera estremitud, aquesta estremitud se'ls prolonga ben bé fins a la punta del penis; el qual penis, entrat en l'erecció darrera, compleix també per darrera vegada amb el seu deure d'ejaculació —pol·lució nocturna, per al senyor Espart Ticó, got d'aigua per al senyor Vallverdú—; i que és llàstima, bonica, que no t'hagis gaudit avui d'aquest seu servei darrer, ni dels alegres moviments que acompanyen l'acte del coit de les persones amb ganes de quedar bé, com Knowles, amb les persones educades i respectuoses amb l'altre sexe. Ho diu l'Espriu.

I tornem-hi, que no ha estat res. Diu Espriu:

«Després vindran els corbs, als quals agraden els ulls, sobretot: abans de perdre'ls, assenyat ballarí, mira, mira aquest teu món, l'estimada, petita, senzilla terra que tan bé domines des de l'altura d'una fràgil branca.»

Esperem, en bé del senyor Espriu i nostre, que en aquesta hora de temença obrirem uns altres ulls, més grans, davant de l'obra i de la persona de Salvador Espriu: hi surt més natural. Se'l veu més bé.

(EL TEMPS núm. 37, del 4 al 10 de març de 1985)
Vilaweb

Origen

http://www.vilaweb.cat/noticia/4087256/2...

Més sobre Salvador Espriu (22)

• Antoni Prats: “Darrere Espriu trobava un món intel·lectual força complex i (...) acabà guanyant-me pel seu tarannà autèntic i per transmetre uns valor (notícia, 01/06/2014)
• Neix el videojoc «El Món Espriu» basat en l'obra i la figura del poeta (notícia, 25/03/2014)
• La Càtedra Joan Fuster celebra el centenari d’Espriu amb una conferència (notícia, 24/11/2013)