Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Per treure's el birret

3-Mar-2010

la crònica
Per treure's el birret
m. cartañà

No hi ha gaires persones en aquest món que es puguin posar davant d'un auditori ple a vessar i que tinguin l'habilitat d'estar una hora parlant –més ben dit, comunicant–, sense seguir cap pauta escrita, movent-se de davant a darrere d'un faristol i deixar embadalida la concurrència. Ho pot fer un gran comunicador, un «mestre» com ahir li van recordar reiteradament, un «crack» de la comunicació. He de reconèixer que, tot i aquests elogis postlliçó magistral, ahir assistia a l'acte d'investidura de Joaquim Maria Puyal com a doctor honoris causa de la URV amb alguns perjudicis. No perquè no estigués convençuda de la seva vàlua professional, sinó perquè en les seves retransmissions esportives radiofòniques en certs moments em provocava (ho dic en passat) certa irritació aquella manera de dir les coses amb aires de prepotència, aquella superioritat dels qui, ara ho tinc clar, s'ho poden permetre.

Després d'elogiar la universitat que li obria les portes a formar part del seu claustre, i amb la toga, el birret –que es va treure per fer el discurs– i la medalla que li confereix el títol honorífic, Puyal va exemplificar què és la no comunicació. Darrere el faristol va començar a llegir, amb el cap cot i to monòton, un discurs que amb prou feines se sentia: «Està bé que un senyor faci un discurs així? Se l'ha preparat tota la nit i s'ha assegurat que deia tot el que havia de dir.» I aquest va ser l'únic moment de papers i faristol. A partir d'aquí va fer el seu discurs, en el qual va parlar de la comunicació, de la seva trajectòria, del català als mitjans, de la importància de les pauses, de la seva família, del futur del periodisme, de la neutralitat «no possible» i de l'honradesa factible. I ho va fer tractant aquests temes a vegades sense referir-s'hi directament. Utilitzava símils, exemples, anècdotes. Es guiava pel que se sentia a la sala, per la gent que hi era, amics, acadèmics, mestres i companys de feina i de vivències. Va començar parlant del to i del ritme, de la importància de la mirada, del tacte i de l'olfacte. Tot comunica. I de la por dels silencis. Va recordar la seva àvia, aragonesa de naixement i casada amb un reusenc que va fer el disseny de les etiquetes del Chartreuse i que li ensenyava català. Va rememorar les cançons que li cantava l'àvia en el moment que tocaven les campanes de la catedral de Tarragona: «Pel so de les campanes se sabia abans quin vent feia i quan arribava el vaixell de Mallorca.» Les campanes també comuniquen. Va evocar el seu pare i la seva mare, una dona «amb una capacitat d'expressió brutal», i va explicar que quan era petit tenia sota el coixí el transistor que li havien portat uns tiets d'Amèrica. Escoltava la ràdio «amb passió» i va ser quan va decidir la seva professió. Va estudiar filologia «per aprendre coses de les paraules» i a la primera prova de ràdio li van dir que amb la seva veu no s'hi podia dedicar. Ara fa 34 anys que fa ràdio en català però lamenta que la situació de la llengua no hagi millorat: «No coneixem la nostra història.» I va acabar parlant de la professió i de les pressions que exerceixen poders econòmics i polítics i apel·lant a la dignitat i a la necessitat d'enfortir el cooperativisme en la professió. Una lliçó magistral que va acabar amb tot el públic dempeus aplaudint el «mestre»
M. Cartañà

Origen

http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/143095-lhi-ha-un-exces-dinformacio-similarr.html

Més sobre Figures i personatges (1155)

• S'ha mort el periodista i escriptor Joan Barril (notícia, 13/12/2014)
• No tanquem la paradeta (Joan Tharrats. Barcelona) (testimoni, 18/11/2014)
• Mor el periodista Josep Maria Bachs (notícia, 17/11/2014)