Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

DOCTOR RAMON MASNOU

2-Mar-2010

DOCTOR RAMON MASNOU

VOTI AQUESTA NOTÍCIA

Enviar

Imprimir

Aumentar el texto

Reducir el texto


DAVID PAGÈS I CASSÚ Dimarts passat hi hagué, a la llibreria 22 de Girona, la presentació de la Miscel·lània dedicada a monsenyor Ramon Masnou, bisbe de Vic entre 1955 i 1983. L'obra, de la qual ha tingut cura l'escolapi Genís Samper, està promoguda per la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, que presideix l'escriptor Joaquim Ferrer.
Es tracta d'un llibre de memòria històrica que, en aquest cas, ens ajuda a entendre la Catalunya de la segona meitat del segle XX a través de la vida d'un eclesiàstic profundament compromès amb la llengua, la cultura i el país, que va ser llum i guia per a molta gent.
Masnou va ser una persona de fidelitats. Com a home d'església va impulsar el moviment de Cursets de Cristiandat i va dedicar molts esforços al tema de les missions: tenia un interès especial perquè molts capellans passessin una part del seu ministeri en col·laboració amb diòcesis d'altres continents. També, va promoure diferents iniciatives per tal de difondre els moviments d'Església amb un accentuat protagonisme dels laics. Podem remarcar el seu ben encaminat treball a favor del foment de l'escoltisme, amb la creació de la Delegació diocesana i de la Joventut Obrera de Catalunya.
Com a home de país va ser el primer, en aquella època, a escriure les seves cartes pastorals en català. La preocupació perquè els infants tinguessin una educació de qualitat el va portar a donar suport a la publicació de la revista Cavall Fort, l'any 1961. Així mateix va fer costat a l'Aplec de Matagalls i al Concurs literari de Cantonigròs, impulsat per Joan Triadú. I és que el bisbat de Vic va esdevenir un magnífic aixopluc per auspiciar projectes d'aquesta mena. Masnou va considerar un deure moral protegir la llengua i la cultura catalanes en uns moments que no podien desenvolupar-se amb normalitat.
Els últims anys, ja en qualitat d'emèrit, va dedicar-los a escriure sobre qüestions que el preocupaven. Entre altres obres, cal destacar El problema català. Reflexions per al diàleg (1986), Testament espiritual (2002)...
Ramon Masnou fou un home bo, ferm, serè... Convençut que, per estimar la pàtria celestial, hem de començar per estimar la pàtria terrenal. Per voluntat expressa, va voler fer-se enterrar a la catedral de Vic, prop de la tomba del bisbe Torras i Bages, autor de La tradició catalana, tot un signe -com ha escrit Mn. Ramon Masnou, nebot de l'homenatjat- "de la seva vinculació espiritual i de continuïtat pastoral amb l'esmentat prelat".
DAVID PAGÈS I CASSÚ

Origen


http://www.diaridegirona.cat/opinio/2010/03/02/doctor-ramon-masnou/391004.html

Més sobre Figures i personatges (1155)