Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Sobre les Converses de Formentor

19-Set-2010

Opinió | Pere Antoni Pons
Sobre les Converses de Formentor
Pere Antoni Pons | 19/09/2010 | Vistes: 163

* Actualment puntuat amb 5 estrelles sobre 5
* Puntua amb 1 estrelles
* Puntua amb 2 estrelles
* Puntua amb 3 estrelles
* Puntua amb 4 estrelles
* Puntua amb 5 estrelles

S'ha celebrat una nova edició de les Converses Literàries de Formentor i tot plegat ha passat sense pena ni glòria: una mica de bombo als telenotícies autonòmics i a la premsa illenca, una mica de bullanga luxosa, dos discursos polítics, tres homenatges pòstums -a Delibes, Saramago i Ferrater- i una desena de taules rodones. Amunt els llibres, visca la cultura.

Fent un cop d'ull al programa de les Converses d'enguany, no he pogut evitar de pensar que això de Formentor no acaba de funcionar com convendria. Primer de tot, hi ha qualcú que sàpiga quin és l'objectiu de les trobades? Pel que es veu o se'n sap des de fora, jo diria que ningú no en té ni la més remota idea. A mesura que se'n van celebrant noves edicions, més aviat es confirma aquella impressió inicial segons la qual la recuperació de les mítiques Converses era una improvisació més llampant que realment substanciosa.

No una iniciativa cultural rigorosament pensada i dirigida, sinó un gest mediàtic destinat a satisfer la vanitat del gremi dels escriptors i, sobretot, destinat a demostrar un cert interès per la cultura de part d'una certa classe empresarial i política. (Ja se sap que pegar de tant en tant un cop amable a l'esquena del geperut món cultural mai no queda malament del tot.)

Quan l'any 2008 es va anunciar que es reprendrien les converses realitzades a finals dels 50 i principis dels 60, es va explicar una mica vaporosament que l'objectiu era convertir Formentor en un laboratori d'idees i en un lloc de referència dins el món de les lletres. Naturalment, això és molt fàcil de dir i molt difícil de fer.

¿Quines passes s'haurien de seguir o quines idees s'haurien de dur a terme perquè les Converses de Formentor fossin de veres rellevants, tal com ho varen ser les que de fa cinc dècades? Primer de tot, no estaria gens malament internacionalitzar-les una miqueta. Enguany, igual com en les dues edicions anteriors, la immensa majoria d'escriptors eren espanyols i llatinoamericans -representants de la literatura castellana- i, en menor mesura, mallorquins -en representació de la literatura catalana-. L'única figura internacional que hi ha fet acte de presència ha estat el bon poeta i assagista alemany Hans Magnus Enzensberger. Poca cosa.

Compte, però! Internacionalitzar-les perquè sí, només per gaudir de la presència d'alguns grans noms de les lletres mundials i potser sortir a les pàgines culturals d'un parell de diaris estrangers, seria un dispendi provincià, perfectament inútil. El més astut seria utilitzar aquestes hipotètiques grans figures per atreure l'atenció sobre els autors d'aquí. Això es podria aconseguir muntant les taules rodones que ja s'organitzen ara o, encara millor, amb alguns diàlegs cara a cara en què prenguessin part un autor de les Illes Balears -o del País Valencià o de Catalunya- i un de forà amb renom i prestigi, posem un francès a l'estil Pierre Michon, un italià a l'estil Claudio Magris o un nord-americà a l'estil Michael Chabon. Sí, ho sé: segurament és demanar massa...

El problema és que no tan sols no s'intenta facilitar el diàleg entre els escriptors de les Illes i els de fora, sinó que fins i tot sembla que s'aspira a perpetuar la inexistència de relació i de diàleg entre els autors de la literatura catalana i els de la castellana, siguin d'on siguin. ¿Com s'entén, si no, que la majoria d'actes hagin tengut com a convidats una presència massiva d'autors castellans i que, en canvi, als escriptors en català -tres mallorquins i un eivissenc-, se'ls hagi reservat una taula rodona en exclusiva, gairebé segregada? ¿Que no havíem quedat que la literatura era un assumpte global? ¿Per què aquesta voluntat de convertir-la en una província trossejada?
Pere Antoni Pons

Origen

http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/sobre-les-converses-de-formentor.html

Més sobre Política Lingüística Illes Balears (2017)

• El Govern balear estudia quedar-se amb els drets de l'Editorial Moll (notícia, 18/11/2014)
• Imaginarium es disculpa per enviar una comunicació en català als seus clients (notícia, 16/10/2014)
• Bauzá, el triler trilingüista (Rafel Crespí i Ramis) (testimoni, 16/10/2014)