Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Notí­cies > Institucions públiques
imprimir Imprimir

Salvador Giner: 'El IEC ha de passar d'acadèmia a centre de recerca'

Vilaweb - Roger Cassany 13-Jun-2013



Dijous 13.06.2013 06:00

Autor/s: Roger Cassany
Salvador Giner: 'El IEC ha de passar d'acadèmia a centre de recerca'

Entrevista amb el president sortint del IEC · Hi fa balanç del seu mandat i explica els desafiaments del nou president · També parla de la independència, de la crisi, i de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que critica amb duresa

Xarxes socials
Envia l'article
Imprimeix l'article
Converteix a PDF

'Hem fet molta feina, i molt ben feta, però sovint la societat no ens ha utilitzat prou.' Aquesta és la sensació que té el president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Salvador Giner, que al setembre deixarà el càrrec, quan mira enrere, als vuit anys de presidència. Els desafiaments del futur president, Joandomènec Ros, no són pas pocs, i encara menys en un context de crisi com el que viu el país. Segons Giner, el principal és consolidar el paper del IEC com a centre de recerca. En aquesta entrevista assegura que se'n va amb la satisfacció d'haver obert un camí correcte que ha de tenir continuïtat, però no albira cap horitzó fàcil ni per al IEC ni per al país. També parla, amb duresa, de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, a la qual demana gests. I de la independència, de la crisi, etc.

—Com us sentiu, ara que ja teniu successor i pocs mesos abans de deixar la presidència del IEC?
—En realitat ha estat un període molt llarg, de deu anys, perquè jo vaig entrar de vice-president primer d'en Josep Laporte, que es va morir inesperadament al cap de dos anys. I després he estat president dos mandats seguits. Per tant, són deu anys al capdavant de l'Institut, que no són pocs. Puc dir amb orgull que hem assolit bona part dels objectius que teníem.

—Quins són aquests objectius assolits?
—El més important, que l'Institut tingués vocació de ser una acadèmia nacional de referència. En això hem fet molta via i la gent ja percep l'institut com a acadèmia. Volem ser acadèmia d'acadèmies, és un lema que fem servir sovint, i ho comencem a aconseguir. El segon, trencar la idea que hi havia segons la qual l'Institut era bàsicament l'Institut del diccionari, de la llengua i en definitiva de la Secció Filològica. L'Institut té més seccions molt importants i la gent ja ho sap. El tercer, augmentar la recerca feta des de l'Institut. El quart, consolidar la presència a tots els Països Catalans. També hem obert la biblioteca de l'Institut, al costat de la Filmoteca, al Raval, i hem fet, doncs, un servei a la ciutat i al país. I també hem obert un portal a internet, el Portal Meridià, que arxiva tota la recerca feta als Països Catalans, bé des de l'Institut mateix, bé de les universitats, laboratoris privats, etc. Tot això s'ha fet. Mal m'està dir-ho, hem fet molta feina i ben feta. I un gran esforç de modernitat.

—Tot seguit parlarem de la feina feta. Però abans: què us hauria agradat de fer i no heu pogut fer?
—Més recerca. L'institut ha de passar de ser acadèmia a un centre de recerca. Una recerca feta des de l'Institut i en tots els àmbits. M'agradaria que el nou president, amb el qual hem compartit projecte aquests anys com a vice-president primer, hi incidís. I n'estic convençut. Hi tinc confiança absoluta. El problema és que més recerca vol dir més recursos i ara mateix no n'hi ha gaires. Les filials tenen un potencial enorme, però no tenen recursos. Ara, precisament perquè el nostre país té els problemes que té, cal un institut actiu. I sí, necessitem més recerca. Fer-la i visualitzar-la.

—Us referiu també a tenir un impacte social més gran?
—Sí, és una manera de dir-ho. I en això es pot millorar, hi ha camp per córrer, és cert. Però penseu també que abans la gent tenia poca idea de què era l'Institut. I ara ja sap que l'Institut és l'acadèmia del país i que fa ciència. Aquest impacte social el tenim. Ara, deixeu-me treure el barret de president per un instant. Per exemple, m'encantaria investigar a fons l'estructura social de Catalunya i la immigració, que són qüestions nacionals importantíssimes i de gran utilitat per al país. Però no tenim prou recursos. La secretaria científica reparteix els pocs recursos que tenim entre les seccions, però són molt pocs. Com a president, he hagut de veure com s'arronsava el pressupost en investigació directa. I això dol, perquè hi ha el potencial per a tenir una incidència social efectiva en molts àmbits, i de fet ja la tenim, però és cert que, sobretot, amb més recursos podríem fer més recerca.

—En aquest context de crisi, en què sembla que a la universitat cada vegada li costi més d'aixecar la bandera del pensament crític, quin paper ha de tenir el IEC?
—El IEC ja l'agafa, aquesta bandera. En relació amb això que dèiem abans, fem molts informes sobre molts àmbits diferents, els portem al parlament, etc. Però no sempre tenim el ressò que hauríem de tenir i no sempre se'ns fa servir com a acadèmia. Nosaltres informem constantment sobre aquests informes i recerques que fem, com per exemple sobre el canvi climàtic, però no sempre són tinguts en compte. I quan se'ns demana un informe sobre un tema concret, un llibre blanc, si podem, el fem. Passa que la societat no ens ha utilitzat ni ens utilitza prou. I aquí també perdem incidència social, perquè fem feina però no és utilitzada. Cal que tothom sàpiga que som aquí per això. I no tan sols per a parlar de llengua, que també, sinó de tots els àmbits.

—Certament, el IEC sí que és referència en temes lingüístics... Però encara no ha aconseguit tenir la mateixa influència en els altres àmbits. És així?
—Com deia, l'autoritat i l'excel·lència en totes les seccions és màxima. Ara, la gent ens ve a buscar menys quan es tracta d'una qüestió no lingüística. No és una assignatura pendent, perquè en això fem i hem fet molta feina, però ens costa de tenir la mateixa visibilitat que en l'àmbit lingüístic perquè se'ns té menys en compte. I parlo de molts àmbits: arqueologia, medicina, matemàtica, etc.

—Aquest és un dels encàrrecs que feu al nou president?
—Aquest serà un dels desafiaments del nou president, efectivament.

—Per què creieu que la part científica és menys visible?
—D'entrada, perquè és ciència. No podem fer populisme i a vegades la gent prefereix mirar la televisió. A Anglaterra, la gent no sap què és la British Academy i encara menys que també tenen la Royal Society, que és la més antiga d'Europa després de la italiana. Podem millorar en aquest aspecte i això és estimulant. Com dèiem, maldem per ser més influents en tots els àmbits, però també hem de ser conscients que això que fem no és popular. Ara, mireu, si no fos per nosaltres, Catalunya no tindria cap revista d'estudis hebraics, cap revista d'estudis clàssics, revistes de química, bioquímica, filosofia… N'hi ha una trentena, amb el suport del IEC. I no són populars, però en molts casos són les úniques.

—En el moment que viu el país, en ple procés sobiranista, quin ha de ser el paper del IEC?
—Amb certa ironia diria que aquesta qüestió l'Institut no se la planteja. Fa i farà allò que ha fet sempre. L'Institut està al servei del país i la nostra història ens avala. No som partidistes, però tampoc no som apolítics. Tenim responsabilitats i compromisos amb el país. Hem estat a les principals manifestacions que hi ha hagut en aquest país. Per exemple, vam ser a l'Onze de Setembre de l'any passat, a la capçalera. Dit això, no oblidem que la tasca principal de l'Institut és fer ciència. Prat de la Riba ja ho va posar als estatuts: 'L'anàlisi i l'estudi racional, analític, científic i modern, al més alt nivell, és la tasca principal de l'Institut.' I quan diu al més alt nivell es refereix al nivell acadèmic. Hem de fer la millor economia, sociologia, la millor botànica, etc. Els nostres principis han de ser la qualitat i l'esperit analític. I tot això, al servei del país. Per exemple, la posició de l'Institut en el dret de decidir jo no l'he pas de consultar als juristes. Ho reitero: oferim qualitat científica i a la vegada compromís amb el país. Mireu, el president de la comissió parlamentària del dret de decidir és en Carles Viver, que és membre de l'Institut. No és pas casualitat.

—La veurem, la independència?
—Costarà. I costarà perquè, mal que ens pesi, Europa no s'inclina gaire a ajudar-nos. No veuen la independència de Catalunya necessàriament malament, però tampoc amb cap simpatia especial. Els qui viatgem ens adonem que hi ha menys solidaritat que no es pensen molts catalans.

—Però la independència l'hem de fer nosaltres, no?
—Exacte, perquè no podem esperar ajuda de ningú. Per això ho hem de fer nosaltres. I en aquest sentit crec que l'aconseguirem. Sóc independentista i a la meva fitxa de la Via Laietana hi diu 'rojo separatista', de l'època en què vaig ser del partit comunista, quan tenia vint anys. Uns pocs mesos, eh?, després me'n van expulsar, com feien amb tothom. Espero que la vegem, la independència, perquè som molts, però tocarà patir.

—El IEC com a institució encara no s'ha pronunciat sobre si en aquest futur estat català, el castellà hauria de ser oficial, juntament amb el català. Vós, en canvi, sí que us hi heu pronunciat...
—L'Institut no s'hi ha pronunciat i si ho ha de fer ja ho farà. Sobre aquesta qüestió em temo que hi fan molt les paraules i d'això els juristes en saben molt i troben fórmules per a tot. Jo crec que el català ha de ser hegemònic de manera indiscutible. Per sobre de cap altra llengua. Però també penso en els territoris del meu Institut i crec que el castellà, el francès i l'italià, encara que en aquest cas l'Alguer només sigui un enclavament, han de tenir un estatus especial. Vaig dir això. La fórmula jurídica que això hauria de tenir? No ho sé. Com se n'hauria de dir? Tampoc. Això és feina dels juristes.

—Justament dèieu que ja s'ha consolidat la presència del IEC als territoris del país. S'ha avançat en la relació amb l'Acadèmia Valenciana de la Llengua?
—Com voleu que avanci? Nosaltres som l'acadèmia de la llengua de tots els territoris de parla catalana.

—D'acord, però tractant-se de dues institucions que treballen en l'àmbit de la llengua i que, a més a més, darrerament preparen gramàtiques de la llengua…
—La relació no és bona ni és dolenta. Senzillament, no n'hi ha. És que no n'hi pot haver. I penseu que jo sóc alacantí. Nascut a Barcelona, això sí, però de família alacantina. M'estimo i visc el País Valencià. És casa meva. Però la unitat de la llengua que representa l'Institut no es pot trencar. Dit d'una altra manera: si demà es crea una acadèmia de la llengua a Menorca, per exemple, no passarà res, si ens reconeix a nosaltres com a l'acadèmia de tot el territori de l'àmbit lingüístic.

—L'Acadèmia Valenciana no ho ha fet…?
—Jo no en sé res, d'això. No he rebut res. I aquest pas ha de ser el primer i l'han de fer ells. L'Institut d'Estudis Catalans és reconegut per totes les acadèmies del món i per tots els departaments lingüístics del món. Aviat és dit. No hi ha cap excepció, totes el reconeixen com l'autoritat única de la llengua catalana. Per tant, les portes de l'Institut són obertes per a parlar amb qui calgui. Que vinguin i en parlem.

—Per acabar: quin consell heu donat al futur president?
—Que faci tant com pugui per fer més recerca. El primer objectiu que tindrà és el de sobreviure, tenint en compte el context de crisi. I el segon, i espero que se'n surti, fer que l'Institut passi de ser una acadèmia de referència a ser un centre de recerca de referència, com he dit abans. És a dir, que l'Institut sigui una acadèmia pal de paller de tota la ciència que es fa al país, acadèmia d'acadèmies, però sobretot que sigui un centre de recerca de referència. Això, cal fer. I malgrat que no serà gens fàcil, anem pel bon camí.
Vilaweb - Roger Cassany

Origen


http://www.vilaweb.cat/noticia/4124659/2...

Més sobre Institut d'Estudis Catalans (176)