Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Viva i també resistent

Diari El Punt Avui - Eva Vàzquez. Girona 17-Nov-2011

Viva i també resistent
La UdG celebra els cent anys de la Secció Filològica de l'IEC amb una encesa reivindicació de la llengua
17/11/11 02:00 - Girona - Eva Vàzquez
[Isidor Marí, ahir a la Sala de Graus, amb les fotografies de Sanchis Guarner, Borja Moll i Fabra al darrere. Foto: LLUÍS SERRAT.]
Isidor Marí, ahir a la Sala de Graus, amb les fotografies de Sanchis Guarner, Borja Moll i Fabra al darrere. Foto: LLUÍS SERRAT.
1
La nova gramàtica, en fase de redacció, tindrà 1.200 pàgines i estarà a punt l'any 2013
Notícies de ...

Girona
Barcelona

Per a la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans ha estat una feliç coincidència que el 2011, a més del seu centenari, es commemorin els cinquanta anys de la mort de Joan Maragall, el poeta que va escriure que, “havent-hi en la paraula tot el misteri i tota la llum del món, hauríem de parlar com encantats, com enlluernats”. No és estrany, per tant, que els filòlegs hagin adoptat com a lema del seu centenari L'any de la paraula viva, d'inspiració admirativament maragalliana, i l'hagin animat amb un jovial logotip de Xavier Mariscal que rejoveneix una institució ja centenària amb l'aspiració de “fer del català una llengua europea moderna”. Així ho va presentar ahir el president de la Secció Filològica, Isidor Marí, en la conferència inaugural del cicle La llengua, avui: reptes i propostes actuals, organitzat pel Grup d'Història de la Llengua de la Universitat de Girona (UdG) i que fins al febrer reunirà a la Facultat de Lletres professionals del món acadèmic, periodístic i literari per reflexionar sobre l'estat del català, el seu ús i el seu procés de fixació.

Marí, que va evocar els orígens de la institució que representa, fundada el 14 de febrer de 1911 a proposta d'Enric Prat de la Riba en un moment d'importants transformacions socials i culturals, va advertir que també ara “vivim un moment de grans canvis que exigeixen la defensa del reconeixement igualitari de la nostra llengua en el context estatal, enfront dels intents previsibles de recentralització i subordinació”, dificultats que històricament, va opinar, han fet el català encara més “resistent”. Referint-se a la sentència del Tribunal Suprem, que va inscriure entre els “obstacles insidiosos dels adversaris del plurilingüisme igualitari”, va negar que la llengua catalana estigui en fase de retrocés, i va afirmar amb rotunditat que “la subordinació és inadmissible”: “Si l'únic camí per a la igualtat és la sobirania política, caldrà construir-la”. Respecte a la feina de la Secció Filològica, que el cap del Departament de Filologia de la UdG, Pep Nadal, ja havia advertit en els parlaments inaugurals que és percebuda com una intervenció “empipadora” desconnectada de la realitat, el lingüista eivissenc va insistir que la codificació normativa d'una llengua no significa la seva creació, és a dir, la seva construcció artificial d'esquena als parlants, sinó la “defensa d'un estàndard unitari que sigui, però, respectuós amb les variacions de cada territorial”. “Els lingüistes no inventen: observen”, va aclarir. Va avançar, a més, que la nova Gramàtica de la llengua catalana, que tindrà unes 1.200 pàgines i en la qual han estat treballant el desaparegut Joan Solà, la banyolina Gemma Rigau i el valencià Manuel Pérez Saldanya, presumiblement estarà enllestida el 2013, tot i que ja se'n poden consultar en línia els textos de redacció més avançada (www.iecat.net).

A l'acte inaugural hi van assistir també el degà de la Facultat de Lletres, Joan Ferrer, que va elogiar que el català “es pugui posar al costat de les grans llengües de cultura del món”; Pep Nadal, que va reivindicar la tasca normalitzadora de l'IEC perquè només la codificació d'una llengua en garanteix la pervivència; la rectora Anna M. Geli, que va qualificar-la d'“eix vertebrador de la identitat d'un país”; Antoni Solà, en representació de la Diputació, que va evocar el colomenc Frederic Clascar entre els membres fundacionals de la Secció Filològica, i la tinent d'alcalde Marta Madrenas, que va considerar la llengua com “una expressió d'identitat però també d'enteniment”.

Darrera actualització ( Dijous, 17 de novembre del 2011 02:00 )
Publicat a

El Punt Avui. Comarques Gironines 17-11-2011 Pàgina 47


Diari El Punt Avui - Eva Vàzquez. Girona

Origen

http://www.elpuntavui.cat/noticia/articl...

Més sobre Institut d'Estudis Catalans (176)

• L'IEC crea un nou espai web de correcció lingüística (notícia, 28/07/2014)
• Una web recull les orientacions i propostes dels serveis de correcció del IEC (notícia, 08/07/2014)
• L'IEC impulsa les humanitats per combatre l'empobriment cultural (notícia, 15/01/2014)