Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

A propòsit de les Normes de Castelló

26-Set-2012

A propòsit de les Normes de Castelló
Enviado por: Francesc Jover 26/09/2012

Estem en l’any del 80è aniversari de les Normes de Castelló. Fins aleshores no hi havia hagut una normativa ortogràfica que estandarditzara la llengua dels valencians. Potser ara, en la distància, no es valora suficientment l’avantatge que va suposar aquell gran acord lingüístic que foren les Normes.

Amb motiu de l’aniversari cal fer unes pinzellades del context de l’època en l’aspecte valencianista, cultural i polític.

Passat el primer terç del segle XIX, i deixat enrere el període de decadència que va patir el nostre poble, s’inicià al País Valencià la Renaixença de la llengua, la cultura i les nostres senyes d’identitat. Ho va fer amb controvèrsies i particularitats molt definides que no vaig a entrar. No obstant, sí afirmaré que, juntament a aspectes tècnics, històrics i filològics, van haver-hi barrejades pel mig opcions ideològiques, lliberals i conservadores que no facilitaren la tasca.

En aquell període aparegueren al País Valencià gran quantitat de lletraferits, encara que una part de la producció literària era expressada en castellà. Arribà el segle XX i aquell moviment fou capaç de llançar l’anomenada Declaració valencianista 1918, que fou l’embrió teòric del valencianisme polític. A partir d’ací nasqueren per tots els pobles, associacions culturals i polítiques valencianistes amb els seus corresponents òrgans de premsa. És en aquesta premsa, molta d’ella escrita en valencià, on hi havia una total anarquia ortogràfica que li restava prestigi acadèmic i seriositat al moviment.

Permeteu-me fer menció d’alguns detalls històrics, i anecdòtics, del valencianisme polític que hi hagué al voltant de la data que foren signades les Normes de Castelló. L’enfonsament del Directori de Primo de Rivera i l’adveniment de la Segona República creà el marc adequat de llibertat perquè es crearen les condicions adequades per l’associacionisme de tota mena. També per el pacte lingüístic i el foment del desig autonòmic. En proclamar-se la República, els partits valencianistes promogueren l’estatut d’autonomia i es va formar una Comissió Gestora amb àmplia representació de totes les entitats polítiques, econòmiques, socials i culturals del País Valencià. L’estiu de 1931, la Diputació d’Alacant va convocar tots els ajuntaments de la província a una reunió per tractar l’Estatut. Tenim un testimoni de l’alcalde de l’Orxa, Miguel Angel Moncho, del Partit Radical de Lerroux, demanant instruccions al seu superior d’Alacant, José Ruiz, per acudir o no a eixa reunió. La contestació del cap lerruxista alacantí a l’alcalde de l’Orxa va ser contundent i immediat. No hi havia que anar-hi. L’Estatut era reaccionari i crearia dificultats a la República. Hi havia que aprovar primer la Constitució. Són testimonis d’aquells moments que m’han facilitat els anomenats Papers de Salamanca, i ens fan veure qui era cadascú. També l’Ajuntament de València pren la iniciativa amb un qüestionari que envia als municipis del País. L’alcalde d’Alacant contesta en un periòdic de Madrid, interpretant l’opinió general de la província i dient que no volen cap Estatut. Si hagueren de fer algun Estatut, diu, el faria amb Múrcia i Albacete. L’estiu del 1932 l’alcalde d’Alcoi contesta a l’alcalde d’Alacant dient-li que no parle per altres als qui no representa, Alcoi és valenciana i vol un estatut valencià, com no podia ser d’altra manera, i desitja que s’elabore aviat el projecte per presentar-lo a les Corts. També l’Ajuntament de Cocentaina va donar suport el 1933 al projecte d’estatut d’autonomia en un acte públic que es féu al teatre Echegaray d’Ontinyent. El camí de l’autonomia per al País Valencià va patir tota classe d’entrebancs durant la República i Guerra Civil. Abans de la revolució, el 5 de juliol del 36, el Front Popular es va manifestar a favor de l’estatut d’autonomia del País Valencià.

Cal dir també que en la tardor de 1936 estava previst que el Comité Revolucionari de la ciutat de València es fera càrrec de gestionar l’autodeterminació del País Valencià. Durant la revolució hi va haver més intents, tot i que topava amb altres obstacles, principalment la manca de suport de les forces sindicals i polítiques i, sobretot, el clima de Guerra i Revolució. L’arribada del govern de la República a València ho va paralitzar.

Finalment, els centres valencianistes d’Alcoi i Cocentaina foren signatàries de les Normes.


Francesc Jover

Origen

http://www.elcomtatdigital.com/article.php?article=14103

Més sobre Normes de Castelló (48)

• L'STEI participa a la manifestació convocada al País Valencià en defensa de la llengua catalana (notícia, 13/12/2014)
• Escola i mitjans públics de qualitat i en català, eixos de la manifestació pel 82è aniversari de les Normes de Castelló (notícia, 13/12/2014)
• Castelló es manifestarà contra el genocidi cultural dels Països Catalans (notícia, 18/12/2013)