Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

III JORNADA DE PSICOLOGIA I LLENGUA

7-Mar-2010

Primera part de la III Jornada de Psicologia i llengua, comentada
anmonbar | Comentaris | diumenge, 7 de març de 2010 | 10:47h

III JORNADA DE PSICOLOGIA I LLENGUA.

Societat Valenciana de Psicologia

Facultat de Psicologia. Saló d’Actes. Divendres 5 de març de 2010

La introducció a la conferència la va fer el rector degà Ramos, que a més de donar-nos la benvinguda, va remarcar que la Jornada de Psicologia i Llengua ja ha consolidat, amb la seua tercera convocatòria, un espai de reflexió al voltant de l’àmbit de la psicolingüística. La nostra llengua no només està amenaçada pel castellà, l’anglés també l’hem de veure com una llengua intrusiva que ens pot fer molt de mal. Va fer un reconeixement als esforços de la Societat Valenciana de Psicologia, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i de tothom a qui, de forma voluntarista, s’apunta a la defensa i consolidació de l’ús de la nostra llengua en la nostra societat.

Rafa Castelló va començar la conferència en anglés per a explicar-nos seguidament una anècdota que es produí en les intervencions del debat dels candidats a rector de la Universitat de València. Diu que una persona del públic s’alçà i intervingué agressivament, acusant a la nostra llengua de “provincianisme”, de poc útil, i va voler fer veure que l’anglés era la llengua que havia de preocupar-nos per aprendre i ensenyar. Per contrarestar-ho, ens parlà de l’experiència del seu germà, professor de periodisme a la Universitat Rovira Virgili de Tarragona, que en donar una assignatura en anglés, va considerar-la dolenta. Es donen situacions risibles entre interlocutors de la mateixa llengua intentant parlar en una altra que no és la seua.

Tot açò ens porta a valorar la nostra llengua, a donar-li un valor d’ús, un valor de canvi, i és clar que això són constructes socials, però si una llengua no té valor d’ús ni valor de canvi, difícilment sobreviurà. Comença a fer l’analogia entre valor i preu. Entre l’economia i la llengua. Una llengua és un recurs, una relació, no és un dret individual, com voldrien els liberals, és, si més no, una cosa entre dos. La llengua només existeix entre els dos (mínim), els seus drets per tant són col·lectius.

Hi ha diferents àmbits de relació, d’intercanvi. Posem un valor a allò que tenim, que fem, o al nostre recurs. L’Estat i les diferents administracions tenen la capacitat de donar valor als títols acadèmics, amb homologacions, reconeixements, taxes de canvi. La política és molt important, i l’exemple el tenim a la Constitució, on la taxa de canvi és desigual. També està el valor d’ús que li donen els parlants. La conjugació de l’actuació de l’Estat i la dels parlants serà la que regule l’ús de la llengua.

La dimensió instrumental de la llengua: a més de la funció comunicativa, li hem d’aplicar també una funció participativa, important per a valorar una llengua. Una llengua es valora perquè serveix per a treballar, per a viure, per a compartir. Cal fer una identitat comuna amb la llengua, i al nostre territori, malauradament, no està gens lligada una cosa a l’altra. I ara sí que es posà a parlar econòmicament de la llengua. Va dir que el capital competencial és el capital fixe, i que l’ús és el capital circulant. Que un company escrigui en anglés per a poder publicar és raonable econòmicament. I quant al nivell competencial, mai ha estat millor que ara.

El polític incrementa el valor de la llengua: fa falta per a entrar a treballar en l’administració pública, però no se’n fa ús d’ella. Entrem en el mercat especulatiu, si tenim fàbrica (competències) podem fabricar, no ho donem per perdut.

La identitat: si ser valencià és bo, parlar-lo també serà bo. Cal proposar noves línees d’investigació. El valor no depèn només de les seua capacitat comunicativa, sinó en la seua capacitat de relació, d’ús. La família li dóna un valor afegit a la llengua, en aquest àmbit li costa més variar. En eixir d’aquest grup la cosa es complica, i hi ha conflicte. Les llengües entre elles no rinyen, els problemes estan en les persones, en els grups. Si allunyant-nos del nucli proper, una llengua va perdent-se, cal plantejar-se noves maneres per reviscolar-la.

Competències: només tenen més poder aquells que tenen competències en tots els camps. Qui no sap és perquè no vol (hi ha moltes maneres d’aprendre), si no aprèn és perquè es nega. Els únics que tenen una relació socialment negativa són els qui només viuen en castellà, el monolingüe valencià, si existís, seria un heroi.

Bé, fins ací dóna per hui, seguirem amb una segona part, la de la taula rodona més endavant.
Antoni MONTES i BARBA-ROJA

Origen

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/161596

Més sobre Jornades, congressos, exposicions, seminaris (418)

• Les diputacions catalanes posen l'accent en la llengua en la commemoració, a Girona, del centenari de la Mancomunitat (notícia, 04/07/2014)
• Taula redona a Barcelona sobre la política lingüística contra la nostra llengua (notícia, 10/06/2014)
• Els escriptors del País Valencià debaten al voltant del seu paper en el món actual (notícia, 03/06/2014)