Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

Màquines amb sentit comú

4-Mar-2010

Opinió | Joan Melià
Màquines amb sentit comú
Joan Melià | 04/03/2010 | Vistes: 23
Valoració

* Puntuada amb 5 estrelles de 5
* Puntua-la amb 1 estrelles
* Puntua-la amb 2 estrelles
* Puntua-la amb 3 estrelles
* Puntua-la amb 4 estrelles
* Puntua-la amb 5 estrelles

Fa poc, en aquesta columna, vaig parlar del mal ús que de vegades es fa de posar i pondre. De passada també vaig esmentar altres casos de parelles que darrerament també patien alteracions d'ús, com assecar i eixugar.
Com un temps que a la ràdio hi havia el programa de discs sol·licitats, en un comentari publicat a la versió digital de l'article em demanaven que en un proper article en parlàs, d'aquestes dues paraules. La setmana passada, a més, vaig veure un anunci per la televisió en el qual informaven que els cabells arrissats "s'eixugen ràpidament" i, per això, per a evitar-ho, convé tractar-los amb el producte que anunciaven. Si hi afegim que aquest dissabte he llegit El sec i l'humit, de Jonathan Littell, que m'ha fet pensar en la idoneïtat de la traducció del títol, ja resulta prou pressió a favor de complaure la sol·licitud.

Així i tot, confiant que qualque dissabte Gabriel Bibiloni ho tractarà amb més rigor en el suplement d'aquest diari, en faré només allò que en solen dir una "aproximació". Primer de tot, convé indicar que el cas d'assecar i eixugar (i les seves respectives famílies de mots) no és igual que posar i pondre. Així com la divisió de valors en aquesta darrera parella és ratificada per la normativa, en el segon cas, accepta que assecar absorbeixi gairebé tots els significats d'eixugar, en els quals ambdós esdevenen sinònims.

Ara bé, a parer meu i supòs que també d'altres, no és igual parlar de llenya eixuta que de llenya seca, o d'albercocs secs i d'albercocs eixuts; o de tenir les mans eixutes o seques, o berenar de pa eixut o de pa sec, etc. Ni tampoc l'èxit és el mateix si, a l'estiu, t'encarreguen que entris la roba en ser eixuta i, quan te'n recordes, en lloc d'eixuta ja l'entres tan seca que s'aguanta dreta.

Per tant, la distribució de significats entre les famílies d'eixugar i assecar sembla productiva i pertinent, tant que costa entendre que pugui haver-hi civilització sense tenir una paraula per a cada un d'aquests dos conceptes. Però resulta que moltes de les llengües que ens envolten, encara que en algun cas també tenguin dues paraules, no han generat aquesta profitosa distinció i han de recórrer a altres solucions per evitar malentesos.

Quan una cosa és eixuta no té humitat afegida que la cobreixi o amari i quan és seca ha perdut la humitat pròpia, interna, de vegades necessària per ser viva. Per això podem trobar una cosa eixuta que no sigui seca, una cosa seca que no sigui eixuta i una cosa que sigui eixuta i seca alhora o que no sigui cap de les dues. Sec té antònims com verd, viu, natural, sedós, gras... Eixut, en canvi, té banyat, xop, humit, moll, amb companatge...
Així és que, si feis classes de català, no convé que en aparellar antònims digueu sec - xop, un al costat de l'altre, perquè, a part de no ser gaire adequat, potser n'hi haurà que entendran una altra cosa.

No cal hidratar les mans eixutes, en tot cas les seques. Ni importa preocupar-se perquè els cabells arrissats s'eixuguin ràpidament; aquest seria un avantatge que, als matins, et permetria dormir cinc minuts més. I les sopes seques no solen ser eixutes. Tot i que, normativament s'accepti sec per eixut, no crec que fos perdre-hi res promoure aquesta distribució de significats al model estàndard, sobretot en els casos més productius de l'oposició; al cap i a la fi, un dels objectius de l'estàndard és evitar les ambigüitats empobridores. Sortosament hi ha màquines que tenen un sentit comú ben desenvolupat i saben que, tot i que les anomenin assecadors i assecadores, als cabells i als llençols, només els han d'eixugar.
Joan Melià

Origen


http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/maquines-amb-sentit-comu.html

Més sobre Sobre la llengua (243)