Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Masoquisme nacional

20-Mar-2014

Masoquisme nacional
«Un exemple és l’entrevista de TV3 amb un novel·lista madrileny que abans havia presidit l’invent administratiu de la seva comunitat autònoma»
Josep-Lluís Carod-Rovira | Actualitzat el 20/03/2014 a les 00:01h
Una televisió pública, una ràdio, en un país democràtic, ha de perseguir els objectius d’objectivitat i veracitat, informant de la quotidianitat de la realitat pròpia i d’allò que, succeït arreu del món, pot ser d’interès per als ciutadans del país i els que hi resideixen, temporalment o com a visitants. Els valors democràtics són els que ha de difondre, començant per donar la paraula a aquelles persones que, en representació dels ciutadans, ocupen els escons del parlament democràtic. I això ha de ser així, tant si els polítics en qüestió representen el sentiment de la majoria com si, contràriament, ho fan tan sols de la minoria o d’una part no hegemònica de la societat. Per això, malgrat que maleïda la gràcia que ens pugui fer la presència reiterada de certes polítiques i de determinats polítics en els mitjans públics, un cop i un altre, els mitjans públics els han de donar un espai per a expressar-se i perquè el conjunt de la societat conegui les seves opinions. Els espectadors a qui llur presència incomodi, fins als límits de la insuportabilitat, sempre podem canviar de canal o bé treure’n la veu i, llavors, centrar-nos únicament en l’expressivitat del gestos, que també és una manera de parlar...

Però una cosa són els representants electes del poble, democràticament escollits, i l’altra tota la patuleia fatxa i espanyolista que ve a Catalunya a insultar-nos directament, a amenaçar la gent i a desqualificar els nostres representants polítics i, més concretament, aquells que fan costat al dret del poble de Catalunya a decidir el seu futur. Una patuleia, a més, que no ha escollit ningú a les urnes, però que es veu investida de prou fatxenderia com per llescar a tort i a dret, amb un menyspreu absolut cap a tot allò que faci tuf de català. Un exemple d’això que dic és l’entrevista matinera amb què TV3, la nostra, va obsequiar-nos fa pocs dies, amb un novel·lista madrileny que abans havia presidit l’invent administratiu de la seva comunitat autònoma i, abans encara, havia militat al Frente de Liberación Popular (FELIPE), contra el franquisme. Doncs, ben mirat, sort que el FELIPE aquest anava en contra del franquisme, perquè si hi hagués anat a favor ara ja no sé on fórem, els catalans... El novel·lista va permetre’s de comparar el president de la Generalitat amb un ratolí, amb el ratolí Micky Mouse per a ser exactes, i es va quedar tan ample. Suposo que en qualsevol televisió pública d’arreu del món, amb un mínim de respecte per la democràcia, l’entrevista s’hauria acabat llavors mateix. Però aquí va continuar desbarrant encara una bona estona, com si fos a cal sogre. Quina falta ens feia, un personatge així, vingut directament, convidat per nosaltres, a insultar-nos a casa? Francament, cap. Una cosa és el respecte a la pluralitat d’idees i una altra és pagar perquè ens prenguin el pèl. I els quartos... La gent discrepant sempre ha de ser benvinguda, lògicament mentre i tant respecti les regles del joc i el respecte democràtic cap a persones i institucions, cosa que el novel·lista no va fer.

Però, hi ha encara més. Així com la llengua de la televisió pública espanyola és l’espanyol, i l’italià de la italiana i el francès el de la francesa, la llengua de la televisió pública catalana és el català. Òbviament que als catalans no ens cal cap traducció quan algú parla en castellà, però no té cap sentit que els televidents haguem de pagar la ignorància lingüística dels personatges convidats fent-nos renunciar a tots al català, simplement perquè hi ha un senyor que no ens entén quan se li pregunta. De què serveixen, doncs, els auriculars amb traducció simultània per al convidat, gràcies als quals ell rep la pregunta en la seva llengua, hi contesta i no obliga els altres a ser privats d’un servei públic en català, a casa seva? Això de TV3 no passa en cap altra televisió del món, on resulta que per no posar un auricular una persona s’obliga tothom a no gaudir d’un servei televisiu públic en la llengua del país. De què ens serveix tenir una llengua pròpia, si no la utilitzem? De vegades, els nostres índexs de masoquisme nacional potser són un pèl excessius...
Josep-Lluís Carod-Rovira

Origen

http://www.naciodigital.cat/opinio/7938/masoquisme/nacional

Més sobre TV3/Canal33/Catalunya Ràdio (689)

• La CCMA presenta el seu nou portal (notícia, 01/12/2014)
• Tomeu Penya avui a 'El convidat' de TV3 (notícia, 19/10/2014)
• Informe en relació amb el compliment de les missions específiques del servei públic de competència de la Generalitat de Catalunya. 2012 (document, 15/07/2014)