Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

Tots al Correllengua

9-Nov-2012

Divendres 09.11.2012 12:00

Tots al Correllengua (Xavier Deulonder i Camins)

Si les properes eleccions sud-catalanes han de ser la primera volta del referèndum per a l’autodeterminació, la manifestació del Correllengua ha de ser la segona volta del lip dub del passat 31 de març. Que Barcelona esdevingui capital no ja d’una comunitat autònoma espanyola sinó d’un estat d’Europa és una cosa que, evidentment, tindrà repercussions no sols a la Catalunya Nord, sinó també al departament dels Pyrénées-Orientales, ja que, com afirma Joan Becat, Catalunya té més pes que Portugal i el doble que Grècia o Irlanda, i, per això, és com un país nord-europeu. Aquestes afirmacions aparegueren el passat dissabte dia 3, al Punt-Avui, en el context d’un reportatge sobre un mapa dels riscos identitaris de França, que figurava als llibres de text de geografia del batxillerat ...>>

Xarxes socials
Envia l'article
Imprimeix l'article
Converteix a PDF

A la manifestació del Correllengua cal, doncs, demostrar a tots els caps hexagonals, tant els de dins com els de fora del departament, que tenien tota la raó del món en pintar-hi de vermell la Catalunya Nord i, a més, indicant-hi que el mal podia venir del sud; al capdavall, això vol dir orgullosos de ser catalans, o, com alguns encara ho escriuen, “fiers d’être Catalans”.
A mi personalment, l’única cosa que em sap greu d’aquest mapa és que, com a zona de risc, no hi surti pas Occitània.
En estudiar la història d’Europa, estem acostumats que allà on es dóna un conflicte nacional perquè la identitat que es proposa des de l’Estat no és pas la del poble, s’hi esdevingui sempre un enfrontament que, a la curta o a la llarga, sempre acaba resolent-se amb victòria del poble contra l’Estat; per això trobo que seria interessant estudiar en profunditat el cas d’Occitània, l’excepció a aquesta regla general.
Sosté Becat que aquest mapa dels riscos identitaris és un precedent de la política d’espanyolització de l’ensenyament que vol dur a terme el ministre Wert, magistralment escarnit al “Polònia”.
En realitat, és lògic; la Llei Moyano de 1857 sobre l’ensenyament públic espanyol és tan anticatalana com la Llei Ferry de 1885, que, com tots sabem, va crear l’escola laica, gratuïta, obligatòria i hexagonal.
L’unitarisme nacional espanyol no és pas una altra cosa que una aplicació del model francès, admirat a Espanya des de fa segles.
Si aconseguim destruir la còpia, és força probable que fem a miques també l’original. Com que no tot són flors i violes, hi ha, dissortadament, un altre motiu pel qual el proper Correllengua tindrà una significació peculiar: la possibilitat que, en la nova República Catalana, el castellà hi sigui llengua oficial.

Així doncs, espero que, el proper dia 10, Perpinyà sigui un clam contra aquest greu despropòsit; Catalunya només té una llengua, i no agrairem pas ni a Lluís XIV ni a Felip V haver-nos-en “donat” una altra.
O és que potser el francès també hauria de ser oficial al nostre estat?
Evidentment, els arguments que es donen a favor del castellà també serveixen per al francès.

Xavier Deulonder i Camins (4-11-2012)
Xavier Deulonder i Camins

Origen


http://www.vilaweb.cat/noticia/4054022/20121109/correllengua-xavier-deulonder-camins.html

Més sobre Correllengua 2010-11-12-13-14 (68)