Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Desprogramació del nacionalisme espanyol

29-Ago-2012

Desprogramació del nacionalisme espanyol
DES DE LA TRONA
29/08/12 06:00 - Sal·lus Herrero -

Els maltractaments del passat i actual de l'estat espanyol, de la policia, dels polítics, i acadèmics de la Història franquistes, dels pares, padrastres i “padrones”, de la Constitució que ens prohibeixen federar-nos i confederar-nos, etc, m'han servit per rebutjar la nacionalitat espanyola i considerar-me “valencià” o ciutadà de nació catalana del País Valencià. El que observe és que és una elecció minoritària, almenys la gent que se'm hagut de ‘desprogramar' de la formació de l'esperit “nacional-espanyol” que ens imposaren amb la força de les armes, de manera sectària i totalitària, amb la força bruta a l'escola, família, municipi, sindicat, partit únic, església, catecisme i televisió, la majoria dels de la meua generació, almenys al meu poble, són uns perfectes espanyols encara que parlen sempre en català, encara que hagen sigut colpejats per mestres, televisions i militars per a inculcar-los l'espanyolitat inquebrantable. Alguns d'ells serien capaços de morir i tot per aquella pàtria cruel que s'ha ensanyat amb ells, la seua llengua, cultura i País.

Sembla idiota i pense que segurament ho és, però és així, les tortures i maltractes espanyols els han portat a ‘reafirmar-se' més en la seua espanyolitat, a ser més espanyols que els d'Extremadura, i inclús els han programat per a ser anticatalanistes i antivalencians, perquè és una cosa que no entenen massa per a què serveix el català, si, sovint això del valencià els sembla odiós. Potser alguns d'ells conclouen: si ens va costar tan de pals aprendre l'espanyol, a l'escola, ara que el sabem encara que siga una mica, el valencià, per a què? Habitualment parlen en català, però tret d'algunes honroses i significatives excepcions, el valoren molt poc, quan van al cap i casal de València, es passen a l'espanyol, quan algú els parla en espanyol se'n passen. No li tenen estima i inclús molts pensen que això del valencià no és català perquè des de RTVV ja s'han encarregat de dir-los que el valencià i el català són llengües diferents, una va vindre “potser” des de l'Occitània, la Catalunya Nord ,o des de Sardenya amb el rei en Jaume i l'altra va nàixer al barri de Russafa dels almogàvers.

Els camins de l'espanyolitat i la catalanitat són molt inextricables, o potser no tant, i tenen una lògica que es basa en la violència estructural, simbòlica i real. Al País Valencià, a un nombre molt gran de persones aquesta violència d'estat no se'ls esdevé opressora, sembla que l'han assimilada, massa gent n'està “encantada” com expliquen Ferran Suay i Gemma Sanginés al llibre “Sortir de l'armari lingüístic”, tot i que la bona notícia, és que amb una mica de dedicació és port eixir endavant i desprogramar-se dels mals hàbits —com ens recomanava Miki Moto (Miquel Calzada) a “Persones Humanes”—, tot i que alguns incorporen allò com una segona pell amb crosta i tot. Encara no m'he llegit el llibre sobre “Llengua i emoció. Set mirades sobre el goig de ser” de Quim Gibert ( m'he llegit la sinopsi de Víctor Aleixandre, però encara no el llibre sencer), potser quan el llegisca i em rejovenisca al nivell de Sico Fons i acceptaré del tot els seus arguments sense matisos. Però observant algunes actituds tan poc valoratives de la llengua al meu País, avui no estic massa il·lusionat. Potser demà o despús-demà!
Darrera actualització ( Dimecres, 29 d'agost del 2012 06:00 )
Sal·lus Herrero

Origen

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/570507.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=index&utm_source=rss&utm_medium=index&utm_campaign=rss

Més sobre Invisibilitat del català al país - Submissió lingüística (262)

• La Creu Roja, els nous monarques i el valencià-català (Sal·lus Herrero) (testimoni, 14/08/2014)
• L’aprenentatge del català malgrat els catalans (Víctor Alexandre) (testimoni, 15/07/2014)
• La submissió lingüística (Víctor Alexandre) (testimoni, 24/06/2014)