Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

mama, caca!

3-Nov-2011

mama, caca!
jaumefabrega | Llengua | dijous, 3 de novembre de 2011 | 10:01h
la desidia de les administraciosn envers el català correcte a l´hostaleria..

RESTURANTS AMB FALTES: MAMA CACA!



El gran periodista gastronòmic Xavier Domingo deia que no es podia fiar de l´amo d’ un restaurant que anés amb Mercedes: volia dir, segurament, que aquest honest i digne ofici no és per fer fer-se milionari. Els restauradors no tenen l´obligació de saber català, tot i que hi ha una Llei de Política Lingüística (Art. 32) que els obliga a tenir la carta i altres informacions almenys en català (excepte a Barcelona, pel que es pot comprovar).

A Girona i altres demarcacions en canvi, les coses funcionen, en aquest sentit, força bé. A les Balears, i sobretot al País Valencià, al presència de la nostra llengua sol ser testimonial.

Però ara entrem en un altre tema, que és el grau de competència lingüística o, dit d’ una altra forma, de correcció lingüistico-gastronòmica- ja que els dos elements no es poden deslligar-. I d’ aquí pateix la criatura: quan els restaurador passen, de bona fe, a fer revisió de les seus menús, documents, etc. als serveis lingüístics de l´administració (del Termcat als ajuntaments, passant pels lèxics editats pel govern català), el daltabaix sol estar assegurat: la correcció gramatical no sempre empara la correcció gastronòmica, començant amb un exemple ja famós (i real): aquests serveis insistien que calia posar “turmes de vedella” en una carta (les vedelles tenen testicles?), o han proposat formes extravagants com “porradell” o “caramuixa” (per cibulet o cebollí).

Compaginar els dos aspectes al.ludits és difícil, però perfectament possible: jo mateix he traduït al català cartes de diversos restaurants i mostres, començant pel Bulli i acabant per restaurants xinesos. Igualment he rebut consultes d’ algun ajuntament, de la Universitat de València (sobre termes del vi) i del propi TERMCAT actual (sobre termes de tècniques culinàries). I ho he fet sense cobrar, per amor a la llengua!.De res.

Cap llengua- per un mínim de dignitat- admetria el nivell d’ aberració a què es pot arribar en alguns casos. Un sol exemple, podríem dir que a l´atzar. És de l’ l´Associació d’ Hostaleria Girona-Radial. Un fulletó de la XXVII Setmana gastronòmica Gironina - avalat, i que potser són els autèntics culpables, per l´Ajuntament de Banyoles, el de Girona la Diputació, els Consells Comarcals del Gironès i el Pla de l´Estany, etc.-, ha aconseguit un rècord insuperable: la quasi totalitat dels menús oferts pels restaurants estan plens de faltes, i per si no fos suficient un sol plat, ho solen repetir cada any.

Tota mena d’ accents aguts per greus (“café”, “ibéric”, “pésols”), castellanismes isuportables (“púrpura”,”peres al xocolates”, “brotxeta”, “panceta”, “postre”, “espuma”, “codillo”), ortografies incorrectes (“cresoletes”, “canaló”, “col-i-flor”, “fabes”), faltes de concordança (“ous poché”, “musclos grillée”), termes multilingües mal escrits i fins incomprensibles (“fôie” (foie gras). “puche”,(poché), “culis”(coulis), “deuphinois” (dauphinoise), “cibolette” (ciboulette), “mouse”, “taten” (tatin), i ja per acabar,extravagàncies com “xarrup”, “xopit”, “xopet” (mousse), és a dir, un nou model de català!. Tot plegat caca, si he de fer cas d’ un plat anomenat “Llom de cérvol pera (sic; un cérvol en forma de pera?), cassis i caca”. Ens en podem refiar?. Sí dels cuiners,és clar- que fan molt bé el seu ofici-, però no dels responsables d’ aquest “desaguisado”.

Això és la cançó de l´enfadós: cada carta de restaurant, cada setmana o manifestació gastronòmic, urbi et orbi, ens ofereix aquesta mena de sorpreses, malgrat que solen passar els serveis oficials de revisió lingüística.
Jaume Fàbrega

Origen


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/207999

Més sobre Qualitat de la llengua als mitjans de comunicació/rètols... (249)