Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Catalunya-Espanya (3)

2-Jul-2010

Catalunya-Espanya (3)
ramonfarre | divendres, 2 de juliol de 2010 | 07:52h

Transcorreguts quatre anys i uns dies des que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya fos aprovat per referèndum del poble català el Tribunal Constitucional ha emès la Sentència que deixa sense efecte, per la via de la interpretació o de la declaració d’inconstitucionalitat, aspectes molt rellevants del text estatutari.





Especialment, aquells més vinculats a l’exercici de la sobirania del poble de Catalunya, als seus símbols, a la seva condició de nació, que no té efectes jurídics, a la llengua, a la justícia, a la bilateralitat de les relacions Catalunya-Espanya, al finançament, a la gestió tributària i a l’exercici de les seves competències.


S'ha trencat el miratge.

Val a dir que el TC mai no hauria d'haver dictaminat un estatut que forma part del bloc constitucional, de la mateixa manera que no es sotmet a consideració del TC la Constitució.

La responsabilitat de la sentència és, en primer lloc, d’un Tribunal qüestionat i deslegitimat, però també de qui planteja el recurs, el PP i el Defensor del Pueblo, i dels qui no han defensat amb prou força i convenciment l’Estatut.

L’Estat espanyol, i el seu President al capdavant, no ha defensat prou el que havia estat aprovat pels representats del poble espanyol i referendat pel poble de Catalunya. La "defensa" de l'advocat de l'Estat era de punyal i pressuposava ja el que ha acabat essent la Sentència (STC).

La debilitat de la Generalitat no ha ajudat tampoc a l’emissió d’una STC que no respecta la voluntat dels catalans. El Govern tripartit no ha anat en res cohesionat, tampoc en la defensa de la Sentència.

A Madrid sabien que estaven davant d'un govern desnortat i a les acaballes del seu mandat que no plantaria cara, més enllà de marejar la perdiu.

Tampoc cap parlamentari espanyol no s'ha sentit molest perquè el TC els hagi tombat allò que ells aprovaren. O no s'aprecien la seva feina, o no se saben representants veritables del poble espanyol.

Per no sentir-se contrariat, el President Zapatero. Ja li sembla bé la retallada que va adreçada al nucli essencial de l'Estatut: tot allò que duia a Catalunya a tenir una lleugera aparença d'estat, tot el que suposava un salt qualitatiu endavant, tot el que era un fet diferencial.

Els contrariats són tots aquells que creuen que Catalunya és una Nació, que té dret a exercir la seva sobirania, que té l'obligació de cercar la pervivència de la seva llengua, i que vol ser fidel a la memòria dels qui ens han precedit. Els qui creuen que Catalunya no surt de la Constitució Espanyola i que els seus drets no neixen d'un text legal que va seguir una dictadura.
Ramon Farré Roure

Origen

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/172051

Més sobre Nou Estatut del Principat (revellit) (142)

• Dos anys de la sentència contra l'estatut de Catalunya (notícia, 28/06/2012)
• Una alegria encara més forta (Xavier Graset i Forasté) (testimoni, 12/09/2010)
• Perquè em presento (Toni Strubell) (testimoni, 08/09/2010)