Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Els últims ?korrectors?

Actual - TONI ARDITE 17-Feb-2006

El 27 de gener passat, la Generalitat va habilitar els darrers 203 especialistes en llengua. La normalització enceta una nova fase: la de la normalitat i, més important, l?homologació
Els certificats de coneixements específics de llengua catalana, expedits per la Generalitat ininterrompudament des de l?any 1982, són història. Incloent-hi el K, el més cobejat i reputat de tots, també el més complicat, de Capacitació per a la correcció de textos orals i escrits. 79 persones, de 182 presentades a la darrera i definitiva convocatòria del novembre passat, seran les últimes a rebre?l. El K passarà a ser una referència no ja professional, sinó a la memòria
TONI ARDITE
La llengua és avui un sector professional més, que no necessita la ?ultraprotecció? de l?administració Juntament amb aquestes 79, 46 (de 114) van aprovar el nivell G de coneixements de llenguatge administratiu, 74 (de 334) el J de llenguatge jurídic i 43 (de 87) l?M de llenguatge comercial. I encara n?hi havia hagut dos més: l?F, un híbrid atorgat únicament a 224 persones perquè va durar quatre anys escassos (de 1982 al 86), i convertit, per tant, en una raresa; i l?E, que es va mantenir fins al 1996 i autoritzava el posseïdor a ensenyar. Una munió de devots de la llengua, que en el punt àlgid del 1985 es van xifrar en 227, van provar aquesta via ràpida per poder-se plantar davant la pissarra.

Ho van aconseguir aquell any tan sols una tercera part, 82, el que demostra que una cosa és l?idioma com a afició voluntariosa, molt comuna a Catalunya, i una altra com a competència professional. Amb tot, 636 titulats amb l?E al llarg de quinze anys exerceixen, o poden fer-ho, com a professors en algun dels nombrosos cursets i centres repartits pel país.

Els certificats específics han aportat en conjunt, després de vora 20.000 exàmens realitzats en quasi un quart de segle, 5.412 persones especialitzades en alguna aplicació pràctica de la llengua (en realitat alguna menys, per les duplicitats dels col·leccionistes de títols, com els diuen: principalment personal de l?administració que suma mèrits d?aquesta manera). Per a una bona part d?elles ha estat un requisit o, fins i tot, la seva principal credencial professional. I sense necessitat de llicenciatura prèvia.

La Generalitat els va instaurar i la Generalitat n?ha decretat la desaparició. No serà, com ha quedat clar, per falta de demanda ?ni per part del mercat ni del públic? o d?utilitat, ni d?interès, tot i la innegable disparitat entre els 6.157 aspirants a corrector i els 389 interessats pel llenguatge comercial. Ni, per una vegada, de recursos. És una qüestió de maduresa. De deixar de normalitzar, quan una situació ja és normal. ?Les circumstàncies en el moment que es van concebre i engegar els certificats i les actuals no tenen res a veure?, rememora la cap del Servei de Recursos Lingüístics de la Generalitat, Mònica Pereña. Costa adonar-se de fins a quin punt.

Una situació acceptablement normal, lingüísticament parlant, vol dir tenir l?ensenyament de la llengua pròpia més o menys garantit en tot el cicle formatiu, des de la primària fins a la Universitat, i ofertable a adults a través d?acadèmies i escoles, a més d?un registre estàndard apte per difondre-la.
Actual - TONI ARDITE

Origen

http://www.actualcatalunya.com/ct/Cos/Ed...

Més sobre Títols de llengua catalana - JAC (121)

• Més expressió oral i no tanta gramàtica als exàmens de català (notícia, 03/01/2010)
• Una nova ordre rebaixa el títol de català dels alumnes de l'Escola Oficial d'Idiomes (notícia, 02/12/2009)
• Uns 32.000 aspirants es presenten demà a les proves de 'grau mitjà' de la Junta de Coneixements de Valencià (notícia, 12/06/2009)