Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

D'on venim, literàriament?

5-Jun-2010

D'on venim, literàriament?
vwmollerussa | Esteve Mestre | dissabte, 5 de juny de 2010 | 08:39h
per Esteve Mestre i Roigé

Francesc Foguet, escriptor, assagista i crític literari i teatral, en el segon vermut literari de Palau d' Anglesola, afirmava que quan va marxar de la Plana farà vint anys, no hi havia gairebé referències literàries al i del Pla. Ara que ha tornat a casa, si que hi ha referències i noms com els de Pascual, Dalmau, Borrell, Camps -també ets d'on tries viure-, Solà, Serrano...i el mateix Foguet.



He estat pensant en aquest comentari i amb el que hem avançat en els darrers anys, però també m'he preguntat d'on veníem literàriament..., i he retrocedit en el temps i recordo que quan era petit, a casa meva, no teníem llibres, però quan anava a casa dels meus amics i companys de joc, mai vaig veure que tinguessin biblioteca, sinó potser alguns llibres en l'empostada d'un canterano.



A les dificultats d'uns moments de canvi permanent en què vivíem en aquesta zona “rural” i de pas, fills d'una època en que es perseguia, la llengua catalana, però també les idees, autors concrets i obres literàries i cinematogràfiques, però tanmateix això poc importava en una zona en que la majoria dels seus habitants no llegien gairebé mai i l' ensenyament -excepcions honroses i notables apart- era força pobre.



Sense una burgesia, sense una punta de llança que ens orientés, una bona part dels pobles de la comarca, a la fi dels 70 i inicis dels 80, van veure néixer revistes -i la papallona començà a moure les seves ales-, i en les quals hi escrivien persones de la terra, individus que es convertiren en lectors i ajudaren a d'altres persones a llegir i fet més important a comprar llibres, el que ha fet que Cal Dalmases i Cal Sarri a Mollerussa o La Noguera a Balaguer s'anessin convertint -negoci familiar, apart- en veritables institucions culturals.



Venim gairebé del no res, on ens costa reconèixer el nostre mateix passat, desdibuixat per un temps ple de brumes, i ara en el segle XXI, la veu de la Plana s'està fent escoltar de manera molt nítida, a la mateixa Plana i poc a poc s'està obrint pas a Catalunya. Els qui comencin a escriure avui, els llegiran a tot el món.
Esteve Mestre i Roigé

Origen


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/169791

Més sobre Espai català de comunicació (254)