Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

La meua opció? Antoni Furió

1-Feb-2010

La meua opció? Antoni Furió

1 febrer de 2010 a eleccions, universitats

Per Vicent Baydal

Comencen a preguntar-me en privat quin candidat a la rectoria de la Universitat de València m’agradaria que guanyara. No m’importa contestar en públic, perquè tinc la resposta ben clara: Antoni Furió. Alguns s’estranyen de la meua contestació, potser amb raó, perquè Furió és un dels fusterians més conscientment fusterians que hi ha en el panorama intel·lectual valencià i ha defensat els seus plantejaments historiogràfics i nacionalistes sempre que ha pogut. Jo, com bé sabreu, m’he dedicat precisament a tractar d’actualitzar-los com bonament he pogut perquè, vistos els coneixements acumulats en els darrers 30 anys sobre les dos qüestions, pense que han quedat certament desfassats en molts dels seus aspectes.

Ara, però, no estem parlant ni de perspectiva historiogràfica ni de nacionalisme valencià.

Estem parlant de visió del futur universitari, de gestió acadèmica, de capacitat de lideratge i de saber fer. I en tot això, no tinc dubte, Furió és una de les persones més preparades amb què m’he trobat mai a la vida.

Segurament no parle des de l’objectivitat: m’he dedicat a la història medieval, que mai m’havia atret, perquè ell va ser el meu professor en primer de carrera. Amb el seu apassionament i la seua capacitat de síntesi em va atraure cap aquella època; després, en altres assignatures, em va induir a usar la raó crítica i a cercar uns criteris de pensament acurats que encara tracte de tindre en compte a l’hora d’abordar qualsevol qüestió analítica.

En eixe sentit, el seu eslògan per a la rectoria, La força de la raó acadèmica, és ben adequat. Un home que realment creu en la raó i que sap de la importància del paper social de les universitats. Però no només això, sinó que els seus dotze anys al capdavant del Servei de Publicacions de la Universitat de València evidencien que sap dirigir equips com ningú i té uns fulls de ruta ben clars. L’ha elevat a un nivell d’excel·lència reconegut internacionalment i ha arribat a ser, tot i editar part important de la seua producció en una llengua minoritària, la segona editorial universitària més important d’Espanya -crec que per darrere de Granada.

Amb tot, després d’haver explicat tot açò encara hi ha gent que em diu: però és catalanista, com si fóra el pecat més gran del món. Si el seu catalanisme universitari, com he pogut comprovar personalment en nombrosos congressos, col·loquis, conferències i cursos, consisteix en el fet que hi haja unes relacions més fluïdes entre els que parlem la mateixa llengua i que, per exemple, els catalans acaben coneixent millor la realitat valenciana i lloant els valencians per la categoria objectiva dels seus treballs, benvingut siga. D’altra banda, com és ben evident, la meua tria no depén tant de la qualitat dels altres candidats o dels seus programes, sinó del meu coneixement directe de la faena laboriosa de Furió.

A tot açò, jo no pinte fava a la Universitat de València. No tinc vinculació acadèmica ni dret a vot, però ja que em pregunten…

ANTONI FURIÓ: Presentació del programa davant la premsa 1/3
por misguebs

ANTONI FURIÓ: Presentació del programa davant la premsa 2/3
por misguebs

ANTONI FURIÓ: Presentació del programa davant la premsa 3/3
por misguebs

Trobat a Vent de Cabylia.
Vicent Baydal

Origen

http://picam.info/quiosc/la-meua-opcio-antoni-furio/

Més sobre Universitat (150)

• Nou curs, vells abusos (Ferran Suay) (testimoni, 02/09/2010)
• Baltasar contradiu Huguet sobre l'obligació dels professors a tenir el nivell C de català (notícia, 31/08/2010)
• Huguet diu que obligar els professors universitaris a acreditar el nivell de català és una mesura d'“equilibri” (notícia, 30/08/2010)