Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

La poesia de la sintagmació

3-Oct-2009

Català a la terrasseta
Albert Pla Nualart

La poesia de la sintagmació

Al braç de gitano ni hi ha braç ni hi ha gitano. Lèxicament, és tant d'una peça com el tortell. Del procés que fa d'un grup de mots una unitat lèxica se'n diu sintagmació. La llengua popular sintagma més que la culta. Hi gasta més saliva, però és com els tomàquets d'abans: té més gust. La mare deia "T'hi posaré esperit de vi". Sabies que couria, però deixaves fer l'esperit. Si la rosa, com diu Shakespeare, amb cap altre nom no faria aquella olor, potser l'alcohol no guareix tan bé. Mercuri era el déu missatger, no parava quiet, però ningú pensa en aquell belluguet quan es trenca el termòmetre i en surt una gota de plata esmunyedissa: l'argent viu. L'esperit de vi i l'argent viu ens mantenen en contacte amb la dimensió màgica de la realitat. Quan agonitzen sota la pressió de sinònims més breus i exactes, agonitza la nostra capacitat de percebre el món sensualment, l'emmeravellament del nen que vam ser. I la matèria esdevé una mica més inerta.
Mals temps per a la lírica

A aquesta tendència que el peix petit es mengi el gran, que el mot simple es mengi el sintagmàtic, també hi contribueix el bilingüisme. I el pitjor és que, de vegades, la sinonímia és més que dubtosa: passa bou per bèstia grossa. Als trens i metros hi ha un rètol en bilingüe que diu "No asomarse / No us aboqueu". La finestra és petita. T'hi pots asomar, mai abocar, que vol dir treure el cos enfora doblegant-te per la cintura. Però el bilingüisme exigeix simetria -no vol que a un mot, asomarse, ni corresponguin tres, treure el cap- i força una sinonímia que fa trontollar els fonaments de la nostra lírica. La llarga espera del galant al peu de la finestra es veia recompensada quan la dama treia el cap; si ara s'aboca, la claredat del seu gest farà innecessària la conquesta i, de retruc, dos segles de poesia trobadoresca.

* Imprimir
* Enviar

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 56. Dissabte, 3 d'octubre del 2009

Paraules clau: Català, Esperit, Terrasseta

Albert Pla Nualart / Filòleg

Origen

http://paper.avui.cat/ultima/detail.php?id=175948

Més sobre Interferència lingüística (78)

• Fot-li castanya al catanyol (notícia, 05/06/2013)
• Acostem-nos al valencià correcte (Lliris Picó i Carbonell) (testimoni, 01/03/2013)
• La nefasta influència del castellà en el català culte (II) (Eugeni S. Reig) (testimoni, 28/01/2013)