Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Que se’n vagin!

22-Set-2009

Opinió | Pere Muñoz
Que se’n vagin!
Pere Muñoz | 22/09/2009 | Vistes: 127
Valoració

* Puntuada amb 3 estrelles de 5
* Puntua-la amb 1 estrelles
* Puntua-la amb 2 estrelles
* Puntua-la amb 3 estrelles
* Puntua-la amb 4 estrelles
* Puntua-la amb 5 estrelles

No acostum, en aquesta contra, a parlar gaire d'allò que passa més enllà de la nostra realitat més immediata, però val la pena, si més no per establir els paral·lelismes oportuns, comentar el que està passant al Palau de la Música Catalana. Primer element a esmentar: lladres n'hi ha a tot arreu, encara que algú pugui pensar que com a Mallorca no n'hi ha enlloc. La història comença amb el president del Patronat del Palau de la Música, un Millet, hereu del gran Millet, creador dels cors i impulsor de gran part del que significa el Palau a l'imaginari col·lectiu català. L'obra magna de Fèlix Millet s'ha vist empetitida per un dels seus hereus, que ha deixat el llinatge familiar a l'altura de la sola de les sabates. Llàstima que els valors, la bonhomia i la dedicació al país no puguin ser transmesos generacionalment; sort que el vell Millet ja és mort, perquè veure el que ha fet l'hereu li provocaria un infart de primer ordre.

El cas és que l'esmentat president ha robat prop de deu milions d'euros, es va posar un sou anual de més d'un milió d'euros, va comprar amb doblers robats al Palau locals que després va vendre pel doble del seu preu al Palau mateix, etc. En definitiva, una eminència dels robatoris, de la cara dura i de la indecència més absoluta. Segon element, la burgesia i els seus hereus també roben. La qüestió és que normalment són famosos els casos de malversació per part dels polítics, però no són tan públics els casos dels responsables d'entitats privades. Tercer element, no només roben els polítics. La meva padrina deia allò de "mal de muchos, consuelo de tontos", per tant no cal reconfontar-se per no tenir, des de Balears, l'exclusiva de la corrupció, però val la pena valorar quina malaltia té una societat on l'avarícia, el tenir per damunt de tot i la cultura del "pelotasso" ha anant agafant tanta força.

Fa un temps molts es demanaven si estàvem malalts, ara ja no fa falta demanar-se res perquè podem afirmar que efectivament hi ha un punt de malaltia important. De tota manera, no cal confondre les coses: està bé que algú vulgui prosperar, fer doblers i viure més o manco bé, però aquest benestar no pot ser a canvi de robar, prevaricar o malversar. De tota manera, no caiguem en fatalismes. A Mallorca i a Washington tenim exemples de casos on els doblers han marcat una manera de fer, però també tenim casos de persones que han dedicat la seva vida a un ideal sense tenir en compte cap element econòmic. Lamentablement, els primers són per Estats Units, mentre que els segons eren la setmana passada als jutjats. Que algú s'atreveixi a denunciar i a jutjar Tomeu Martí és una vergonya majúscula, quan en realitat són molts d'altres els que haurien de ser jutjats i, per començar, la mateixa Guàrdia Civil que manté actituds tan poc democràtiques com les que mostraren en el passat Acampallengua.

Si la tasca de la Guàrdia Civil és emprenyar, molestar, provocar i mentir, no els hem de menester absolutament gens i, efectivament, no són més que una força d'ocupació. Ja vaig comentar la setmana passada el paper del delegat del Govern, Ramon Socias. Aquesta setmana el reiter. Si això no cessa, l'actual serà una de les etapes més tristes, pel que fa a denúncies i menyspreus cap a les persones, la llengua i la identitat d'aquest país. Així no els volem; així no aporten res; així no actuen funcionaris públics; així només són un pal a les rodes; així m'estim més autoprotecció, perquè almenys no tenc pensat autolesionar-me; així no hi ha camí per al diàleg; així els servidors es pensen que som súbdits; així es demostra una vegada més que seguim un camí que no ens convé perquè tanmateix sempre passarà per acotar el cap, per ser submisos, per haver de demanar permís, per posar l'altra galta, per abaixar el cap i per sentir-nos insultats.
Pere Muñoz

Origen


http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/que-se-n-vagin.html

Més sobre Insults/agressions per parlar català, insults per ser catalans (104)