Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

La guàrdia INcivil

22-Set-2009

DIMARTS, 22/09/2009 - 12:36h
La guàrdia INcivil (Xavier Deulonder i Camins)
Dt. 22 de setembre del 2009 (tarda)

Recentment, s’han donat a conèixer unes notícies, que, en principi, haurien de semblar no sols impossibles, sinó també inconcebibles si, tal com se’ns diu, ja fa trenta anys que Espanya és una democràcia que es regeix pels principis de l’estat de dret; però, el cas és que els fets s’han donat i les conseqüències i lliçons que se n’han de treure són les que són i no en poden ser d’altres, perquè per molt que hom vulgui donar-hi voltes...>>

... sempre s’acaba arribant al mateix lloc.

Segons sembla, el passat dia 7 d’agost, un veí de Palma fou agredit per agents de la Guàrdia Civil al control de passatges de l’aeroport de Son Sant Joan pel sol fet d’haver-s’hi adreçat en català. I per si amb la Guàrdia Civil no n’hi hagués prou, hem sabut també que, a principis de setembre, una dona va ser detinguda a Barcelona en una comissaria de la policia nacional pel fet de parlar pel mòbil en català.

Per començar, que algú sigui agredit per les forces de l’ordre és un fet gravíssim per la molt simple i senzilla raó que la tasca dels cossos policials és ni més ni menys que protegir els ciutadans. Evidentment, en determinats casos, la policia té no sols el dret sinó el deure d’usar la força, i, a més, els seus agents han d’estar preparats per haver d’enfrontar-se algú que vagi armat; ara bé, l’ús de la força, és a dir, de la violència legal, ha d’estar justificat, cosa que, tal com sembla ser, no va ser el cas en aquesta ocasió.

Per altra banda, la policia només ha de poder actuar contra algú en cas que aquesta persona estigui cometent un acte delictiu, i jo no crec pas que parlar en català a un guàrdia civil pugui ser cap delicte; vaja, si a Nova York, Londres, Roma o qualsevol altra ciutat a mi se m’acudís dirigir-me en català a un policia, el que passaria és que l’agent no m’entendria i, a més, no en tindria cap obligació, però no crec que, per això, pogués detenir-me, ni, menys encara, atonyinar-me; tanmateix, amb la “benemérita” Guàrdia Civil espanyola les coses, com hem vist, van d’una altra manera. A més, a hores d’ara, no sembla pas que hi hagi intenció per part de la Guàrdia Civil ni de la Policia Nacional d’expedientar els agents implicats en aquests afers, i així, aquests cossos policials n’assumeixen l’actuació.

No s’ha vist cap autoritat espanyola posicionar-se sobre el tema ni mirar de prendre-hi mesures, per la qual cosa podem sospitar que l’agressivitat contra el català que van mostrar aquests guàrdies civils i policies nacionals, la senten també molts espanyols, que deuen considerar un insult el sol fet que algú se’ls dirigeixi en català, però com que, pel fet de no pertànyer a la “benemérita” ni a la policia nacional, no es senten pas amb les espatlles cobertes, s’aguanten i, per això, la seva mala llet la demostren únicament a nivell verbal.

Ara fa trenta anys, un cas d’aquesta mena s’hauria explicat per fets conjunturals de l’època com ara el poc temps que havia passat des de la liquidació del franquisme, i encara s’hauria pogut considerar un irresponsable qui tingués l’acudit de parlar en català a un guàrdia civil o a un policia nacional, però, és clar, avui dia, aquestes explicacions ja no es poden acceptar, precisament perquè portem tres decennis d’Espanya democràtica i d’estat de les autonomies, cosa que, si més no en teoria, hauria hagut de dur a un cert canvi de mentalitats.

I, com podem veure, per a això ha servit que la constitució de 1978 consideri les modalitats lingüístiques d’Espanya com un patrimoni cultural que ha de ser objecte d’especial protecció, i l’existència d’estatuts d’autonomia que estableixin el català com a llengua cooficial amb el castellà en determinats territoris espanyols; segurament, als guàrdies civils i policies nacionals en qüestió no se’ls acudiria pas
actuar com van actuar amb algú que els contestés en francès, anglès, alemany o xinès.

Per cert, aquesta mala bava que mostren amb la gent que se’ls adreça en català, també la tenen amb els delinqüents i els criminals?, o és que potser cometre assassinats, violacions o robatoris no és pas una cosa tan greu com deu ser-ho parlar en català?


Xavier Deulonder i Camins (6-9-2009)
deulonder@mesvilaweb.cat
Xavier Deulonder i Camins

Origen


http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3634262

Més sobre Insults/agressions per parlar català, insults per ser catalans (104)