Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

«Carpe diem», catalans

25-Abr-2009

la contra
«Carpe diem», catalans
Els catalans hauríem d'abstreure'ns dels diagnòstics pessimistes i actuar com si tinguéssim futur i, seguint la recomanació del filòsof, si la vida no té sentit se li ha de donar
25/04/09 02:00 - enric ramionet email protegit
[Roses de Sant Jordi, a Girona. Foto: LLUÍS SERRAT.]
Roses de Sant Jordi, a Girona. Foto: LLUÍS SERRAT.
1
Notícies relacionades

Notícies de ...

* Girona

Afegir a la inevitable angoixa del buit existencial la del buit identitari és excessiu. Però al món no hi ha pietat i aquest és l'abisme al qual sembla que pretenen acarar-nos. Com a mínim als catalans que per una part han arribat a la conclusió que la vida no té sentit i per l'altra són víctimes del cruel comunicat diari que ens fa saber que no tenim futur com a poble i que la nostra llengua està condemnada. Diuen que ja no hi ha cambrers que sàpiguen distingir la vibració que separa un cafè amb llet d'un cafè amb gel i que, segons com, pots travessar el país de banda a banda i recórrer els eixos transversal i longitudinal sense percebre ni en una sola ocasió la música dels pronoms febles. No hi ha dia en què no ens recordin que estem acabats i que els mots amb els quals vostès i jo ens entenem o dissentim s'estan escolant ineludiblement cap al fons del temps i de l'oblit.

Amb aquestes perspectives a qui pot estranyar que en aquest antic país de lingüistes i lletraferits hagi disminuït tan sensiblement el nombre d'estudiants de filologia catalana? No es pot viure amb aquest estat d'ànim, i quan et descobreixes a prop de contemplar amb un punt d'enveja aquells individus raríssims de la conferència episcopal que posseeixen la doble i sòlida certesa de Déu i de la pàtria, també t'adones que això no pot ser bo. Que no cal debatre contínuament sobre si som una colla de ploramiques o les víctimes d'un genocidi.

Que potser seria preferible acceptar el nostre destí, si és que ha de ser inevitable, i deixar de torturar-nos. Molt bé, d'acord, estem condemnats, però mentre esperem que arribi l'execució hauríem de desempallegar-nos d'aquest fatalisme depressiu i viure plenament, amb tanta naturalitat com sigui possible. Al capdavall, d'aquí a cent anys, calbs o calvos, tothom criarà malves.

Esdevinguem gent positiva i somrient com si, col·lectivament, seguíssim els consells clàssics dels llibres d'autoajuda. Ja sé dels enormes problemes polítics, de l'escanyament econòmic i del fastigueig que incrementa i anima el desig independentista com mai en la història i que, a la vegada, desencadena els anguniosos efectes reactius de l'espanyolisme. Però al marge d'això, mentre es resol o s'eternitza la pugna de sentimentalitats, faríem bé de seguir aquella recomanació del filòsof existencialista que assegurava que, en efecte, la vida no té sentit però se li ha de donar.

Hauríem d'abstreure'ns dels diagnòstics pessimistes i actuar com si tinguéssim futur. Que potser no fa goig aquest país el dia de Sant Jordi? Que no és admirable l'extensa i intensa collita anual de llibres en català? I el nombre d'obres que es presenten al miler de premis literaris que s'escampen de Salses a Guardamar? I no és un prodigi que tants indígenes dediquin hores de la seva vida a ensenyar gratuïtament la llengua als nouvinguts? O que una trepa de voluntaris abnegats tradueixin i distribueixin productes informàtics en català? I actes com el de «poemes del món», que un any més organitzava el Consorci per a la Normalització Lingüística a Cassà amb alumnes de català procedents de tot el planeta, no són un model de saviesa i de respecte civilitzat? I què me'n diuen, de l'eclosió recent d'un grup de música tan esplèndid com Manel? No és ja per si mateix una dosi intravenosa d'optimisme? De quin erm pot sorgir un grup així?

O fins i tot, no és també una petita meravella l'existència d'una formació musical com l'Angelina i els Moderns? No són, tots plegats, exemples que si realment la mort ens ronda serem uns cadàvers magnífics?
Darrera actualització ( Dissabte, 25 d'abril del 2009 03:00 )
ENRIC RAMIONET

Origen


http://www.elpunt.cat/barcelona/article/-/-/30077.html

Més sobre El català, llengua amenaçada (202)