Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

La fi del català

6-Feb-2009


divendres, 6 de febrer de 2009
>
La fi del català



de set en set

MANUEL CASTAÑO.
Els crits d'alerta sobre la imminent extinció del català se succeeixen amb una regularitat meteorològica, però, contemplat el fenomen en una perspectiva de conjunt –posem-hi des del 1979, any en què apareix el manifest Una nació sense estat, un poble sense llengua, fins ara–, es pot observar una davallada constant de l'amoïnament oficial. Com més va menys desqualificacions reben els qui anuncien el retrocés imparable de la llengua, i menys al·ludits se senten els responsables de la política lingüística –encara n'hi ha?–. Cada any que passa el marge de maniobra és més reduït, el pacient més irrecuperable, les alarmes més estridents, i menys gent hi ha per prestar-los atenció. Sense treure mèrits a la immersió escolar, als pares que s'hi esforcen ni als mitjans de comunicació que no hi renuncien, la conclusió és que no n'hi ha hagut prou. La transmissió del català a la generació següent, els qui ara tenen entre vint i trenta anys, s'ha produït, amb notables dificultats però s'ha produït. El problema és que aquesta és la primera generació catalana que és minoritària al seu propi país; ho tenen tot en contra per viure en català; cada vegada els serà més difícil que quan diuen «bon dia» els contestin «bon dia», i en la major part dels casos la seva llengua no serà res més que això en què es va convertint de dia en dia: una manera rara de parlar espanyol. Arribaran a transmetre encara als seus fills topònims i alguna frase feta graciosa, però ja no serà una llengua viva.
MANUEL CASTAÑO

Origen


http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3493699

Més sobre El català, llengua amenaçada (202)