Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Fent fer negoci amb Eurovisió?

20-Dec-2007

? TRIBUNA
Fent fer negoci amb Eurovisió?
Eusebi Nomen

? Quan un home té un comportament estrany, els amics francesos diuen: ?Chercher la femme.? Perdoneu el perfum masclista de la cita, però és que solem ser tan previsibles! I atesa l?actual eròtica del diner, tot parafrasejant, podríem suggerir: ?Chercher l?affaire.? Si veus comportaments estranys busca si hi ha diners (o no). I com que el comportament d?RTVA vers Eurovisió sembla estrany, permeti?m rescatar un seguit de fets i supòsits perquè vostè mateix avaluï si tenim affaire (o no). I plantejo aquesta anàlisi com a hipotètica, ja que el nostre executiu, de moment, no és transparent en la cascada de contractacions que sembla que envolten la participació d?Andorra a Eurovisió.
RTVA té dret de representar Andorra al Festival d?Eurovisió. Festival que permet cantar en una llengua que no sigui l?oficial de cada Estat representat, i que els autors i els intèrprets / executants no siguin ni nacionals ni residents de l?Estat que representen. Tot indica que RTVA ha establert un contracte de cessió dels seus drets amb una empresa andorrana: Món Musical, SL. I tot sembla indicar que Món Musical és l?inici d?una cascada de dues o tres societats interposades més. I a partir d?aquesta cascada de contractes s?engegaria una producció fonogràfica vinculada a una producció audiovisual.
En el nostre exercici, permeti?m començar per informar-li que al voltant d?una producció fonogràfica trobem un seguit de persones que gaudeixen de diferents drets econòmics. Normalment són l?autor de la cançó (lletra i música), l?editor musical, el productor fonogràfic, la discogràfica i l?intèrpret / executant.
Que en el nostre cas, sembla ser que són els següents:
?L?intèrpret seria la cantant Gisela, de nacionalitat i residència no andorranes.
?L?autor de la cançó, titulada Casanova, seria Jordi Cubino, espanyol i resident a Espanya. I pel que hem pogut sentir, la seva lletra és pràcticament tota en anglès i sense cap relació amb Andorra.
?Segons unes declaracions semblaria que la producció fonogràfica també seria de Jordi Cubino. Però altres informacions presenten Sony com a productora / discogràfica. Tanmateix, algunes de les suposades dues o tres societats interposades (el nom de les quals fins ara no s?ha fet públic) podrien tenir part dels drets de producció.
?Podria ser que Sony ?sola o juntament amb alguna de les hipotètiques societats interposades? fos també l?editor musical.
?RTVA parla d?un acord de coproducció del videoclip, i per tant semblaria que la producció audiovisual estaria repartida entre RTVA, Món Musical i algú més, probablement Sony i/o alguna hipotètica societat interposada.
I vostè es pot preguntar, i què? Anem a veure com s?acostumen a moure els diners:
La indústria discogràfica / productor fonogràfic (suposadament Sony / Cubino / interposades) establirien un contracte amb l?artista intèrpret executant (Gisela) sota unes condicions econòmiques. La indústria fonogràfica vendria els discos al públic i pagaria una quantitat (aproximadament entre un 5 i un 7%) a la societat d?autors en concepte dels anomenats drets mecànics. Al seu torn, aquesta societat repartiria aquestes liquidacions entre els autors de l?obra (que seria en Jordi Cubino) i l?editor musical (que podria ser Sony i/o alguna altra societat).
A l?altre extrem del negoci ens trobaríem amb les entitats que posen la cançó, és a dir, que fan actes de comunicació pública de l?obra fonogràfica. Per exemple, ràdios, restaurants, discoteques... i que pagarien unes quantitats en concepte de dret de remuneració a la societat d?autors ?anomenada de drets d?interpretació i execució?. Al seu torn, aquesta societat també liquidaria les quantitats recaptades entre els autors i l?editor musical.
A part, i en virtut del conveni de Roma, les ràdios, discoteques... també pagarien uns drets a la societat de gestió col·lectiva ?dita dels drets dels productors fonogràfics?, que al seu torn liquidaria aquests imports al productor fonogràfic (que podrien ser Jordi Cubino / Sony / interposades).
I permeti?m que no el cansi amb com es reparteixen els drets de la producció audiovisual. Però també pot ser un repartiment important.
En tot cas, és clar que si la cançó funciona, el negoci s?escampa molt lluny i les xifres a recaptar per les hipotètiques societats interposades podrien ser importants. I suposo que qualsevol persona entén que estem davant d?un negoci, d?una activitat comercial. No estem en el món de la competició amateur. I respectem el principi d?innocència i cal considerar que totes aquestes contractacions es fan en condicions de mercat i pel bé d?Andorra, i sobretot per estalviar diners a la nostra RTVA. Amb la seguretat que tractant-se de contractes originats per una empresa estatal, estaran subjectes al control de l?autoritat competent, que actuarà amb diligència.
Fins aquí ens hem mogut en el món d?unes activitats comercials però que deriven de drets de representació nacional en un concurs internacional. I per tant tenim una segona dimensió a analitzar. Aquesta cançó / interpretació / enregistrament anirà arreu del món representant Andorra. I, per tant, enmig d?aquestes relacions professionals / comercials / econòmiques / financeres, tindrem el nom d?Andorra i la bandera del nostre país, que s?utilitzaran qui sap com. Recordem que el nostre Consell General, per garantir l?ús que es faci dels nostres signes d?Estat, va aprovar una legislació específica, en vigor des del 1996. Fer un disc i un videoclip en el qual apareixen d?alguna forma el nom d?Andorra i la bandera, i cobrar els corresponents drets, són activitats comercials. I per tant requeririen una autorització prèvia i escrita del Govern. Però, com ja vàrem tractar en un article anterior, el Govern no podria autoritzar aquests usos si fossin de natura a induir el públic en error sobre l?origen del producte o el servei. I tot sembla indicar que cap dels elements d?aquesta aventura: ni l?autor, ni l?intèrpret, ni l?editor musical, ni el productor fonogràfic, ni la discogràfica, ni el tema, ni el contingut de la lletra, ni el disc, tindrien origen andorrà.
I no s?hi val a dir que estem davant d?un festival de música intranscendent i que s?ha de relativitzar i fer la vista grossa. Pregunti-li a les societats d?autors els diners que es poden moure al voltant d?Eurovisió i veurà si es tracta de quelcom intranscendent.
De ben segur que l?autoritat competent també verificarà si el contracte entre RTVA, Món Musical i els successius, respecten (o no) la legislació que protegeix els nostres signes d?identitat i de sobirania.
Quina llàstima que aquesta activitat es faci des de fora i que no es donin oportunitats a autors, intèrprets, editors, productors i discogràfiques del país. Quina llàstima que dedicant tants recursos al foment de la innovació (OIE, Summit...) tinguem un executiu que no sap gestionar la innovació. Que no entén que aquí també sabem crear, cantar i produir. Fins i tot ens podríem ajuntar amb Itàlia i altres que no volen seguir la dictadura de les discogràfiques globals i l?anglès i fer quelcom nou. Com un festival en format TV IP (format de la TV per Internet... el futur), amb gràcia, amb qualitat, respectant la cultura i la identitat.
Amics lectors, que és la nostra llengua i la nostra identitat. Amb això també cal que fem fer negoci als de fora..? Una cosa banal, segons el nostre ministre de Cultura i Turisme... que aspira a presidir la Fundació Ramon Llull.
Eusebi Nomen

Origen


http://www.diariandorra.ad/noticies/view.php?ID=5341

Més sobre El català a Eurovisió (43)

Destacats