Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Identitat i universalitat (i II)

19-Dec-2007

Identitat i universalitat (i II)
Antoni Morell

? Bé, continuant amb el respecte profund i total per tothom, i lluny de qualsevol lluita correcta i legal, partidista o no, voldria palesar, humilment, que no m?interessa la quantitat, ni els triomfs, ni a Eurovisió, ni enlloc... I demano excuses d?entrada per parlar del Vaticà quan reflexiono sobre Eurovisió... Ai!
Sóc fill lúcid, acceptat i assumit (i no vull tampoc, només, ?l?Andorra bucòlica? que citava el cap de Govern l?altre dia, perquè vivim a l?inici del segle XXI!), d?aquell poble que Manuel Azaña, president de la II República espanyola, qualificava com: ?Son unos payeses, pero que diplomáticos!?
Certament que sóc francòfil, hispanòfil, anglòfil, italianòfil, portugalòfil, i sempre romandré al costat de totes les llengües del món, però no en parlaré bé cap si no sóc capaç de parlar ?i que em respectin els altres? la meva i única, la llengua d?Andorra, que és la llengua catalana. I que els meus cosins germans de Catalunya, encara que sigui amb la boca petita, ho acceptin realment. Realment!
I sobretot, sóc fill d?un país que sempre ha abominat les falòrnies... els cascavells, i els fàcils aplaudiments. Com sempre: rigor, disciplina, treball, ser matiner i modest. I no estirar més el braç que la màniga! O no?
Frankfurts, Llulls, Eurovisions... donen suport a la identitat o la dilueixen? Per què i per a què? Una altra cosa és el passat, els Arxius Nacionals ?no parlo de termes tècnics, sinó identitaris?, i museus...que crec que són fonament d?identitat, clau d?universalitats, més enllà d?arquitectes o d?oportunitats. Però, són estrictament necessaris. Sempre!
I tot, amb efecte i respecte totals i absoluts, és clar! I sobretot per les persones, el més important. Com diu la Bíblia, es poden parlar moltes llengües i no dir res! Li va passar, diuen, a la bíblica somera de Balam. Vostès què en pensen?
I per acabar, altres preguntes que em faig a mi mateix:
?tenim artistes cantors, a Andorra? Músics per fer una bona cançó?
?per aconseguir ser més conegut el nom-marca Andorra, el millor que podríem fer és parlar tots anglès?
?per què i com queda la política lingüística del Govern d?Andorra envers locals comercials i turístics del país, que no atenen en la nostra llengua, la d?Andorra, la catalana?
?s?haurien de posar sancions als responsables de la televisió andorrana perquè no s?adrecen en llengua catalana, als possibles turistes televisius d?Eurovisió?
?com es pot sancionar empreses del país, pel fet (puntual o no) de no respectar la llengua oficial del país, quan des de la televisió pública canten (?!) en una llengua que ja no és l?oficial nostra, ni tan sols la dels països veïns, per allò del bon veïnatge?
?Des dels anys 60-70 del segle passat, no gaires persones, no creguin, un petit grup que manàvem, avui alguns han marxat abans que jo... vam esmerçar treballs i treballs per, primer, conèixer-nos nosaltres mateixos: saber qui érem i d?on veníem; després, per fer-nos conèixer, molt humilment, petits i dignes, fora de les nostres fronteres i, en i dins de la profunditat del nostre pensar que això és la llengua. Mai no renunciàrem a la dignitat, al treball, al rigor, a la disciplina, ni a l?educació, ni a la famosa urbanitat.
Avui em pregunto ?Lídia, Manel, Amadeu, Lupe, Julià, Enric i tants d?altres...? si no ens vam equivocar. Ho havíem de fer en anglès, per passar finals i perquè la marca-nom d?Andorra fos una mena de paper d?usar i llençar. Ai, Déu meu!
Puc entendre els arguments (?) que m?expliquen. Però, mai no ho comprendré. Perquè la frontera entre entendre i comprendre només és la fina línia d?un principi petit però digne. M?explico? Què en pensen?
Hem perdut la poca esma que conservàvem? I, ben entès, no m?interessa cap partit ni les bases, com diria un estalinista. M?interessen les persones, persones que cantin o cridin, però que ho facin en el nom dels meus pares i padrins, i d?Andorra. I Andorra, amb respecte pels EUA, no és cap restaurant (?!) de menjar ràpid, normalment indigest... M?interessa la qualitat de les persones. M?interessen totes les llengües del món ?en xaporrejo sis o set, totes malament, fins i tot la meva, l?única mental (la de la mare i del pare)?, fins i tot l?anglès d?Oxford i de Cambridge.
Però, penso, continuo dient, amb tot respecte que, un cop més, ens equivoquem! No voldria explicar la vergonya directa de l?emissió de la televisió andorrana, el vespre del dia de les eleccions comunals, quan confonien en la seva pronunciació bot i vot.
He dubtat molt per escriure lúcidament i sense cap mena d?ànim d?animadversió per a res, ni per a ningú aquestes línies. A la fi, he cregut que ho havia de fer, pel fet que dec molt a Andorra, petita, minúscula, amb una llengua petita que, a més, no sap parlar anglès. I què? Amb afecte a la Gisela, també.
Antoni Morell

Origen


http://www.diariandorra.ad/noticies/view.php?ID=5329

Més sobre El català a Eurovisió (43)

Destacats