Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Jordi Gallardo i Spider-Man

4-Mai-2007

Jordi Gallardo i Spider-Man
divendres, maig 4th, 2007

spiderman-3bloc.jpg
D?entrada vull deixar clar que no pretenc en cap moment comparar el nostre Director de Patrimoni Cultural i Política Lingüística, Jordi Gallardo, amb la nova estrena del cineasta nord-americà Sam Raimi, Spider-Man 3. Però el fet que l?obra cinematogràfica arribi avui a les cartelleres sense parlar en català, a diferència de les dues altres entregues, sí que em ve a tomb comentar unes declaracions del polític andorrà que va fer el passat cap de setmana sobre la nul·la predisposició que el Govern de l?únic estat que té el català com a llengua oficial possibiliti la traducció a la seva llengua de les pel·lícules que arriben a les sales de cinema andorranes. Gallardo ens diu que és molt costós, que requeriria una ?gran inversió? que el Govern d?Andorra no pot fer. Això sí, seguidament ens diu que ?això no ens ha de frenar? però va insistir que ?realment disposar de pel·lícules doblades en català té la seva dificultat?.

Parlar de costos en temes culturals sempre és delicat, perquè són inversions que pràcicament no es veuen, com poden ser les despeses en carreteres o en infraestructures que tenen una gran dimensió. Invertir en cultura, i més concretament en el foment de la nostra llengua, o en la normalització del català al país, sembla que sigui una inversió poc fructífera que no dóna rèdits electorals, vaja. I per això sempre passen pel davant altres tipus d?inversions més tangibles i més visibles al ciutadà. Per tant, la despesa cultural ha d?anar encaminada a grans actes que situin un cop l?any (o dos o tres) el català en el centre de l?activitat governamental. Em refereixo per exemple a la gran despesa que va suposar fer el lliurament del Premi de les Lletres Catalanes, el Ramon Llull, a casa nostra amb la plana major de l?Editorial Planeta al capdavant. és cert va significar que durant una nit Andorra fos el punt de mira de tot el món cultural de parla catalana i, segurament, que els nostres veïns ens envegessin una mica per la capacitat organitzativa, al mateix temps que vam estrényer llaços amb significaives patums i institucions que treballen cada dia per situar el català en el món.

Les xifres, però, de l?organització d?aquell esdeveniment són astronòmiques. Mirem sinó les partides pressupostàries publicades al BOPA del 2 de maig passat: per l?elaboració dels llibres obsequiats als assistents al lliurament del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2007: 23.100 euros; pel disseny i imatge del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2007: 56.059,95; per l?allotjament i sopar assitents al lliurament del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2007: 51.085,62 euros; i finalment la dotació del premi (que recordem va ser a l?obra de Gabriel Janer Manila ?Tigres?): 90.000,00 euros. Tota aquesta despesa només per una nit!

A veure, vull que se m?entengui bé. No estic en contra de l?organització d?un acte de les característiques com el lliurament del Premi de les Lletres Catalanes, ni de bon tros. Ho considero molt important i crec sincerament que, més enllà dels interessos empresarials que pugui tenir o tindrà en un futur José Manuel Lara amb Andorra, aquests esdevniments són bons per al país i per a la nosra cultura. Ara bé, i a part d?això, què hi ha més? És a dir, perquè preferim organitzar aquest tipus d?actes que, no ens enganyem, malgrat la seva importància, són flor d?una nit, i en canvi aparquem projectes que realment sí que incideixen directament en la població i l?ús del català com és poder disposar almenys d?una còpia de grans estrenes traduïdes al català? En què és millor invertir? Què ajuda més a la situació del català al país: tenir el guanyador del Ramon Llull a casa nostra una nit, o que cada setmana poguem anar a veure cinema en català?

És evident que tot depén de la voluntat política i pressupostària del Govern. Massa sovint ens quedem en les grans parafernàlies i actes de façana, i ens oblidem del dia a dia. La gran pantalla és una gran eina de normalització lingüística, i crec sincerament que si haurien de dedicar més esforços per aquest costat. De la mateixa manera que s?estableixen acords i convenis de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya sobre d?altres aspectes, no seria possible comprar una còpia al Govern català cada vegada que en faci una traducció i que les sales de cinema la projectessin?

Albert Roig

Origen


http://albertroig.bondia.ad/?cat=10

Més sobre Política Lingüística Estat andorrà (72)