Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Qui vol del bilingüisme?

16-Ago-2007

DIJOUS, 16/08/2007 - 12:48h
Qui vol del bilingüisme? (Xavier Deulonder i Camins)
Descobertes, opinions, reaccions, ... dels nostres cronistes

Segons ho han definit alguns sociolingüistes, el bilingüisme seria el cas d?una societat on es considerés totalment normal fer servir dues llengües en qualsevol situació, la qual cosa duria que aquestes dues llengües haurien d?estar plenament normalitzades; en el cas de Catalunya, això voldria dir que tot s?hauria de fer alhora en dues llengües, català i castellà al Sud, i català i francès al Nord, és a dir, tots els diaris de Catalunya...

... haurien de sortir en doble versió, de tots els llibres se n?haurien de fer dues edicions, tots els cinemes haurien de tenir dues sales d?exhibició, tots els programes de televisió haurien de ser en dual, etc. No cal dir que aquest sistema seria més aviat un inconvenient que no pas un avantatge; a tots els països del món cal aprendre una llengua per integrar-s?hi, menys a Catalunya que se n?haurien de saber dues; és a dir, si a tots els països les coses n?hi ha prou dient-les una vegada, a Catalunya sempre caldria dir-les dues vegades l?una en català i l?altra en castellà (al Sud) o en francès (al Nord).

Per tant, resulta obvi que cap persona amb sentit comú pot voler una situació real de bilingüisme, perquè és una situació gens pràctica. Si la noció del bilingüisme va aparèixer a Catalunya Sud durant la Transició Democràtica era perquè entre les forces antifranquistes s?havia arribat al consens que calia posar fi a la marginació del català imposada pel franquisme i, com que no es pretenia pas la independència, resultava obvi que el castellà ?llengua d?Espanya- continuaria present a Catalunya.
Posteriorment, la noció del bilingüisme va ser represa pels defensors de l?espanyol a Catalunya, simplement perquè no podien pretendre pas tornar a la situació de monolingüisme castellà del temps del franquisme. Per altra banda, ara la noció del bilingüisme s?usa a Catalunya-nord per defensar la recuperació del català davant la impossibilitat de plantejar la desaparició del francès. Per tant, la defensa del bilingüisme sempre és un recurs tàctic per defensar una llengua determinada.

Un altre punt a criticar del bilingüisme, a part del seu caràcter poc pràctic, és la seva legitimitat, és a dir, per què una determinada societat ha de ser bilingüe. Els defensors de l?espanyol a Catalunya parlen de bilingüisme afirmant que el castellà és tan llengua de Catalunya com el català, i així, arriben a criticar la idea que només el català tingui la consideració de llengua pròpia de Catalunya, i així deslegitimen la idea d?aspirar a la plena normalització del català que, lògicament, hauria de donar una Catalunya monolingüe en català; com resulta evident, a la Catalunya-nord s?elaborarà un discurs semblant a aquest en el moment en què el monolingüisme francès hi esdevingui indefensable.

Doncs bé, si a Catalunya, el castellà i el francès han passat de ser-hi llengües estrangeres ?i pels que no ho sàpiguen, recordarem que Joanot Martorell no parlava ni en castellà ni en francès- a ser llengües de Catalunya, per què no poden fer aquest pas d?altres llengües i així Catalunya podria passar de tenir dues llengües a tenir-ne vint o dues-centes? Si la noció de llengua pròpia es rebutja, per què no naturalitzar a Catalunya d?altres llengües de procedència estrangera a part del castellà o del francès? Per cert, com és que a Catalunya les zones de difusió del castellà i del francès coincideixen al mil?límetre amb la frontera entre Espanya i França establerta a Catalunya en el Tractat dels Pirineus? No és això una prova que la introducció d?aquestes llengües al nostre país no s?explicaria sense l?existència de la repressió contra el català duta a terme per les autoritats espanyoles i franceses? I si no, com és que, per exemple, a la Cerdanya, Llívia s?ha castellanitzat, mentre que la localitat veïna de Sallagosa s?ha afrancesat? Llavors, quin dret tenen el castellà i el francès a pretendre ser llengües de Catalunya?

El trilingüisme, defensat per alguns dirigents polítics com ara Carod-Rovira, no és més que una acceptació del bilingüisme imposat per Espanya unit amb la pretensió utòpica que una tercera llengua, l?anglès, es naturalitzi a Catalunya igual com ho ha fet el castellà.

Dit això, a mi no em preocupa pas gens que els nens d?Olot aprenguin malament l?espanyol; és més, encara trobo que se?ls n?ensenya massa. En qüestió de llengua, la meva primera preocupació és que a Catalunya hi hagi gent que digui que no sap el català i, a més, se senti legitimada d?exigir que hom se?ls adreci en espanyol o en francès. I la segona preocupació és que, generalment, el domini de l?anglès que tenim els catalans acostuma a ser penós.

Xavier Deulonder i Camins (22-7-2008)
Xavier Deulonder i Camins

Origen

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2516796

Més sobre Bilingüisme (63)

• Xammar i el bilingüisme (Eugeni Xammar i Puigventós (Mirador Xammarià)) (testimoni, 11/01/2013)
• És natural el bilingüisme? (Elsa Álvarez Forges) (testimoni, 04/08/2011)
• Desemmascarem-los! (Joaquim Torrent) (testimoni, 25/11/2010)