Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

La fal·làcia del d'Eurovisió

18-Mai-2004

El Festival d'Eurovisió ens ofereix una bona lliçó de sociolingüística. És una prova que el món de la música, les llengües en general -per no parlar de les minoritàries- viuen una època de desprestigi per l'omnipresència de l'anglès. Moguts exclusivament per interessos comercials, molts estats, gairebé tots, renuncien a la llengua o llengües pròpies i envien al Festival un representant que canta en anglès.

Sembla un procés -gairebé conclòs- de substitució lingüística: la llengua dominant, la que gaudeix de prestigi, va arraconant quasi totes les altres fins al punt de fer-les desaparèixer, incapaces de competir amb aquella. Les poques que s'hi resisteixen no tenen res a fer i prest o tard acabaran per caure.

En vista d'això, la participació de l'andorrana Marta Roure al Festival, cantant en català, per molt de suport institucional que hagi pogut tenir i per moltes il·lusions que hagi pogut despertar, estava condemnada al fracàs ja des de bon començament. El Festival d'Eurovisió, doncs, fa olor de ranci, ja no té raó d'esser. Darrere la seva aparent «modernitat» s'hi amaga una visió desfasada i retrògrada d'una Europa on no caben ni les llengües minoritàries ni les nacions sense Estat.
Joan Llull. Sant Llorenç.

Origen


http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+120002

Més sobre El català a Eurovisió (43)