Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Carta de comiat a Joana Maria Camps

1-Oct-2014

Actualitat»Opinió
Carta de comiat a Joana Maria Camps
Rafel Crespí | 01 octubre 2014 Vistes: 1723 vegades

Actualmente puntuada con 4 estrella(s) sobre 5
Púntualo 1 estrellas
Púntualo 2 estrellas
Púntualo 3 estrellas
Púntualo 4 estrellas
Púntualo 5 estrellas

5 opinions
23 0 0
Print Más grande Más grande

Benvolguda Joana Maria,

Ja em permetràs que t'escrigui en aquestes hores tan amargues – o potser són dolces?- per les quals transites. Ben bé no sé per on començar, són tantes coses les que m'agradaria dir-te però crec que es poden resumir en una sola paraula: ENHORABONA. No, no et pensis que ara furgui dins la ferida del teu cessament (si és que tens tal nafra), ni tampoc que vulgui mostrar la meva alegria perquè has deixat de ser la meva consellera. Hi ha una dita mallorquina que diu que mai moren batles. Tampoc els consellers s'extingeixen. Pots suposar que no tenc gaire confiança en el que vendrà darrere tu. El teu i, a desgrat, meu president és el mateix i dins la mollera hi té un objectiu ben clar. I el vol executar encara que hagi d'exterminar una generació d'alumnes o s'hagi de carregar conselleres com tu o hagi de dinamitar el partit.

Abans de desgranar les raons de la meva enhorabona, voldria, no sé per si pot servir-te de conhort, expressar la meva perplexitat davant el teu cessament. No ho entenc. Perquè tu has fet allò que t'havien demanat. Ni més ni pus. De fet, el teu antecessor en el càrrec el varen cessar per no complir la doctrina del PP. De tu, només esperaven això que has fet. I de la teva successora també n'esperen el mateix. Ja vares dir, franca com ets, que d'educació no en sabies res. I també ho sabien els savis que et triaren per fer el paper. De les sentències del TIL, quina culpa en tens tu? No el feren segons volia el President? Per què no dimiteix el president? Potser t'han titllada d'intransigent o de no voler negociar. Hi va haver una ocasió, convé recordar-ho ara, que els docents i vosaltres vàreu estar a punt d'arribar a un acord, però en el recés -enmig d'una maratoniana sessió de negociació amb espelmetes al carrer i tot- hi va haver un canvi radical de parer; el motivà una sobredosi de Red Bull o una telefonada del Consolat?

L'enhorabona que et vull fer arribar és perquè has estat una gran actriu. Ni seguint al peu de la lletra el mètode Stanislavski ho hauries fet millor. Només es poden aguantar els mesos que tu has estat consellera si es té fusta d'actriu. Els còmics fan riure la gent fent dois o dient dois. Ells, encara que la gent s'esbutzi de riure i els trobi ridículs a més no poder, l'endemà surten a l'escenari i desgranen el mateix paper. Més o menys el que has fet tu. Has interpretat a la perfecció el paper que el teu director i guionista o guionistes et demanaven. Des del principi de la funció fins al final. I en aquest paper ho has fet genial. És cert que durant aquesta llarga representació tu, de la teva pròpia collita, hi has posat algunes perles – Trepitja, Moma, Euskadi...- que no només han fet riure la concurrència sinó que també – per la seva reacció com a mínim així ho deduesc- els teus. Per tant, si han prescindit de tu com a actriu, no ha estat per aquest petit menudall sense importància. Només una gran actriu com tu pot aguantar i mantenir-se ferma en un paper durant el temps que tu hi has estat. Només una gran actriu pot enviar cartes a les famílies dient que el TIL és una meravella de les més meravellades que hi ha en el món. Només una gran actriu com tu, fins i tot quan els tords començaven a volar baixos, és capaç de mostrar el servilisme al paper que t'havien adjudicat i al director que t'havia contractat. Només una gran actriu com tu pot fer les actuacions que has fet al Parlament. Només una gran actriu com tu pot fer de titella quotidià de presidents, vicepresidents, secretaris autonòmics. Només una gran actriu com tu pot acceptar amb la dignitat que ho has fet la pròpia decapitació, com un registre més del teu paper. Ni tan sols – això no és permès als actors- t'han deixat l'opció que tu triïs el final. Estic segur que una dimissió hauria estat més digne, però el guió de la tètrica tragèdia que s'escriu des del Consolat exigia una expiant decapitació. Amb sang i fetge. A vegades, quan un actor entra tant dins un personatge el personatge acaba menjant-se la persona. Potser a tu t'ha passat el mateix i ara, ja persona humana del carrer no saps si ets tu o el teu personatge. Et recoman que agafis unes vacances de bon de veres i que lentament tornis a ser la persona que abans eres, que sorties a sopar per Ciutadella, que anaves a les festes... I si és possible que oblidis tan aviat com puguis que has estat una gran actriu. Serà l'única manera que aquest personatge no te turmenti dia i nit. Perquè estic segur que rere aquest posat que ens has mostrat hi la humanitat d'una persona. De tot cor.

P.S. Si et vols acomiadar dels docents o de la premsa – fer-ho el dia del teu cessament no estava en el guió que t'havien escrit- ho pots fer per tuïts, o per carta oberta. Segur que ens arribarà. Fins sempre!

Rafel Crespí Ramis
Rafel Crespí i Ramis

Origen


http://dbalears.cat/actualitat/opinio/carta-comiat-joana-maria-camps.html

Més sobre Política Lingüística Illes Balears (2017)

Destacats