Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

De l'arquebisbe Osoro al cardenal Cañizares

31-Ago-2014



Diumenge 31.08.2014 01:00

Autor/s: Josep Miquel Bausset · Monjo de Montserrat
De l'arquebisbe Osoro al cardenal Cañizares

Xarxes socials
Envia l'article
Imprimeix l'article
Converteix a PDF

Men?ame

Dijous 28 d'agost es van fer públics els nomenaments dels nous arquebisbes de Madrid i de València. A la capital del País Valencià vindrà el cardenal Cañizares, fins ara Prefecte de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments. Nascut a Utiel, ha fet tota la seua 'carrera' fora del País Valencià, a excepció del temps que va estar de rector a Alcoi. Ha estat professor de la Universitat Pontifícia de Salamanca i de San Dámaso de Madrid, i bisbe d’Àvila, Granada i Toledo, abans que el papa Benet XVI se l’emportara a Roma.

En les seues primeres declaracions com a nou arquebisbe de València ha dit que 'espero que me enseñéis vosotros a hablar bien el valenciano y pronto'. El cardenal Cañizares ha dit que coneix el País i la gent, i també que 'me es familiar su dulce y propia lengua valenciana'. Jo pensava que malgrat ser d’Utiel, només pel fet d’haver estat rector a Alcoi, el cardenal Cañizares hauria de saber valencià. però es veu que no! El que em sorprèn és que diga que 'espero que me enseñéis vosotros a hablar bien el valenciano y pronto'. Que vulga aprendre la nostra llengua aviat ja és un bon símptoma. Però que diga que vol que 'me enseñéis vosotros', ja em sorprèn. En tot cas haurà d’aprendre la nostra llengua, no pel carrer (tot i que la immersió lingüística és necessària) sinó a una escola, a una acadèmia, a un centre competent. Si algú vol aprendre alemany o anglès, es conformarà a aprendre’l sense l’ajuda d’un centre d’ensenyament qualificat? L’arquebisbe Osoro, i abans l’arquebisbe García Gasco també van dir el mateix i mai no ho van fer. Llevat d’algun 'Visca la Mare de Déu'. I per això mai no van apostar per la nostra llengua a la litúrgia, a la pregària, als estudis al Seminari, a la predicació. I als textos litúrgics, preparats per l’AVL, que com deia el bon bisbe Rafael Sanus, 'continuen dormint després d’anys i anys, en algun calaix de l’arquebisbat'. L’arquebisbe Osoro ha congelat aquests textos i no ha sabut fer-se valencià amb els valencians.

I és per això que la nostra llengua es troba marginada per la jerarquia des de temps immemorial. És només una anècdota, però n’hi ha milers: em contava un amic capellà que celebrava una missa en valencià a la zona universitària del Cap i Casal, que el rector de la parròquia va suprimir eixa missa perquè el meu amic (segons algun fidel) feia 'perdre la devoció al papa i als sants'. I també pel tema de la llengua. El rector de la parròquia, a més, li va dir al meu amic que 'era massa agosarat per dir segons quines coses'. Aquest amic meu capellà, en una eucaristia amb universitaris presidida per l’arquebisbe Osoro, li va dir a D. Carlos que era una llàstima que en tota la celebració no hi havia hagut ni un sol cant, ni cap part de la missa havia estat en valencià. La resposta de l’arquebisbe Osoro va ser: 'Yo no sé valenciano. Si queréis un obispo valenciano lo tendréis que buscar'. Veig que ens l’han buscat, tot i que ens trobarem en la mateixa situació: 'Yo no sé valenciano'.

Per la seua part, el cardenal Cañizares, en les seues primeres declaracions, a part del seu desig d’aprendre valencià, ha dit que 'me duele, como a todos, España', ja que, des de fa temps, ha repetit reiteradament que 'España es un bien moral'. I encara ha destacat el seu 'amor por el proyecto común, grande, noble, que compartimos quienes formamos históricamente esta España tan nuestra y tan de todos'. I després diuen que ells no són nacionalistes.

Sort en tenim de l’arquebisbe emèrit de Donòstia, Juan M. Uriarte, que va dir que ni la independència d’una part d’Espanya, ni la unitat de l’Estat, no és dogma de fe. Com també ho va afirmar el P. Abat de Montserrat. Espanya, en tot cas, és un projecte que es fa o es desfà segons la voluntat dels ciutadans. Com va passar amb la independència de l'Argentina, Colòmbia, Xile, Equador, les Filipines, Bolívia, Nicaragua, el Salvador, Mèxic, Hondures, Cuba, la República Dominicana... Perquè si la unitat d’Espanya és un 'bien moral', com és que hi ha hagut la independència d’aquests països?

Espere que el desig de l’arquebisbe Cañizares d’aprendre valencià no és quede només en bones intencions. Tot i que amb els exemples que hem tingut dels arquebisbes García Gasco i Osoro ja no em sorprèn res. I que en compte de parlar tant d’Espanya, parle més de les víctimes del metro, dels treballadors de RTVV, els xiquets que no poden fer els tres àpats al dia, dels malalts dependents que estan abandonats per la Generalitat, dels pares que volen l’ensenyament en valencià per als seus fills i la Generalitat els ho prohibeix, dels jóvens que han d’emigrar del País, de l’asfíxia a què el Govern de l’Estat sotmet el País Valencià... de temes no li’n faltaran a l’arquebisbe Cañizares si vol realment ser arquebisbe de València. No li cal estar a tothora amb Espanya.

I és que en la seua carta a la diòcesi ha citat la paraula 'Jesucrist' quatre vegades, 'Evangeli' catorze, 'València' onze ('Región Valenciana' una) i 'España' vint. Ja sabem per on va el nou arquebisbe de València.

Josep Miquel Bausset · Monjo de Montserrat

Origen


http://www.vilaweb.cat/noticia/4208743/20140831/larquebisbe-osoro-cardenal-canizares.html

Més sobre Església Catòlica (79)

Destacats