Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

Vallcorba, editor.

25-Ago-2014


25 d'agost de 2014 Gent, llocs..., Llibres i literatura
0 comentaris
Vallcorba, editor.

És curiós… Tot i els molts anys que m’he dedicat a parlar de llibres de manera pública no puc dir que la meva relació amb el recentment desaparegut editor Jaume Vallcorba hagi estat gaire intensa.

De fet, ara que hi penso m’adono que, com a crític literari, tampoc he parlat en gaires ocasions sobre novetats de Quaderns Crema. I no pas per “culpa” meva sinó perquè des del primer moment que em vaig dedicar a aquest ofici em vaig proposar atendre només els llibres que m’encarregués el responsable del suplement cultural del diari en el qual col·laborava. I, pel que sembla, a mi em passava moltíssimes més novetats de La Campana, Edicions 62, Proa o Empúries, per exemple, que de l’editorial de Vallcorba.

Posat a explicar batalletes hauria de dir que el primer Vallcorba que vaig tractar va ser el pare de l’editor. Em refereixo al senyor Jaume Vallcorba Rocosa, enginyer de carrera i filòleg vocacional que en l’època que el vaig conèixer era considerat una autoritat en els usos dels verbs “ser” i “estar”.

En els primers anys 80 el Jaume Vallcorba pare treballava en la demarcació de transports del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i jo al Departament d’Ensenyament. Entre altres responsabilitats ell s’encarregava de les línies de transport públic i això va propiciar que tinguéssim contacte durant una temporada atès que en la Direcció General d’Ensenyament Primari havíem rebut l’encàrrec de preparar una normativa sobre transport escolar i jo formava part de l’equip que feia les primeres prospeccions sobre l’estat de la qüestió.

Així va ser com vàrem coincidir dos tècnics: un aparellador lletraferit que acabava d’estrenar-se en el món de l’Administració i un enginyer que tenia l’edat de mon pare aficionat a embrancar-se en els envitricolls de la nostra llengua. Va ser precisament ell qui un bon dia, amb molt poc dissimulat orgull paternal, em va regalar el llibre que li acabaven de publicar al seu fill: el recull de poemes “Postal”, editat el març de 1981 per Edicions 62 i signat per Jaume VallcorbaPlana, amb els dos cognoms enganxats.

Recordo que em va dir que el seu noi –que si fa no fa tenia la meva edat– solia escriure a revistes de poca difusió i que aquell era el primer llibre “formal” amb obra seva que li publicaven. Això l’enorgullia visiblement.

Els avatars de la feina, però, ens varen distanciar al cap de poc temps i mai més vaig tornar a coincidir amb el senyor Vallcorba Rocosa. Uns quants anys després, en la presentació d’un llibre de Gabriel Galmés que editava Quaderns Crema, vaig poder saludar al fill i, tot interessant-me per son pare, vàrem enfilar una llarga xerrada. Després, en alguna festa d’aniversari o de presentació de novetats, vaig continuar veient i saludant a Jaume Vallcorba però sempre mantenint un distanciament que ara, ves per on, lamento.

De tota manera el que queda d’ell és el seu catàleg. Un catàleg que ens honora com a cultura i que ennobleix les lleixes de qualsevol biblioteca. Cito de memòria i desordenadament autors editats per ell que corren per casa i que han quedat clavats en la meva memòria: Carner i la seva poesia completa, J.V. Foix, Eugeni Xammar, Francesc Parcerisas (emocionant, esplèndida, imprescindible “L’edat d’or”), Ferran Torrent, Ramon Solsona, Quim Monzó, Sergi Pàmies, Francesc Serés, Empar Moliner, l’esmentat Gabriel Galmés, Joan Carreras, Eduard Márquez, Ponç Pons, Julià de Jódar, Pere Guixà, Mercè Ibarz…

Però també Ovidi, Jaume Roig, Trabal, Sagarra, Potocki, Stevenson, Poe, Pessoa, Eugeni d’Ors, Montaigne, Chateaubriand, Dorothy Parker…

I joies com Julián Ayesta o els llibres sobre música de Ramón Andrés. I la “Hypnerotomachia Poliphili”, de Francesco Colonna. I la revalorització que va fer de l’obra de Stephan Zweig. I l’extraordinària “Quinze generacions d’una família catalana”, de Martí de Riquer. I el projecte d’editar el conjunt de l’obra de Simenon, tot just iniciat l’any passat…

Mala cosa, quedar-nos sense Jaume Vallcorba en els temps que corren. Molt mala cosa…
Joan Josep Isern

Origen


http://blocs.mesvilaweb.cat/jotajotai/?p=270433

Més sobre Figures i personatges (1155)