Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Leonardo Jiménez i el DNV de l’AVL

19-Feb-2014

Sal·lus Herrero
< anterior

Dimecres, 19.2.2014 00h00
Leonardo Jiménez i el DNV de l’AVL
Comentaris Un comentari
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (1 vot)

AVL
URL curta
Em sembla excel·lent que el senyor Leonardo Jiménez, davant la publicació del DNV es pose a botar de joia perquè ja pot dir “Et vullc”, com si no poguera dir-ho o escriure-ho sense que l’autoritze cap diccionari normatiu; com, també, l’acadèmic de l’AVL i dialectalista, Colomina, s’alegrava, -uns anys abans-, que, els valencians pogueren anar a la ‘peluqueria’ perquè a ell no li agradava anar a la ‘perruqueria’, quan al meu poble de la Vall d’Albaida començaven alguns a posar ‘perruqueria’ i, des de sempre, en castellà, posava ‘peluquería’. Potser s’alegrava que tots tornen a posar ‘peluqueria’ i que no existisca cap ‘perruqueria’, com una espècie d’aversió a la diversitat lingüística que qualsevol lingüista seriós s’ho hauria de fer mirar. Què passa, que alguns enyoren l’uniformitat de temps passats?

El senyor Jiménez apunta a un mestre d’escola de la Ribera, al que acusa de ‘fonamentalista’ perquè havia corregit a un alumne “Et vullc”, en considerar-ho incorrecte, i anota que d’ara en avant l’alumne podrà enviar a pastar fang al mestre que esmene un alumne que pose ‘vullga’ en compte de vulga o “et vullc” en compte de “vull” o ‘gavinet’ en compte de ‘ganivet’ o ‘gastos’, -que és un castellanisme-, en comte de ‘despeses’; i em sembla molt bé que el senyor Jiménez s’alegre que el DNV accepte dialectalismes, vulgarismes i castellanismes com si foren mots valencians de tota la vida, perquè se n’aprofita dels més de tres-cents que han exclòs el valencià de totes les administracions, de les escoles i de les universitats, pràcticament, fins a hui mateix. Perquè sense els més de tres-cents anys de persecució lingüística no estaríem on som, ni ningú se n’aprofitaria de la ignorància de la gent que vol saber més que tots els catedràtics de filologia catalana junts. Hauríem de preguntar-nos si durant el seu temps d’alcalde socialista a Antella, el senyor Jiménez, va valencianitzar del tot, l’administració municipal del seu poble i si com a tècnic lingüista a l’Ajuntament d’Alzira ha aconseguit valencianitzar plenament aquest ajuntament de la Ribera. Perquè és molt fàcil fer lliçons als altres sense aplicar-se-les a si mateix.

Jo no seria capaç d’esmenar-li a cap alumne cap mot, si escriuen en valencià, després de quasi 300 anys de prohibicions i censures fonamentalistes i dictatorials, imposant l’espanyol absolutament sense deixar-nos ni respirar; davant d’un passat tan fosc, al meu parer, el que convé és ser molt flexibles, respectuosos amb totes les variants i dialectalismes, estimular la diversitat lingüística i propiciar l’escriptura en valencià. Per aconseguir això, més que expressar-ho cal practicar-ho, expressar-se sempre en valencià, escriure’l i deixar viure... procurant que també ens deixen viure en valencià als que volem viure plenament en la nostra llengua (cinema, teatre, mitjans de comunicació, etc.).

Quan a finals dels anys huitanta feia classes de filosofia a l’Institut de la Misericòrdia de València i després a Crevillent, Benaguasil, Alberic, etc. prou era que em deixaren fer les classes en valencià, acostumats que només podien fer les classes en valencià el professorats de valencià, com si la filosofia i l’ètica no es pogueren fer la nostra llengua; inclús des de Direcció de Política Lingüística (quan governava el partit al que pertany el Sr. Jiménez), en compte de donar-nos facilitats ens posaven obstacles i entrebancs; per tant, prou era motivar que l’alumnat gosés escriure algun examen en valencià, tot i que com eren els primers que feien, els proposava que no tindria en compte les errades, per restar cap punt, per animar-los i perquè s’atreviren a fer-lo en valencià sense por a res; inclús més tard, preferia trencar 300 anys de censures i prohibicions i no em fixava, obsessivament, en esmenar i corregir errades, sinó, sovint, en suggerir i proposar altres alternatives, mots o formes de construcció i d’argumentació que considerava més adequades en la formació de l’alumnat. No m’ha agradat mai esmenar ni suspendre a ningú, he volgut que aprengueren al màxim, amb llibertat, sense por a la llibertat ni tan sols a les notes; si de cas, al costat del que m’ha semblat un castellanisme o ‘vulgarisme’, cosa que no ho és ‘vullga’ (es recull al Diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover i Moll, com a vull, vullguent, vullgut...)...Perquè ‘vullga’ és la nostra variant valenciana de dir ‘vulga’. No obstant, sovint, he escrit també la formulació més normativa, algun mot més estàndard o inclús algun ‘cultisme’ (amb el permís dels senyors Jiménez), perquè sàpien que ‘et vullc’ es pot dir també de diverses maneres com deia La Gossa Sorda amb la cançó “T’estimo, t’estime, t’estim” (Et vullc, et vullc i et voldré...), per ampliar el registre de l’alumnat, però sense reprimir-los ni obligar-los ni a una variant llunyana i aliena, amb la que no es puguen identificar ni amb una variant dialectal precària, restrictiva i localista, que tan li agrada al senyor Jiménez quan elogia la revista Cresol i critica a l’IEC o a l’IIFV com a responsables de la política lingüística que han aplicat al País Valencià el PSOE i el PP des de la transició fins a hui dia. Em sembla que no passa res per explicar-li a un alumne que a més de ‘matalap’ o ‘matalaf’ es por fer servir també ‘matalàs’ (però no ‘colchó’, per molt estesa que estiga).

Mentre el Consell Valencià tanca tots els mitjans de comunicació en la nostra llengua, proposa tancar línies en valencià i boicoteja el DVN per la definició de l’’AVL, que algú isca pontificant i criticant a un mestre massa estricte i rígid (si és que aquest succeït ha passat realment), i acusant-lo de ‘fonamentaliste’, em sembla malament; és com llençar tinta de calamar, obscurantista, per enfosquir i intentar desviar l’atenció, potser, una presumpta legitimació del dictamen ‘jurídic’ del CJC i del boicot del Consell Valencià a la definició de `’valencià’ de l’AVL, i potser de pas, insinuar que una futura Acadèmia no tindria cap inconvenient en perseguir els mestres que esmenen els seus alumnes en considerar que una forma dialectal valenciana no és la correcta (tot i que els mestres també s’equivoquen!). Però no es qüestió d’obrir expedients als mestres que s’equivoquen sinó fer cursos de formació del professorat perquè estiguen més preparats també en valencià i qualsevol altra assignatura i que sàpien que el ‘voler’ s’escriu de moltes maneres i que és millor ser inclusiu que excloent, com a criteri general bàsic. Però és molt fàcil criticar al pobre mestre i elogiar o no criticar la política lingüística de les administracions que programa el nostre aniquilament lingüístic a tots els àmbits. És molt senzill acarnissar-se amb un mestre que erra i ser complaent amb una política lingüística que ha instaurat la desídia, el menyspreu pel valencià, el desprestigi de la llengua, l’aïllament del valencià amb les altres variants, la no relació de l’AVL amb l’IEC i les universitats de les Illes i d’altres llocs del domini lingüístic, la censura i tancament dels mitjans de comunicació en la nostra llengua, etc.

No obstant, l’acusació de ‘fonamentalisme’ potser es retorna en contra del qui la fa, perquè eixa defensa del dialectalisme, des d’un poli-centrisme, que, sovint, sembla impugnar la convergència (que proposava Pompeu Fabra, Sanchis Guarner, etc.), esdevé una catalanofòbia malaltissa, ridícula i de filologia de muetzí de campanar. Perquè durant un temps, quan començàrem a fer classes en valencià als anys setanta i vuitanta, al País Valencià, encara no hi havia editorials valencianes i les que hi havia no acceptaven, per desgràcia, suficientment les variants valencianes, i copiaven directament l’estendard barceloní, això és molt criticable i qüestionable, escriptors com Vicent Marqués Carbonell, autor, posem per cas, de la novel·la “Nit de foc” i historiador de la cuina catalana i occitana, va tindre més d’un conflicte amb Eliseu Climent perquè no volia barcelonitzar el seu valencià de l’Horta de València on es desenvolupa l’acció de la novel·la negra fallera. Tret de casos com el de Vicent Marqués i d’altres, que tenien tota la raó de mosquejar-se contra els qui li volien fer una novel·la de falles en barceloní, l’alternativa era continuar escrivint-ho tot en castellà... ara, però, sembla que el pèndul se n’ha anat a l’altra banda. Potser això passa perquè som un país ‘descentrat’ i ple de desequilibris, per manca “d’equilibri intern” i, ara, sembla que es persegueix a qualsevol que se li passe una variant que no siga del tot, l’específicament i genuïnament, valenciana o que se li’n vaja la mà en corregir més del compte. Sembla que la tradició inquisitorial que portem darrere ens condiciona molt, així com la puresa de sang i a neteja lingüística, per això en temps d’Amadeu Fabregat i Lluís Fornés a RTVV es va fer un llistat de mots ‘massa catalans’. Sembla que anem en ziga-zaga, d’un extrem de la vora del camí a l’altre extrem, sense buscar un ‘equilibri’ que ens han arrabassat i alguns sembla que van, de despropòsit en despropòsit, fins al destarifo final, pensant que així podran trobar l’equilibri més harmoniós. Veuen la palleta en l’ull del mestre, però no veuen les bigues putrefactes i corruptes que porten els del Consell Valencià en matèria de política lingüística a escala municipal, autonòmica i estatal.

No llegisc tots els escrits del senyor Jiménez, i puc equivocar-me, però encara no he vist cap text seu qüestionant el ‘supremacisme’ espanyol de la Constitució que margina i arracona “les altres llengües” en considerar-les inferiors i subordinades, ni qüestionar la nefasta política lingüística, del PSOE i del PP, més encara d’aquest últim, que ha fet davallar els valencianoparlants en el temps del PP en un percentatge molt elevat o no l’he vist mai criticar que no ens deixen expressar-nos en valencià al parlament espanyol o als parlaments europeus, potser d’això també és ‘culpable’ l’IEC?. És més ‘honest’ buscar-li les cosquerelles als mestres, que, diàriament, amb errades i sobretot encerts, -enmig d’un ambient poc favorable que han creat uns polítics manipuladors, ineptes, corruptes i incompetents, per desprestigiar la nostra llengua i prioritzar el castellà-, treballen per transmetre el valencià a l’escola sense cap ajut per banda de l’administració, sovint, inclús a contra corrent o saltant els entrebancs que els posen?. No hem d’oblidar ningú, que, mentre, des del Consell ‘Valencià’, conflictualitzen la denominació del DNV i boicotegen la nostra llengua, intenten tapar la corrupció (el ‘Conill’ d’Alzira, Fabra, Camps, Barberà, cas Gürtel, Urdangarin, infanta, Bárcenas, Barcina...) i prioritzar l’espanyol per ‘tots els mitjans’, mai millor dit, ara que ens han deixat sense cap mitjà en valencià-català i amenacen en tancar els poques línies que hi ha en valencià, que sembla una estratègia triada perquè, quan eixirem de la dictadura i volíem viure en llibertat i en valencià, la nostra llengua estigués restringida dins de l’estricta ratlla d’una frontera especial i extravagant.
Sal·lus Herrero

Origen


http://opinions.laveupv.com/sallus-herrero/recent

Més sobre Sobre el trossejament de la llengua catalana (729)

Destacats