Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

L'informe sobre el 2012

2-Gen-2014



L'informe sobre el 2012

Albert Branchadell

Professor de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB
La política lingüística en espera
La majoria dels objectius que havia plantejat el Govern per a l'exercici no s'han assolit
Més articles de l'autor

La política lingüística en espera
Dubtes sobre la doble oficialitat
¿Qui creu en l'Espanya plural?

0
3
0

Comentaris0

Envia una carta del lector
Edició Impresa

2 gener 2014

Pàgina 12
Veure PDF

Dijous, 2 de gener del 2014
La política lingüística en espera_MEDIA_2




El 25 de novembre el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va entregar a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, l'Informe de Política Lingüística del 2012. El document va passar amb més pena que glòria pels mitjans de comunicació, però donada la importància habitual del tema lingüístic a Catalunya potser es mereix una consideració més minuciosa, i encara més en les circumstàncies polítiques actuals.

En primer lloc, l'informe del 2012 segueix posant de manifest que la política lingüística de què parla no és tota la política lingüística existent, sinó la parcel·la de què s'ocupa el Departament de Cultura. No hi ha cap reflexió, per exemple, sobre els desafiaments judicials a què va ser sotmès el model d'immersió lingüística el 2012, ni sobre la resposta política que se'ls va donar. No hi ha ni una paraula sobre la implantació de l'anglès com a llengua vehicular en el sistema educatiu de Catalunya (irònicament, l'única al·lusió a l'ensenyament en anglès es refereix a la Comunitat Valenciana).

Tampoc s'explica res sobre el desplegament (o no) dels apartats lingüístics de la llei d'acollida, ni sobre la integració lingüística dels estrangers residents a Catalunya. Però sens dubte el més decebedor és la poca política lingüística nova que conté, fins i tot dins de l'àmbit estricte de les limitades competències del Departament de Cultura.

Després de dedicar més de 20 pàgines a la situació lingüística, l'informe s'endinsa en l'anomenada Acció de govern, on es distingeixen les accions en pro del coneixement del català (i de l'aranès) i les accions en pro de l'ús de la llengua. En el primer cas, no explica cap novetat que no sigui la disminució d'alumnes en els cursos que organitza el Consorci per a la Normalització Lingüística. És inútil buscar en l'informe alguna hipòtesi que expliqui per què aquesta disminució es va produir just després de l'aprovació de la llei d'acollida i la introducció d'incentius per a l'aprenentatge del català. Un possible consol és que el 2012 va créixer el nombre d'alumnes virtuals que aprenen català a través del portal d'internet parla.cat. Però quan es contrasta la xifra d'alumnes presencials o virtuals amb la d'alumnes que van aconseguir un certificat de coneixements de català el consol desapareix. I l'informe tampoc aventura cap explicació sobre la poca eficàcia dels cursos com a mitjà per acreditar el coneixement del català.

Pel que fa al foment de l'ús del català, assegura que aquesta àrea és una «prioritat» del Govern, però les accions que el mateix informe destaca no són del Govern, sinó de la societat civil: es tracta del voluntariat lingüístic, per un costat, i de les «entitats de foment de la llengua catalana», per l'altre. En altres paraules, les dues accions de Govern més destacades de l'informe del 2012 són accions subcontractades a tercers. (A banda d'això, no s'aporta cap dada sobre l'eficàcia de les 86 organitzacions que formen part del cens d'entitats ni dels 97 projectes concrets que van rebre alguna mena de subvenció.)

Entre el poc que és directament atribuïble al Govern hi ha la qüestió de les pel·lícules doblades o subtitulades al català. Com és sabut, el 2011 el conseller de Cultura va arribar a un acord amb les principals majors i en una històrica roda de premsa va vaticinar que el 2012 arribaríem a 1,5 milions d'espectadors de cine en català. La realitat és que ens hem quedat en poc més de la meitat; previsiblement, no hi ha cap reflexió en l'informe que contrasti aquesta xifra amb les previsions del conseller.

Una cosa pitjor succeeix en l'administració de justícia, àmbit en què el nombre de sentències en català no és que deixi de complir les expectatives de creixement, sinó que disminueix de forma neta. En el front estrictament institucional tampoc hi ha símptomes d'activitat: l'informe es limita a recordar l'enèsima reestructuració de la Direcció General de Política Lingüística. (En aquest sentit, és sorprenent que no recordi Yvonne Griley, com si el 2012 la directora general de Política Lingüística no fos qui dirigia la política lingüística.)

En general, l'informe transmet una sensació poc tranquil·litzadora: que la política lingüística de la Generalitat es troba en stand-by. La pregunta que ens hem de fer és què espera el Govern per reprendre la iniciativa. ¿La celebració de la consulta? ¿La constitució d'un Estat (sense més adjectius o independent)? Supeditar una política pública (la lingüística o qualsevol altra) a un futurible que a més pot anar per a llarg no sembla la resposta més intel·ligent als problemes que motiven aquesta política pública. Professor de la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la UAB.

Albert Branchadell

Origen


http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/politica-linguistica-espera-2974710

Més sobre Política lingüística Generalitat Catalunya (1319)