Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

TONI MORLÀ IN MEMORIAM

13-Gen-2014

TONI MORLÀ IN MEMORIAM
balutxo | MÚSICA I IDENTITAT | dilluns, 13 de gener de 2014 | 14:17h
Dia 11 de gener de 2014, ha mort l'entranyable i generós Toni Morlà. Músic polifacètic, compositor i intèrpret de cançons, també va treballar en el món de la comunicació i va fer ràdio, televisió i col·laborà amb la premsa escrita.
* * *
A la il·lustració Toni Morlà, a l'esquerra, al costat de Raphel Pherrer (a la dreta) i de Miquel Pujadó (en el centre), que ens ha facilitat la foto de 1990.
* * *

Nascut l'any 1945, va començar a tocar la guitarra, durant els èpics i mitificats anys de "les sueques" a Mallorca, amb diversos conjunts, entre els quals destaquen Els pops i Els Talaiots. Ja dins dels anys 70 va emprendre una carrera en solitari que, l'aïllament lingüístic i geogràfic, limità injustament, tot i les seves dots i la seva veu arrelada a la terra. L'any 1977 edita Amb sos peus en terra, on inclou la cançó Coses des camp (*) que va constituir un gran èxit popular i que va ser recollida i cantada per altres intèrprets com Llorenç Santamaria. Aquell disc va incorporar a la Cançó Catalana, des de Mallorca, un públic nou que hi vivia d'esquena. El 1981, valent i atrevit, va editar un llarga durada amb les primeres cançons de Miquel Costa i LLobera, musicades i cantades per ell. A banda d'altres col·laboracions musicals, l'any 1983 edita Idò, un disc, amb nostàlgia reivindicativa, per on fa desfilar tot un món de paisatges (Cementiri de molins és tot el pla de Mallorca, Cala Deià...), de sentiments (Mumare, Quatre estacions...) i, sobretot, de personatges senzills, a qui mostrava la seva personal veneració: N'Alfons, un popular venedor de loteria, El tio Toni, amb el retrat d'un emigrant, Vimet, un menorquí que feia pipes artesanals, o Macià, un comerciant de joguines del casc vell de Palma que assistia i proveïa els carretó ambulants i els venedors de fira.

Alguns grups gonelles, tal com ja havien fet amb el seu amic Bonet de Sant Pere i tornarien provar uns anys després amb el també amic Tomeu Penya, l'intentaren utilitzar com a icona anticatalanista amb un fracàs gegantí, perquè Toni Morlà tenia consciència, clara i plena, de la seva pertinença lingüística i cultural. En puc donar fe amb molts de detalls, converses i fets. Durant els anys de més èxit, va actuar arreu del Principat (fins i tot en el Palau de la Música de Barcelona), a Perpinyà, a l'Alguer i, pràcticament, a tots els pobles de Mallorca. Tot i col·laborar amb altres cantants que ell promocionava (el nin Toni Fuster o Salvador López i Marita Hanse), a finals dels anys 80 es va decantar de la música per iniciar l'aventura de la ràdio i la televisió, on destacà en un programa, Nit de bauxa, d'alta audiència. L'any 1995, per iniciativa del músic Miquel Brunet, va publicar, en CD, el recull Cançons per a tu, amb una selecció antològica dels seus temes més coneguts.

Va tenir diverses col·laboracions teatrals amb les companyies de Xesc Forteza i Zanoguera-Alfaro. Amb el primer va fer la música de l'obra Téntol! Inquiet sempre, l'any 2001 s'endinsà a la literatura publicant un llibre de records de joventut, Memòries d'un brusquer, amb un sac d'anècdotes divertides sobre els seductors-seduïts. El relat, orientat a somiar amb un somriure, va transformar-se, l'any 2004, en l'obra de teatre Memòries d'un picador. A la presentació de la comèdia publicà: "La fórmula que convertia un jove normal i corrent en un picador no és gaire complicada, tot i que no obrava la mateixa reacció en tots els afectats: quatre paraules d’anglès, molt de coratge, una balada italiana de fons, dues cullerades soperes d’hormones, moral a bastament per rebre més d’un “no” per resposta i, sobretot, sobretot, moltes ganes de bravejar davant els amics."

L'any 1981, per promocionar i presentar Idò (a la plaça Gomila de Palma), Toni Morlà va tenir l'esma d'arreplegar i lliurar als amics una capsa de cartró que contenia austeres joguines de la postguerra: un xiulet, un antifaç, figures retallables (vestidets de nina o soldats), indis de goma, qualque joc metàl·lic... tot un món d'evocacions! Ara mateix, he obert la meva capsa com un petit tresor d'emocions. Ni que sigui dormit, hi viu aquell amic de conversa amable i de simpatia aplegadissa. És un reconeixement de gratitud a qui no va rebre un tracte equitatiu a la seva contribució. Potser algú ara, post mortem, voldrà reparar l'oblit. Coses de la mala consciència!

Tota la premsa de Mallorca, s'ha fet ressò del fet luctuós i alguns dels seus amics (Tomeu Penya, Tomàs Graves, Joan Bibiloni, Miquel Brunet, Damià Timoner, Miquel Àngel Sancho i Ramon Ferran, entre d'altres) li han dedicat belles paraules. Tanmateix, Toni Morlà for ever!

(*) http://www.youtube.com/watch?v=tq6_rF2cC3k

PS.- En el darrer apunt del seu seu perfil de feisbuc (de maig de 2012) va compartir un article de Jaume Santandreu, Cant desesperat dels marginats, publicat en el web d'ERC. Només això ja diu moltes de coses.
Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo"

Origen


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/257596

Més sobre Figures i personatges (1155)