Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Països Catalans

26-Nov-2013

ActualitatbulletOpinió
Països Catalans
Tomeu Martí | 26 novembre 2013 Vistes: 315 vegades

Puntuada amb 4 estrelles de 5
Puntua-la amb 1 estrelles
Puntua-la amb 2 estrelles
Puntua-la amb 3 estrelles
Puntua-la amb 4 estrelles
Puntua-la amb 5 estrelles

52 opinions
Print Más grande Más grande
20 9 2

La sucursal balear del PP ha recuperat el debat sobre la vigència del concepte de Països Catalans amb una declaració política al Parlament en què afirmen que els Països Catalans són una “entelèquia”.

A banda de l’evidència que si els Països Catalans no existissin, no hi hauria cap necessitat de promoure iniciatives per negar-ho, cal no oblidar que qualsevol plantejament que proclami la inviabilitat dels Països Catalans és al mateix temps i en la mateixa mesura un plantejament que nega la viabilitat de l’estat espanyol. Perquè m’entenguin els meus estimats enemics: si fos vera que no és possible que valencians, catalans, mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers compartim un mateix projecte comú, seria, com a mínim, igual de veritat que no podem compartir el projecte comú espanyol.

Però hi ha molt més. Els Països Catalans són una realitat geogràfica indiscutible. Hem compartit la mateixa història des de fa, com a mínim, vuit segles.
I si parlam de present, els Països Catalans són una realitat ben vigent. Compartim llengua, cultura i interessos econòmics. Si teniu qualque dubte, marcau el mapa de l’espoli fiscal a l’estat espanyol i vos sorgirà la silueta dels territoris de parla catalana. Si encara vos en resta qualcuna, cercau el vídeo en què el president d’Extremadura, José Antonio Monago posa els “Països Catalans” (SIC) com a exemple de motor econòmic.

Però els Països Catalans no són només una realitat històrica, no són només una realitat lingüisticocultural, ni només una realitat econòmica. Són, sobretot, un projecte de futur legítim. Els qui hi apostam des de Mallorca, no ho feim per cap complot judeomaçó, sinó perquè honestament, honradament, ens pareix que són la millor opció per assolir el benestar i la felicitat dels nostres conciutadans. També dels que ens acusen de venuts i demés pardalades.

I a més a més de tot això, recordem que hi ha una constant històrica ben evident i impossible de discutir des d'honestedat històrica: Mentre Madrid i Castella han representat sempre la força centralitzadora, burocràtica i autoritària, Barcelona i Catalunya han estat motors de llibertat (des de la Guerra de Successió a l’anomenada Transició, passant per la Renaixença o la II República o l’Estatut del 1932, al qual, per cert, Menorca s’hi volgué afegir).
És per això que Pere Capellà escriví allò de:
(...)
“jo sóm mallorquí
i és la meva glòria
ésser català
per la meva història.

Estim Catalunya
perquè té un passat
de lluita incansable
per la llibertat.”

Tomeu Martí i Florit
Tomeu Martí

Origen


http://dbalears.cat/actualitat/opinio/paisos-catalans-1.html

Més sobre Sobre el trossejament de la llengua catalana (729)

Destacats