Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

La meua veïna no és serbocroata

15-Nov-2013



Divendres 15.11.2013 00:30

Autor/s: Guillem Llin
La meua veïna no és serbocroata

Xarxes socials
Envia l'article
Imprimeix l'article
Converteix a PDF

Diumenge passat em vaig assabentar de dues coses. Una, que a les Illes Balears parlen una llengua diferent al català, una espècie de gramàtica ultramuntana 'parda' que promou el Círculo Balear i el Grup d’Acció Baléà, els quals han fet el primer Congrés de Filologia Baléà, amb variacions gramaticals d’allò més interessants, com 'cotxo' (cotxe), 'elettrissiste' (electricista), 'plegueta d’es bank' (llibreta d’estalvi), 'eggigerássió' (exageració) o la paraula que més m’agrada, perquè qualifica els qui han muntat aquest circ esperpèntic: 'capdefava' (troglodita). Aquesta és la pota que faltava perquè la taula no caiguera: després del LAPAO que parlen a la franja d’Aragó, i de l’iber valencià, ens faltava el Baléà, llengua nativa i autòctona dels homo sapiens populars baleàrics.

L’altra cosa de què em vaig assabentar és que la meua veïna del pis de sota no és serbocroata. Ni romanesa, ni búlgara, per més que ho semble. No, que va! És extremenya! Sí, d’Extremadura de tota la vida! Jo l’havia sentida parlar a vegades amb el marit o els fills: 'Toi, vez ah pol zei barrita d’an aeza tihensda que ah havierto en zan-hozhé', que vol dir el mateix que 'Antonio, ves a por seis barritas de pan a la tienda que han abierto en San José'. Com es pot veure, de canvis n'hi ha, però s’entén perfectament a poc que u preste atenció, no com jo. El fill li responia alguna cosa així com 'hezpea unpà d’orà que mhacave la partía de lapleiesteeison i boi henzehidia' (espera un par de horas que acabe la partida en la PlayStation y voy enseguida). Com que sóc un negat, no entenia ni papa. Em vaig fer les meues càbales i vaig deduir que eren d’allà lluny, d’on brama la tonyina, de l’estranger o més enllà.

Però no. Perquè la meua dona em va assegurar que eren d’Almendralejo, que està ací, al costat de casa, a l’estat espanyol, i que és un lloc on es parla castellà únicament. Genuïnament. Cap de dialecte ni res. I pregunte jo, aquestes diferències del castellà que parlen els sabuts i saberuts hispans, és motiu suficient per constituir la Real Academia de la Lengua Extremeña? O la Reà Akadémia de la Lenhia Hestemeiá? I ja posats, s'hauria de crear també la murciana, andalusa, canària...? I per què no? L’argentina, xilena, boliviana, equatoriana, colombiana, veneçolana, cubana, panamenya...? Per què no?

Nota a peu de pàgina

Un cas a estudiar

Crec que el ministre Wert està tardant massa a donar el seu cos a la ciència. Ha de donar-lo a una universitat estrangera, perquè com que s’ha proposat d'acabar amb tots els models educatius que puguen hi haver, és l’única manera que es puga saber de què està fet el cervell d’un home que a cada paraula que diu clava la pota, i a cada decisió que pren s’equivoca.

Guillem Llin

Origen


http://www.vilaweb.cat/noticia/4156197/20131115/meua-veina-serbocroata.html

Més sobre Sobre el trossejament de la llengua catalana (729)

Destacats