Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Fundació Jaume III, dois a balquena

21-Nov-2013

ActualitatbulletOpinió
Fundació Jaume III, dois a balquena
Joan Lladonet | 21 novembre 2013 Vistes: 1328 vegades

Puntuada amb 5 estrelles de 5
Puntua-la amb 1 estrelles
Puntua-la amb 2 estrelles
Puntua-la amb 3 estrelles
Puntua-la amb 4 estrelles
Puntua-la amb 5 estrelles

60 opinions
Print Más grande Más grande
44 190 2

En la presentació d’aquesta Fundació, el vicepresident Joan Font ha dit dois a balquena i sobre aquests dois vull escriure i demostrar que només persones que pateixen algun empatx físic o psíquic seran capaces d’amollar-los.

Els dois els ha dit quan ha explicat que “volem substituir el català estàndard pel mallorquí o el balear, això està per decidir”. Això és una ximpleria, només una persona que desconeix els mecanismes lingüístics, els dialectes, els idiolectes i els registres lingüístics de tot l’àmbit mundial pot pronunciar-la.

El mallorquí existeix des que els repobladors, majoritàriament catalans (veure Llibre del Repartiment), varen començar a parlar entre ells a les Illes. El balear és un dialecte reconegut pel gran i eminent lingüista (campaner), Joan Veny i Clar (veure les desenes de llibres sobre lingüística i dialectologia catalana que ha publicat).

El català estàndard també existeix, igual que l’espanyol estàndard, el francès estàndard, l’alemany estàndard, etc. No es poden substituir, s’utilitzen segons l’àmbit en què s’usen. Volen fer un llibre indicant com es parlaria un bon mallorquí dels nostres padrins, com diu el president? El facin i depurin els “desde luego”, “entonces”, “pués”, “ojalá”, “enfermedat”, “tenc que”, “cangrena”, “asseat”, “tornillo”, “paracaídes”, “siesta”, “discípul”, etc., i centenars o milers de paraules que es diuen malament. Bona feina serà aquesta.

Comenta que “el català estàndard és un poc castrador i cal anar més enllà”. No sé si el vicepresident ha estat castrat o no, però al meu poble sempre han sanat els animals, encara que si haguessin dit que els han castrat, també haurien utilitzat la llengua correctament, però han dit sanat i continuen dient-ho. Què vol anar més enllà? Amb l’estàndard crec que n’hi ha prou, o això és el que passa a totes les llengües del món. No sé si ara pretén descobrir el cercle quadrat.

També diu que volen que això es reflecteixi als llibres de text i es duguin mocions als ajuntaments sobre les modalitats insulars. Senyor Font, als llibres de text s’usa la llengua estàndard, des de sempre, així com es fa als diaris, a les ràdios, a les televisions, a les conferències, als llibres de literatura, als llibres d’assaig, etc. Només es fan coses rares als llibres de text, és a dir, utilitzar el registre col·loquial, quan es vol separar un dialecte d’una llengua, primer, per després dir que l’han convertit en llengua, debilitar-lo i substituir-lo per una altra llengua dominant, en aquest cas l’espanyol. Per aquí grata-hi!

Vostè també és d’aquells que troba estrany, com el president del Govern; la beneitura de gat i moix, i la bajanada de tassó i got? És estrany això, senyor? Doncs, per què no es preocupa de l’espanyol la Fundació Jaume III, ja que és la llengua que usen majoritàriament? Vol que li demostri que haurien d’estar un poc més preocupats del que estan? :

Sap que el que a Espanya es diu 'trabajo temporal', a Argentina es diu 'changa', a Xile, 'pololo'; a Mèxic, 'tempora' o 'trabajo transitorial'; i a Venezuela, 'rebusque' o 'tigre'? Això podria continuar fins a l’infinit, si havíem de detectar les diferències que capta el president del Govern o el vicepresident de la Fundació, però només posaré un altre exemple: A Espanya, '¡Mierda! ¡Me cago en todo!'; a Argentina, '¡La reconcha de la lora!'; a Xile, '¡Pucha!'; a Mèxic, '¡Chingada madre!'. I a Venezuela, '¡Coño de la madre!'. Això és molt seriós, es fa hora de fer la Fundació Cristóbal Colón i solucionar això de l’argentí, del xilè, del mexicà i del veneçolà. Així l’espanyol deixarà de ser la llengua dels centenars de milions de persones. Contents?

Que amenaça a llevar les competències a la Universitat i col·locar un manat a l’IEB perquè faci el que li ordenin, doncs endavant, de fer el ridícul davant el món sempre hi són a temps. No és tan sols la UIB, la que sap quin registre s’empra per escriure els llibres de text o per a utilitzar a l’escola, també ho saben totes les universitats del món. Endavant!

No continuaré escrivint més dois que ha pronunciat, sinó que crec que a les persones respectables que formen aquesta Fundació se’ls ha d’animar a preparar qualsevol material, perquè la gent sigui capaç d’utilitzar els registres del català com cal, ja que una de les maneres de desaparèixer una llengua és que es desfiguri emprant vocables d’altres llengües fins que no se la reconeix, i no queda altre remei que substituir-la. Si purificau els registres de la llengua catalana, haureu fet una feina excel·lent; si la usau sempre, serà una de les maneres com encomanareu la llengua a altres persones i si, a més, la feis usar a l’Administració, com a llengua oficial que és, i feis rectificar el Govern que ha fet un ou nial, quan ha post la Llei de Funció Pública que elimina el requisit de conèixer el mallorquí o el balear, haureu justificat la vostra existència.
Joan Lladonet

Origen


http://dbalears.cat/actualitat/opinio/fundacio-jaume-iii-dois-balquena.html

Més sobre Sobre el trossejament de la llengua catalana (729)

Destacats