Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Els joves de la Guàrdia Civil

30-Set-2013


Els joves de la Guàrdia Civil
«“Tots som Carles Mateu”. I aquest “tots” ha d’incloure tots els catalanoparlants dignes i sensibles de Salses a Guardamar»
Divendres al vespre centenars de persones es van concentrar a Almenara en solidaritat amb Carles Mateu, veí d’aquesta localitat de la Plana Baixa, agent comercial i militant d’Esquerra Republicana. Mateu ha estat condemnat per l’Audiència Provincial de València a sis mesos de presó i a un any i un dia sense carnet de conduir per no portar el cinturó de seguretat, no posar-se l’armilla de seguretat i rebutjar sotmetre’s a la prova d’alcoholèmia. Aquesta és la versió dels agents de la Guàrdia Civil que el van detenir i el van denunciar.

La versió de Carles Mateu, que va ser acceptada en primera instància judicial, és una altra i més amarga. Afirma el denunciat que els problemes de debò van començar quan es va adreçar a la parella d’agents “en valencià”. Ràpidament li van ordenar que parlés en espanyol, “porque estamos en España”, i van començar les intimidacions i les amenaces. Escalfada patriòticament la temperatura, un dels dos guàrdies civils va sentenciar que amb actituds com aquella “fa trenta o quaranta anys estaries amb un tret entre els tarongers”. Ara els trets han estat substituïts per la presó i la retirada de carnet.

Carles Mateu conclou: “Hi ha persecució lingüística. És un fenomen generalitzat en joves dels cossos de seguretat de l’Estat”. Només cal donar una ullada als incidents que han anat encadenant-se en els darrers mesos entre agents de la presumpta autoritat i usuaris de la llengua catalana per constatar que Mateu no especula. Hi ha agents “joves”, procedents d’altres zones de l’Estat, que arriben a les Illes Balears o al País Valencià amb una sensibilitat patriòtica alterada i que concreten la intransigència en l’abús de l’autoritat. Aquest és el primer problema. Un problema que el ministre Jorge Fernández Díaz hauria, almenys, d’entendre. Una altra cosa és que ell vulgui o pugui resoldre’l. Si hi hagués la voluntat, de més verdes han madurat. El segon problema és la mateixa administració de Justícia. En primera instància les raons de Carles Mateu van ser acceptades i el van absoldre. Després del recurs corresponent, va arribar l’hora de l’Audiència Provincial, que és tota una altra cosa. Tot això del “valenciano” està molt bé... mentre no salti la tanca del corral.

A Catalunya la memòria del cas d’Èric Bertran ha estat darrerament renovada amb una pel·lícula impecable. El problema del País Valencià i de les Balears és compartit en unes altres instàncies. Es fa difícil recórrer el llarg front que l’Estat està desplegant contra el català, per tallar d’arrel el mal separatista o per evitar-ne el contagi. Més difícil encara és definir respostes eficaces. En tot cas, almenys no ha de fallar la solidaritat. Divendres a Almenara els concentrats van proclamar: “Tots som Carles Mateu”. No és un recurs nou, però, per desgràcia manté la vigència i la necessitat. I aquest “tots” ha d’incloure tots els catalanoparlants dignes i sensibles de Salses a Guardamar.
Vicent Sanchis

Origen


http://www.naciodigital.cat/opinio/6774/joves/guardia/civil

Més sobre Discriminació lingüística (411)

Destacats