Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Em dic Chryssula Kokossulis i també parlo català

21-Jun-2013


Em dic Chryssula Kokossulis i també parlo català
Chryssula Kokossulis. Eivissa.
/ 21.06.2013

La Chryssula Kokossulis és una eivissenca d’origen grec que es proposa de rebatre de Hamed Enoichi, que va publicar no fa gaire a Núvol l’article titulat Em dic Hamed Einochi i parlo català. “Els immigrants som éssers estrambòtics, ho reconec. No parlem gaire el vostre idioma, però de totes maneres ho intentem”, diu Chryssula.



Chryssula Kokossulis

La veritat és que escriure aquesta article no m’ha costat gaire perquè simplement volia deixar constància d’una altra opinió sobre el tema de parlar català amb la gent d’Eivissa i el seu tracte de la llengua. Crec que Eivissa també és un cas especial. El “trigger”, l’incentiu, per escriure aquest article ha estat l’entrevista amb en Hamed Enoichi, que ha sortit des de fa poc als mitjans digitals i a les xarxes socials. Crec que la seva visió és unilateral, i una mica desequilibrada. Amb aquesta entrada volia aprofitar per compartir la meva opinió sobre la situació que en Hamed ha descrit així: “Si parles amb ells i saben que no ets d’Eivissa des de fa 200 anys, et respondran en castellà. Bromes a part, passa una mica com a la sèrie Lost: “Camina entre nosaltres, però no és un dels nostres”.

Crec que això no és ben bé correcte. Sí, que et parlen en eivissenc, o en català si vols. Potser tarden una mica per comprovar si realment ho vols, però sí que ho fan. La llengua és una cosa entre persones. Neix quan dues persones parlen. La interacció és clau.

Jo mateixa al principi no tenia gaire interès a aprendre o a entendre el català com pensava … bé, no fa falta realment. I a poc a poc vaig començar a entendre que si parles el català o, més ben dit l’eivissenc, sí que la gent et mira amb uns altres ulls, perquè s’obre una nova perspectiva, tant per a ells com per a tu.

En llegir l’article de Hamed Einochi de seguida vaig pensar que no quadrava, perquè primer diu que els eivissencs són sectaris, i després que hi ha força excepcions. A mi no m’agraden els prejudicis. De cap manera.

Si és cert que sempre se li han adreçat en castellà, em sembla malament, i em sap molt greu per a ell, però s’ha de dir que a Eivissa hi ha un munt de gent que respecta la seva llengua pròpia i els encanta compartir-la. Potser triguen una mica a fer-ho… però a poc a poc, si veuen que tu fas un esforç per parlar la seva llengua, sí que et parlen en català.

Jo mateixa sóc immigrant a Eivissa, amb arrels greco-alemanyes, i vaig arribar-hi ara fa cinc anys. Encara estic aprenent l’idioma, escric el meu bloc, faig errades gramaticals (dolentíssimes, segur) però m’importa un rave, perquè sé que a poc a poc milloraré el domini del català.

Hi ha un munt de camins per aconseguir que la gent et parli en català.

Respecto l’opinió d’en Hamed. Només crec que un article d’aquesta parla sobre els eivissencs fomenta els prejudicis sobre els eivissencs, suposadament antiquats, sectaris, i reclosos, molt conservadors en el seus pensaments, i … entregats a negocis “basura”. .

Les declaracions de Hamed Enoichi em semblen desequilibrades, tergiversacions unilaterals. També crec que ell hauria de fer un esforç més gran per entendre el perquè, les raons històriques.

Però estic convençuda que la integració cultural i llingüística és sempre una cosa d’una interacció de dues parts, de la persona que vol integrar-se i dels altres que l’admeten i l’ajuden per la seva parla i amb la voluntat per no girar-li l’esquena.

La integració comença allà on podem deixar de banda els nostres prejudicis i començar a veure’ns a nosaltres mateixos. Sense ànsia, sense pretensió.

Personalment crec que tots els prejudicis són com uns preservatius per a la veritat.

Impedeixen el flux de communicació i això (crec jo) no té res de bo.
Chryssula Kokossulis
Chryssula Kokossulis. Eivissa

Origen


http://www.nuvol.com/noticies/em-dic-chryssula-kokossulis-i-tambe-parlo-catala/

Més sobre Sobre la situació de la llengua (133)