Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Roger Mallola i la tribu del punt mig

17-Jun-2013

Opinió. Enric Vila
17/06/2013
Roger Mallola i la tribu del punt mig
"Aquests opinadors s'han passat 30 anys parlant de cohesió social mentre allunyaven a la gent de la cultura i de la llengua del país"
Enric Vila
L'altre dia el Roger Mallola va publicar un article al Nació Digital que era per emmarcar. Parlava d'aquesta tribu intel.lectual que s'ha passat 30 anys xulejant la immigració i la seva descendència. Encara avui aquests savis agiten el fantasma del conflicte per erigir-se com a solució i posar-se com a exemple d'una falsa generositat i d'una falsa voluntat d'entesa. Mallola explicava com, fent veure que treballen pel país, aquest opinadors han treballat sempre per ells mateixos tractant la immigració amb paternalisme i aprofitant les ferides que la història ha deixat en la societat catalana per satisfer la seva vanitat i la seva cartera.

La base de la democràcia és tractar l'altre d'igual a igual. La democràcia està pensada perquè cadascú defensi els seus amors amb el màxim de sinceritat possible. Tractar un col·lectiu amb condescendència com si fos perillós o no pogués representar-se ell mateix és el principi de tota tirania. Aquests opinadors, pretenent que evitaven un conflicte, en realitat feien impossible qualsevol tipus de diàleg entre els catalans de generacions i molts catalans amb arrels a la resta d'Espanya. Gràcies a ells -i a les seves insinuacions- en alguns barris del país encara creuen que la independència comportaria una mena de neteja ètnica i fins fa dos dies molts convergents estaven convençuts que defensar obertament un Estat independent portaria a una mena de revolta social, com aquesta que s'ha donat en alguns barris de França o de Suècia -països sempre sobrevalorats.

La majoria dels opinadors d'aquesta tribu pensen i parlen en català i si es trobessin amb un referèndum no tindrien estómac de votar a favor de seguir a Espanya. Tot i així sempre han fet apologia d'un segment de la població que a les enquestes diu que se sent tant catalana com espanyola, igual que jo podria dir que m'agraden els musclos al vapor. Aquests opinadors s'han passat 30 anys parlant de cohesió social mentre allunyaven a la gent de la cultura i de la llengua del país. Bona part dels Ninis -aquests fills d'enlloc que no saben ni què volen ni qui són- haurien de pesar sobre la seva consciència. També són creació seva partits com Ciutadans o Plataforma per Catalunya que s'alimenten de la mandra i la frivolitat amb la qual s’han tractat durant dècades els temes cabdals de tot país.

Amb el seu bonisme capellanesc aquests defensors dels immigrants han fet aparèixer Catalunya com una farsa o com un capritx sentimental sense cap interès ni transcendència. Com vols prendre't seriosament una cultura liderada per uns intel·lectuals que ja veus que en el fons treballen per residualitzar-la? Per no haver de reconèixer que som un país ocupat aquesta tribu d'intel·lectuals ha trobat la fórmula de dir que som un país complex -com si la resta de països fossin simples i homogenis com Hitler imaginava la seva Alemanya. Per no enfrontar-se al poder espanyol, s'han fet els valents reivindicant polítiques socials que no es podien pagar i que sovint eren competència de Madrid. Ara, després de defensar "les necessitats de la gent" durant molts anys, diu que defensen el pacte fiscal. És difícil d'oblidar que no fa gaire temps encara tractaven de fanàtics els catalans que denunciaven l'espoli o que, sense ser economistes, no s’havien doblegat.

Quan els espanyols ens diuen nazis o volen destruir la immersió aquesta tribu s'indigna i posa el crit al cel però ha sigut el seu discurs oportunista que ha permès que això pugui passar. Últimament fan més cara de preocupats que de costum. Com que el fantasma de la immigració ha deixat d'espantar el país miren de convertir la crisi en un nou monstre que els permeti seguir manipulant el galliner. Ells, que tant han contribuit a la nostra ruîna amb la seva apologia del ciutadà egoista i desarrelat, parlen de l'atur i de la corrupció sense fer cap autocrítica. Potser els preocupa haver perdut la centralitat, després d'una vida pretenent representar les virtuts del seny i del punt mig.

La llàstima menyspreadora que sentien pels catalans que pagaven el preu de no arronsar-se i la condescendència sibil.lina que mostraven vers el món dels immigrants se'ls està girant en contra. Mallola, que té arrels a Andalusia, els ho deia l'altre dia amb molta dignitat i educació. Us heu quedat parlant sols a les tribunes. Tota la vida donant lliçons de realisme i la realitat us està passant per sobre!

Enric Vila

Origen

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/06/roger_mallola_i_la_tribu_del_punt_mig_94671.php

Més sobre Sobre la situació de la llengua (133)

• Estat del català a les Illes: "Dinàmica positiva, malgrat els clarobscurs" (notícia, 17/12/2014)
• El valencià, un dret civil (Joan Puchalt. Albal, l’Horta Sud – País Valencià ) (testimoni, 13/12/2014)
• 'Què ens passa, valencians?' ja es pot veure per internet (notícia, 28/11/2014)