Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Neymar i el català

5-Jun-2013

Actualitzat el 05/06/2013 a les 00:01h
Neymar i el català
Amb una naturalitat i un aplom envejable per un jove de la seva edat, Neymar va agafar el micròfon i va parlar davant les més de 56.000 persones que s’havien aplegat al Camp Nou per veure’l per primer cop vestit amb la samarreta blaugrana. I el crack brasiler va dir: “Bona tarda a tothom. Estic molt feliç per ser jugador del Barça i haver aconseguit el meu somni”.

Un gest que hauria de ser absolutament normal i habitual, que una persona de fora acabada d’arribar aquí, faci l’esforç de dir les primeres paraules en l’idioma d’aquí, encara a molts ens sembla extraordinari, lloable, destacable. No m’importa si Neymar ho ha fet aconsellat per algú o ha pres la iniciativa per compte propi, el cas és que ha fet allò que ningú veuria estrany que es fes a Madrid en espanyol, a Lisboa en portuguès o a Milà en italià, parlar en la llengua de la societat que l’acull.

Neymar acaba de deixar en evidència com n’és d’impresentable que Messi, argentí criat a Catalunya des de ben petit, encara no sigui capaç d’articular quatre frases en català, o que el director esportiu del club, Andoni Zubizarreta, amb més de trenta anys de vinculació amb el Barça, encara no parli mai la nostra llengua en les seves intervencions públiques (com enyorem Txiki Begiristian en aquest sentit!).

Vull agrair a Neymar el seu gest i m’agradaria comprovar d’aquí uns mesos que no ha estat una operació per caure simpàtic d’entrada i prou. Em permeto demanar-li que faci l’esforç d’aprendre català i, un cop se senti prou segur, que es proposi usar-lo públicament tant com pugui. De moment, que continuï parlant portuguès, que els catalans l’entenem prou bé, però que no es passi al castellà tant aviat com sàpiga dir dues frases. És el millor servei que pot fer a aquest país que està a punt de fer el pas de ser un estat més de l’ONU.

I per acabar amb exemples esportius negatius referents al català, crec que el més greu de tots és el de Johan Cruyff. Una persona que tant de bé ens ha fet amb el seu estil de futbol i el seu tarannà triomfador, una persona a qui hem honorat oferint-li ser seleccionador de Catalunya, com pot haver estat sempre tan insensible amb la llengua pròpia del país?
Joan Vila i Triadú

Origen


http://www.naciodigital.cat/opinio/6201/neymar/catala

Més sobre Llengua i esport (81)