Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

La tertúlia de Bausset

21-Mai-2013

Dimarts, 21 de maig a les 00:00h Cultura

País Valencià
La tertúlia de Bausset
Opinió: Josep Miquel Bausset
Comentaris Cap comentari
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vots)

Hui fa un any, que el mestre Bausset assistia per última vegada a la tertúlia dels dilluns. Després de més de 60 anys!!

Tertúlia dels dilluns
URL curta

Etiquetes
Bausset, Literatura
El 21 de maig de 2012, hui fa un any, mon pare assistia per última vegada a la tertúlia d’El Micalet. Després de més de 60 anys de tertúlia, eixe dia mon pare, intuïtivament, s’acomiadava dels amics de tants i tants anys. Uns amics que, els últims mesos de la vida de mon pare venien a l’Alcúdia a per ell (quan les meues germanes no podien portar-lo a València) per tal d’assistir a la reunió dels dilluns. Mon pare va mantindre aquella tertúlia com un signe de llibertat i de diàleg. Per això, Tonetxo Pardiñas, president de la Societat Coral El Micalet i amfitrió de la tertúlia digué: “Bausset és un clar referent i l’exemple que cal imitar”.

Aquesta tertúlia, fundada els anys quaranta per mon pare i per Joan Fuster, es reunia el dilluns, aprofitant que era el dia que la Societat Filharmònica organitzava el concert setmanal, al qual acudien Bausset i Fuster. En una València grisa, acostumada al pensament únic i on estaven prohibides les reunions de més de tres persones, aquella tertúlia va significar un espai de llibertat i de valencianisme.

En les nombroses cartes que Joan Fuster adreçà a mon pare, hi ha contínues referències a la tertúlia, on l’escriptor de Sueca deia que no podria vindre a la reunió, o que sí que ho faria.
Així, el 7 de maig de 1952, Fuster li deia a mon pare: “Per una sèries de circumstàncies que no he pogut defugir, no he estat a València cap dilluns de les últimes setmanes. Dilluns que ve, però, hi seré. Aniré després de dinar al cafè de la plaça del Cabdill. Supose que tu també vindràs. Tinc ganes, moltes ganes de xarrar amb tu”.

En una carta que li arribava a mon pare (ho anotava ell mateix) el 28 de juny de 1952, Fuster escrivia: “Tampoc aquesta setmana no seré a València. Tinc obligacions inajornables, justament dilluns. Espere que a l’altre dilluns sí que ens podrem veure. Ja saps que m’agrada moltíssim tenir ocasió de xarrar amb tu i comentar tantes i tantes coses”.

1- Joan Puchalt 2- Antoni Signes 3- Josep Maria Ruix 4- Vicent Moreno 5- Joan Carles Jover 6- Francesc Llorens 7- Eduard Guillot 8- Josep Miquel Bausset 9- Agustí Ventura 10- Rafel Buforn 11- Rodolf Soler 12- Ramon Trullenque 13- Josep Lluis Bausset 14- Francesc Jover 15- Vicent Micó 16-Vicent Moreno (fill)

El 22 de setembre de 1952, Fuster deia: “Benvolgut Bauset: ahir am vaig trobar amb la teua carta. Materialment ja no tenia temps d’avisar-te i d’evitar que anares avui a València. Lamente molt que passe tant de temps sense que ens puguem veure i xarrar una estona”.
El 5 de febrer de 1953: “Dilluns que ve tampoc podré venir a València”.

I el 9 d’abril de 1953: “Dilluns 30 de març tampoc no vaig anar jo a València, però despús-ahir-l’altre, sí: sabia, o suposava, que per ser segon dia de Pasqua no vindries, però vaig estar-me una estona al Barratxina”.

El 29 d’agost de 1953 Fuster escrivia: “Benvolgut Bauset: Dilluns que ve –despús-demà- aniré a València. T’esperaré en el cafè Trocadero”.

I el 6 de març de 1954: “Benvolgut Bauset: un penosíssim incident m’obligarà, probablement, a no anar a València dilluns que ve. Ahir a la nit ma mare, que com ja saps patia d’hipertensió, va sofrir un petit atac. Avui el metge li ha notat una certa milloria”.

El 9 de juny de 1954, després de comentar-li a mon pare el viatge que tenia previst fer a Barcelona i després a Mallorca, Fuster li deia: “Tornaré a València –calcule- cap a finals de la setmana que ve. Ja ens veurem, doncs, un dilluns o altre”.

I el 16 de juliol, Fuster escrivia: “dilluns que ve, probablement, no aniré a València. M’han invitat al III Congrès de Poesia, que enguany es celebra a Santiago de Compostela, i tinc el projecte d’assistir-hi”.

En una postal segellada a Sueca el 15 d’octubre de 1954, Fuster escrivia: “Dilluns que ve després de dinar, t’espere en el Club”.

I el 12 de febrer de 1955, en una menuda tarja de visita, deia: “Dificultats sorgides a última hora, m’impediran anar a València dilluns que ve, com havíem quedat. Fins l’altre, doncs”.

I tres mostres més, de les moltes cartes que Fuster li escrigué a mon pare.

El 26 d’agost de 1955, en una tarja de visita, Fuster deia: “T’espere dilluns!”


També en una altra tarja de visita, el 4 de novembre de 1955, Fuster escrivia felicitant mon pare pel meu naixement, el 24 d’octubre i per una intervenció quirúrgica (resolta satisfactòriament) que se’m va fer acabat de nàixer: “Enhorabona! El dia de Tots Sants vaig telefonar a la clínica preguntant per tu, però no hi eres. Em van dir que la mare i el fill seguien bé. Espere que ens veurem dilluns que ve, si no hi ha res de nou”.

Finalment, el 17 de novembre de 1955 Fuster deia: “Dilluns que ve vindrà al Club Sanchis Guarner. Confie que tu també hi vindràs”.

La reunió, amb el temps, va anar canviant de lloc: del Club Universitari del Seu, al carrer de les Comèdies, a la Casa de Catalunya, al carrer de la Pau, i de la cafeteria Oeste, a les cafeteries Oltra, San Patricio i finalment a El Micalet. Pel que jo sé! Fins i tot, alguna vegada, quan mon pare estava malalt, els amics de la tertúlia havien vingut a ma casa, per fer allí la reunió.

Amb el pas del temps, als primers integrants de la tertúlia van anar afegint-se M. Tarradell, J. Reglà o Emili Giralt, que s’havien incorporat a la Universitat. O els germans Codonyer, Josep Vañó, Gaspar Lloret, Josep Iborra, Enric Tàrrega...O Sanchis Guarner en tornar de Mallorca. I també les personalitats del món de la cultura que venien a València, es feien present en aquella tertúlia: J. Mª de Casacuberta, Josep Pla o Francesc de B. Moll

Entre els tertulians que he conegut i que ja no es troben entre nosaltres, no puc deixar de mencionar l’estimat Francesc Ferrer Pastor, Joan Garai, Ramir Peris o Josep Ibanyes.

Actualment, són membres de la tertúlia F de P. Burguera, Ramon Trullenque, Agustí Ventura, Francesc Jover i el seu fill Joan Carles, J. Mª Ruix, Vicent Micó, Antoni Signes, Vicent Moreno i el seu fill Vicent, Ginés Gonzàlez, Francesc Llorens, Rodolf Soler, Joan Puchalt, Rafel Buforn i Eduard Guillot.

Aquesta tertúlia tan heterogènia (amb rectors, advocats, metges, economistes, psicòlegs, pintors o historiadors) està formada per hòmens que, seguint l’exemple de Fuster i de mon pare, lluiten en contra del pensament únic, la intolerància o les imposicions i el domini dels uns sobre els altres. El nexe d’unió d’aquest grup tan divers (amb creients, agnòstics i ateus) el constitueix un fort sentiment de pertànyer a un poble menyspreat, que estima la llengua i la cultura dels valencians. A més, els membres de la tertúlia dels dilluns han estat sempre preocupats per la corrupció d’alguns polítics i les campanyes publicitàries dirigides a confondre i enganyar l’opinió pública. No cal dir que tots ells aposten pels Drets Humans i per una educació que forme en valors i que promoga la veritat i la tolerància.


Com ha dit el bon amic Ramon Trullenque, “la tertúlia dels dilluns és un espai de llibertat que ens mantenia la il·lusió de que les coses canviarien per a bé i on hi acudíem per parlar de tot allò que no era possible fer al carrer”.

Per la seua part, Burguera creu que la tertúlia “servia perquè els valencianistes que no ens coneixíem ni sabíem de la nostra existència, establírem contacte i anàrem fent un caliu nacionalista”.

Com m’ha dit Francesc Puchalt, un altre amic de la tertúlia, “Bausset era un valencianista apassionat, exemple de bonhomia, de fermesa en les conviccions, d’humilitat i d’humanitat”. Per això, “optimista davant els problemes, tornava les cartes del banc que li arribaven en castellà, queixant-se al director pel fet que no li arribaven en la nostra llengua”.

Mon pare (que, amb fred o calor, no es perdia mai la tertúlia dels dilluns) va assistir per última vegada a aquesta reunió el 21 de maig de l’any passat. Va ser com el comiat als bons amics dels dilluns!

Com ha dit Ramon Trullenque, “els professors d’Història de la nostra Universitat, ja inclouen entre els fets més importants, previs a la democràcia i entre les activitats nacionalistes, la tertúlia dels dilluns”. I com m’ha dit recentment l’amic Trullenque, “A la Tertúlia podíem expressar unes actituds crítiques, per més que de l’amic Bausset aprenguérem la tolerància i el respecte a les opinions dels altres, doncs ell era un home del seu temps, culte i preocupat per tot el que afectava al seu País. Però sobretot, Bausset era una bona persona”.


Monjo de Montserrat
Josep Miquel Bausset

Origen


http://www.laveupv.com/noticia/2504/la-tertulia-de-bausset

Més sobre Figures i personatges (1155)