Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Campanades a mort

8-Mai-2013

Opinió | Pere Fullana
Campanades a mort
Pere Fullana | 08/05/2013 | Vistes: 52 vegades

Puntuada amb 5 estrelles de 5
Puntua-la amb 1 estrelles
Puntua-la amb 2 estrelles
Puntua-la amb 3 estrelles
Puntua-la amb 4 estrelles
Puntua-la amb 5 estrelles

Diari de Balears conservarà bons records de la seva relació amb l'esport, més concretament de la seva vinculació emocional al futbol de les Balears. És clar que es tracta d'una relació difícil, al límit, com una mala amistat, com un amor desordenat. Record amb nostàlgia com vaig passar-me la tarda del diumenge dels anys 96 i 97, sobretot, a la redacció del Diari de Balears, animant la secció d'esports que per aquelles saons feia fins i tot cròniques de primera regional. D'aquella època conserv, encara, alguna relació estreta amb dirigents del futbol regional. El diari va començar amb el Mallorca a la segona divisió, en una conjuntura d'il·lusió i d'una certa eufòria al voltant d'un nou model de futbol que emergia a l'Estat espanyol. Sabíem que el futbol seria el gran negoci de les televisions i en aquells primers anys en férem un tast d'allò més directe, amb les relacions existents entre el Mallorca, Antena 3 TV, Asensio i Beltran. El futbol era una bogeria i el Mallorca tenia una oportunitat històrica de connectar-se amb el futbol de primeríssim nivell.

Quan iniciàrem la travessia de Diari de Balears, el maig de 1996, no imaginàvem ni que el diari durés tants anys ni que el Mallorca ascendís tan ràpidament a la primera divisió i s'hi mantingués durant tantes temporades. El cicle de Diari de Balears ha finit i el Mallorca podria tenir també els dies comptats. Allò més significatiu d'aquesta ja llarga experiència d'informació i esport és l'inventari de bons records i bons amics que hom ha tingut ocasió de fer a la redacció d'un diari en el qual Pep Verger ha esdevingut un mestre de periodistes esportius. Són molts els que han treballat amb Verger en aquesta secció, però voldria recordar sobretot els primers, els més mítics, Tomeu Terrasa i Jordi Calleja, que molt ràpidament es passaren a la televisió provinents de la ràdio i del diari. Aquestes setmanes podrien retornar la societat mallorquina al seu estat natural, esportivament parlant. La situació institucional del Mallorca s'ha anat deteriorant d'una manera sistemàtica i s'ha accelerat durant els darrers mesos, fins al punt que ha provocat una certa indiferència entre l'afició mateixa, dividida i desencisada davant una entitat que, amb excepcions puntuals, mai no ha connectat amb la ciutadania del país. El Mallorca és un negoci discutible com molts altres. És més, podríem considerar si és un negoci prescindible per a la societat illenca, per bé que mogui un volum d'ocupació rellevant.

Miraculosament el club podria mantenir la categoria i no seria la primera vegada durant aquests darrers anys que es produís un fet extraordinari, amb la diferència que en l'actualitat la justícia està més sensibilitzada davant la corrupció en l'esport. S'ha acabat la impunitat per al futbol. Més enllà de tot, val la pena considerar que el Mallorca durant aquests anys ens ha fet viure emocions sublims i instants de glòria, els millors de la història de l'entitat. La intensitat de l'esport a Mallorca ha estat tal que molts dilluns Diari de Balears s'assemblava més a un diari esportiu que a un periòdic d'informació general. Un fet que solia comportar bronca.

Historiador
Pere Fullana

Origen

http://dbalears.cat/actualitat/opinio/campanades-mort.html

Més sobre Diaris (278)

• Dissabte i diumenge que ve, l’ARA Balears en paper, més i millor (notícia, 14/09/2014)
• L’ARA Balears aposta per l’especialització i l’actualització (notícia, 07/09/2014)
• L’ARA Balears, pioner a adaptar-se a les tendències dels lectors (notícia, 30/06/2014)