Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Disset anys

1-Mai-2013

Opinió | Pere Fullana
Disset anys
Pere Fullana | 01/05/2013 | Vistes: 52 vegades

Puntuada amb 4 estrelles de 5
Puntua-la amb 1 estrelles
Puntua-la amb 2 estrelles
Puntua-la amb 3 estrelles
Puntua-la amb 4 estrelles
Puntua-la amb 5 estrelles

Avui Diari de Balears compleix disset anys. Al marge de les valoracions que cadascú pugui fer-ne, hi ha un fet objectiu al voltant d'aquesta experiència. És la primera d'un diari en paper en català a Mallorca i compta amb un recorregut que mereixerà una consideració en la història de la premsa mallorquina. El primer de maig de 1996 és ja una data emotiva, en una conjuntura política d'esperança i davant un moment històric que augurava bon temps. Políticament existia una certa confiança en tot allò que sumava pacte i progrés, una convicció que se substanciava en el desig d'influir i governar. Un anhel que anava acompanyat de la certesa que així es consolidara l'encofrat del país, sempre ruïnós i en estat de dubte permanent. El diari Avui comptava amb vint anys d'experiència i existien altres iniciatives solvents arreu dels Països Catalans, amb capçaleres que aspiraven a expandir-se i fer-se un lloc en el mapa de la informació i de la ciutadania catalanoparlant. De tot aquell món en queden algunes restes d'una batalla que, en la seva darrera etapa, s'ha manifestat altament destructiva. Tot té el seu punt i seguit. Tot aspira a tenir un relleu i a deixar en mans d'hereus allò que s'ha anat acumulant i fent durant una vida.

Diari de Balears ha estat per a alguns de nosaltres molt més que una experiència. Ha estat una vida, una manera de viure i veure les coses. Sabem que hem fet un diari que no tenia la vivacitat que tenien la majoria de mitjans escrits de les Illes Balears. És a dir, no gaudia d'aquella esplendor comercial que tenia la premsa illenca en general. Això no obstant, sempre hem pogut presumir que fèiem un producte des de la vida mateixa, diferent i amb una qualitat que mereixia respecte. El principal actiu d'aquest diari és intangible i invisible per aquelles mirades que només tenen interès per les estadístiques i pels fets comptables. Al diari li queden vint-i-tres dies de glòria, tres setmanes per donar gràcies i fer festa, per recordar i per fer un exercici d'autoestima. Passats aquests dies vindrà el silenci, arribarà el relleu i continuarem lluitant des d'altres llocs, amb aquella alegria i aquell coratge i aquella resistència que hem practicat durant aquests disset anys.

És difícil imaginar, tal com pinta tot, que els temps a venir seran millors, però hom espera molt d'aquells que ens vénen darrere i prenen el relleu. S'ha acabat el nostre temps d'escriure, però no s'apaguen les ganes de continuar treballant en la mateixa trinxera, assumint altres tasques, no tan visibles, però tan o més rellevants que aquelles que hem anat fent fins ara. Ens queda fer testament i per això, si la cosa no empitjora, disposarem de deu articles per manifestar les nostres darreres voluntats, amb la sana intenció d'aspirar positivament una mort digna. Hem hagut d'escriure sovint amb rapidesa i d'una manera accelerada. Gràcies a aquesta experiència ara coneixerem allò que realment hem après i valorarem si tot allò que hem escrit ens ha servit de veritat per esser millors persones i un poc millor el nostre redol.
Historiador
Pere Fullana

Origen

http://dbalears.cat/actualitat/opinio/disset-anys.html

Més sobre Diaris (278)

• Dissabte i diumenge que ve, l’ARA Balears en paper, més i millor (notícia, 14/09/2014)
• L’ARA Balears aposta per l’especialització i l’actualització (notícia, 07/09/2014)
• L’ARA Balears, pioner a adaptar-se a les tendències dels lectors (notícia, 30/06/2014)