Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

L'Ovidi

14-Mar-2013


Actualitzat el 14/03/2013 a les 00:03h
L'Ovidi
Ja sé que deu ser pura casualitat, però de vegades he pensat que hi ha noms que, per la seva singularitat formal, semblen predisposar-ne els propietaris a una vida també singular, inusual, diferent del comú dels mortals. En parlava, aquí mateix, no fa gaire, en l’article dedicat a Aina Moll, en referir-me al Max, la Maria Aurèlia o l’Eliseu, noms destacats de la nostra cultura. I hi hauríem pogut afegir, mirant més enrere, el mateix Pompeu. De tan poc corrents i habituals com són, sembla talment com si ningú més no se’n digués i, per tant, amb el nom ja n’hi ha prou per identificar-los, perquè el cognom ha esdevingut balder. Una cosa similar podríem dir en relació al Raimon, la Maria del Mar, la Marina o l’Ovidi, pel que fa al gremi dels cantants.

Justament aquest diumenge, Ovidi Montllor i Mengual (1942-1995), l’Ovidi, era homenatjat com cal a Alcoi, pel seu ajuntament, el mateix dia que es complien 18 anys de la seva mort. Divuit anys, ja...! Una placa a la casa on va néixer i el seu nom al passeig del Viaducte, el recordaran per sempre més, entre els seus, per més que, pocs mesos abans que la malaltia se l’endugués per sempre, ja hi va rebre l’homenatge d’afecte i calidesa que li feren els seus convilatans. Ara, però, ha estat l’ajuntament qui n’ha assumit la responsabilitat, de manera pública i oficial. Clamava al cel que una ciutat de tradició progressista, republicana, d’esquerres i maçònica, amb un neguit emprenedor que el situà al capdavant de la industrialització, pogués tenir fins fa no res, un govern municipal del PP. Un govern que sempre va menystenir l’Ovidi, com va fer el mateix amb la cultura del país i la d’arreu. Una nova majoria a l’ajuntament ha fet possible, ara, aquest gest de justícia. I això els honora i satisfà totes les persones que, havent-lo conegut personalment o no, sempre vam tenir-hi un afecte particular.

Alcoi és un món a banda, en el context valencià, molt connectat, de sempre, al Principat, i amb una dinàmica que, un temps, arribà a qüestionar-li la capitalitat provincial a Alacant. Una mena de Terrassa o de Barcelona en petit, amb tensions socials i un teixit associatiu molt viu, en una societat civil que sempre ha estat molt activa és l’herència de l’Alcoi d’avui. Això deu explicar que sigui el lloc on han nascut pintors com Antoni Miró, escriptors com Joan Valls i Jordà, Isabel-Clara Simó o Juan Gil Albert, ballarines com Sol Picó, actors com Xavi Castillo, Pep Cortès, Juli Mira o Pau Durà i personatges tan dispars com els cantants Camil Blanes Cortès, més conegut com a Camilo Sesto, Francesc Garcia Sarrià, àlias “Francisco”, o el “lobo” Carrasco, antic jugador del Barça. Una bona rastellera de noms coneguts, per a una ciutat que mai no ha tingut un pes demogràfic espectacular.

Amb l’amic Antoni Miró i Sofia, la dona, vam arribar-nos fa ja mig any al cementiri alcoià, a l’ossari comú del qual reposen part de les cendres de l’Ovidi. És una edificació circular, amb tot de nínxols al voltant, rere els vidres d’un dels quals hi ha la foto del cantant amb una senyera estelada que l’acompanya, per sempre, en el seu darrer viatge. Van ser uns moments emotius, amb les persones que van estar amb ell els darrers moments i amb qui l’amistat uní durant tota la vida. Tenia, llavors, present, l’Ovidi actor de Furtivos o de La fuga de Segovia, aquell home amb aire tímid i posat senzill, de bona persona, rere el qual hi havia un ser humà amb una profunda consciència social i nacional, un esperit rebel i incorformista amb l’ordre establert, com ho demostren cançons seves com ara la popular “La fera ferotge”. Però també, i sobretot, “Homenatge a Teresa”, una de les cançons més tendres que mai s’han fet al nostre país i en la nostra llengua. Clarivident, d’ell és aquesta frase: “Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense”. Gràcies, Ovidi, per haver viscut.
Josep-Lluís Carod-Rovira

Origen


http://www.naciodigital.cat/opinio/5643/ovidi

Més sobre Figures i personatges (1155)