Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

La paraula “gamberro” ¿és valenciana?

3-Dec-2012

La paraula “gamberro” ¿és valenciana?
CLAR I EN VALENCIÀ
03/12/12 07:00 - Eugeni S. Reig -

El prestigiós lingüista Josep Giner i Marco pensava que sí, que “gamberro” és una paraula d'origen valencià. En el llibre Obra filològica (1931-1991) trobem l'escrit de Giner titulat Valencià 'gamberro', castellà 'gamberro' que originàriament va publicar en el Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, XXXV (octubre-desembre, 1959), pàgs. 292-296. Giner diu en aquest escrit que la paraula “gamberro” és un augmentatiu de gamber. Explica que els gambers, és a dir, els pescadors de gambes, són una mena molt especial de pescadors. Ixen a la mar a poqueta nit i tornen de matinada, quan encara és fosc. A eixes hores intempestives, quan la gent encara dorm, els gambers fan sorolls i parlen fort i, per tant, resulten molests. D'ací l'augmentatiu i despectiu gamberro aplicat a qui molesta i fa bretolades.

¿Té raó Giner en eixa afirmació? Jo, personalment, crec que no. En valencià és correntíssima la teminació -er. Podem dir gamber com podem dir sabater, fuster, obrer, ferrer o pedrapiquer. També tenim la terminació -ero, més moderna i deguda, en la majoria de casos, a la influència del castellà. En el valencià popular no és gens difícil trobar-la com, per exemple, en les paraules drapero, grauero, collero, llandero, fideuero o cacauero. I també en les normatives bolero, curandero, embero, mero, pandero, torero i unes quantes més.

En algun cas podem trobar les dues terminacions aplicades a la mateixa arrel, com és el cas de taronger, 'arbre que fa taronges', i tarongero, 'persona que cultiva i ven taronges'. Però no conec cap paraula valenciana acabada en -erro, amb e tancada.

En el Diccionari català invers amb informació morfològica, de Joan Mascaró i Joaquim Ràfel (que inclou composts i derivats), els únics mots acabats en -erro que hi ha són cagaferro, cerro, esguerro, ferro, filferro, gerro, tallaferro, testaferro i verro. Caldria afegir erro —usadíssim en valencià—, nyerro i potser alguns més. Però en tots aquests vocables, la e de la terminació -erro és oberta. I, com veiem, no n'hi ha cap que siga un augmentatiu. No crec que hi haja en la nostra llengua cap sufix -erro que s'use per a formar augmentatius ni tampoc despectius. Sí que tenim, en canvi, el sufix -arro que s'usa per a la formació d'augmentatius com ara peuarro, camarra, etc.
Bibliografia
Eugeni S. Reig

GINER I MARCO, Josep; Obra filològica (1931-1991). Estudi preliminar, edició crítica i índex a cura d'Antoni Ferrando, amb la col·laboració de Santi Cortés. (Editorial Denes, València, 1998, pàg. 396)

MASCARÓ I ALTIMIRAS, Joan & RÀFEL I FONTANALS, Joaquim; Diccionari català invers amb informació morfològica (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1990)

Nota: Done les gràcies a Gustau Erill i Pinyot per la seua ajuda.
Darrera actualització ( Dilluns, 3 de desembre del 2012 07:00 )
Eugeni S. Reig

Origen


http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/599270-la-paraula-gamberro-ies-valenciana.html

Més sobre Sobre la llengua (243)