Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Em pot dur la carta en català?

22-Oct-2012

Opinió
22/10/2012
13:27 h.
Societat en Xarxa
Em pot dur la carta en català?
"Els bons hàbits, com la llibertat, l’assertivitat, l’autocentrament o l’autoestima, no els duem incorporats, és a dir, no els sabem exercir sempre de manera inconscient"
Neus Arnan
Membre de Tallers per la Llengua
Ja fa anys que per practicar l’assertivitat lingüística vaig descobrir Tallers per la Llengua, una entitat dedicada a transmetre recursos i estratègies per a créixer com a parlants. I cada any, d’ençà que els conec, diversos membres de l’associació han publicat alguns d’aquests recursos i estratègies. El que ho ha fet més recentment és en David Vila, vicepresident de l’entitat, que ha publicat Català a la carta. Un llibre deliciós per tastar l’aventura lingüística que més s’adapti a cada lector. Si ja ets força assertiu però et cal relaxar-te davant de certes situacions, com em passa a mi, ves a la pàgina 41. Si parles català habitualment però no saps quina importància té l’ús que en fas, ves a la pàgina 25, etc. De ben segur que Català a la carta serà molt útil a tots els qui el llegeixin amb gana. A més a més, el David Vila té la virtut d’omplir sense atipar, perquè escriu de manera planera, senzilla, intel•ligent i divertida. Així que us quedarà un raconet per a les postres.

Justament perquè els bons hàbits, com la llibertat, l’assertivitat, l’autocentrament o l’autoestima, no els duem incorporats, és a dir, no els sabem exercir sempre de manera inconscient, ens cal practicar-los. I en David Vila ens convida a practicar les converses bilingües per escollir la llengua que parlem, indiferentment de quina ens parli el nostre interlocutor; practicar l’autoestima, sorprenent-nos si algú que viu a Catalunya diu que no ens entén en català; practicar la nostra llengua, per mirar de parlar-la i escriure-la cada dia millor, i per sentir que la respectem i que podem convidar els altres a respectar-la; i practicar el benestar de saber que jo escullo el què faig i com ho faig, i que els altres ja s’ocuparan de si mateixos.

Ai! Què bé que m’hauria anat aquest autocentrament inconscient per negociar el canvi de l’electrodomèstic defectuós, que l’empresa Superprecios em va vendre a principis d’estiu. Una mala compra que a finals d’octubre encara no està resolta! Sí, m’hauria d’haver fixat en el nom... Però sembla que ara, ara que el meu esgotament i el reforçament de les estratègies de Català a la carta m’han fet decidir continuar la reclamació en català, tot anirà a bon port.

I no es tracta de perdre de vista la riquesa lingüística, l’oportunitat de parlar diverses llengües i deixar-se seduir per altres, ans al contrari. Es tracta d’aprendre una conducta assertiva amb l’ús de la llengua pròpia del país per poder obrir-se a les altres amb la garantia de ser, també, respectat. I el Català a la carta és un premi per a tots els lectors catalanoparlants, vells i nous. Però cal, com en un bon àpat, seure relaxadament per deixar que la lectura ens sedueixi. I si sou tastaolletes esteu de sort, perquè al llibre del David Vila hi ha plats per a tots els gustos: articles curts, i molt curts, altres de més llargs, alguns de ben senzills i altres més densos. A la carta.
Neus Arnan

Origen


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/10/em_pot_dur_la_carta_en_catala_89979.php

Més sobre Militància lingüística (112)