Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Obertura clàssica en 7 moviments

4-Jun-2012

Dilluns, 4 de juny del 2012 | 16:57
Jaume López
Expresident de l'ACP i soci fundador de la PDD
Obertura clàssica en 7 moviments
Jaume López, Obertura, Clàssica, Moviments, Escacs, Antiindependentista, Independència

Els jugadors d'escacs acostumen a utilitzar una sèrie de moviments prefixats per situar les seves fitxes, és a dir, per situar-se sobre el tauler davant del seu rival. Ho fan sense haver de reflexionar, amb pur automatisme. Els esquemes mentals, els purs automatismes, estan molt presents en el debat sobre la independència.

Heus aquí un exemple clàssic, de fa només uns dies: "El tren catalán hacia la independencia" (El País, 21/05/12) del professor Félix Ovejero. (Podria haver-ne escollit molts d'altres, però trio aquest per l'afinitat amb el Sr. Ovejero en altres camps on no em sembla que apliqui obertures "de manual".) Heus aquí els 7 moviments de "l'obertura clàssica" antiindependentista (tal com apareixen a l'article, en la modalitat més convencional):

1.El conflicte el generen els (nacionalistes) catalans:
"Parece lo de costumbre, pero hay novedades. Y no son buenas. El gobierno catalán ha ahondado su estrategia del conflicto."

2. Fora d'Espanya no hi ha res:
"Además, la crisis debilita la estrategia de confrontación. Por varias razones. La primera, España es el único mercado seguro en estos tiempos de turbulencia."

3. La culpa de les retallades són les despeses "identitàries":
"La segunda, los delirantes gastos en identidad resultan de mal digerir cuando se recorta en sanidad y educación."

4. L'estat ens salva:
"La tercera, mal le iría a las finanzas catalanas, a su deuda menesterosa, sin el respaldo del Estado, más exactamente, sin el esfuerzo de las comunidades fiscalmente saneadas."

5. A Catalunya es practica l'exclusió amb "barreres lingüístiques":
"Y en bienestar también perdemos todos, en primer lugar, los catalanes: no tenemos los mejores médicos o docentes, sino, en todo caso, los mejores "entre los que superan las barreras lingüísticas".

6. La cirereta que no podia faltar, la por:
"Ese es el asunto. Y la baza. El problema de la independencia es el entretanto. Porque mientras el final es incierto y nadie sabe cómo le irá a él en particular, en lo inmediato cada cual está seguro de que algo, bien concreto, perderá: mercados, servicios y vida llevadera."

7. I si amb tot això no n'hi ha prou, no cal altra cosa que preguntar-li a la gent que no està a favor de la independència:
"Pero no hay que asustarse. Ya llevan tiempo en ello y, por lo demás, ya no pueden levantar mucho más la voz. Además, saben que, si se tensan las cosas, el primero en querer bajarse del tren será el pasaje. (...) Si hay que hacer la pregunta última, se hace. Sin trámites intermedios como el pacto fiscal. Eso sí, con todos los datos sobre la mesa."

Tot i que són ben coneguts pels "escaquistes independentistes" passo a fer una brevíssima descripció dels moviments de rèplica corresponents:

1. Qui genera el conflicte no és el qui crida quan el trepitgen sinó el que trepitja (el conflicte no el genera el crit sinó l'acció).

2. Espanya -òbviament- no és el mercat més segur del món. (Els mercats sembla que ho tenen clar, fins i tot el BCE.)

3. L'estat té despeses identitàries, també són "delirants"? Són la causa de les retallades?

4. L'estat enfonsa abans de rescatar (oblit significatiu: dèficit fiscal) i salva a uns més que d'altres (Bankia).

5. Algú dubte que un metge o professor europeus han de saber castellà per exercir a Espanya? No és un atemptat contra la igualtat (ni la llibertat) exigir que un servidor públic conegui les llengües oficials d'un territori. (Por cert, l'autor de l'article és professor titular a la Universitat de Barcelona, el que fa pensar que o bé ha aconseguit -àrduament?- saltar-se "les barreres", o no s'han aplicat en el seu cas, o aquestes no existeixen de fet.)

6. El futur és incert, el present certament fa por sense un canvi.

7. Dades sobre la taula: segons el darrer baròmetre del CEO (març 2012) un 45% dels catalans votaria a favor de la independència; un 25% votaria en contra i un 25% s'abstindria. Llàstima (segon oblit significatiu) que no es pugui preguntar en un referèndum perquè és il·legal.

Ja pot començar la "partida"!
Jaume López. Expresident de l'ACP i soci fundador de la PDD

Origen


http://www.tribuna.cat/opinio/politica/obertura-classica-en-7-moviments-04-06-2012.html

Més sobre Espanyolisme/republicanisme francès (455)